Els Gais no són persones

Com si no n'hagués tingut prou amb les paraules que l'arquebisbe emèrit de Pamplona, Fernando Sebastián Aguilar (a hores d'ara probablement Cardenal) va declarar fa uns mesos  a Diario Sur de Màlaga, on s'esplaiava a gust, afirmant que, l'homosexualitat és una manera deficient de manifestar la sexualitat i que és possible normalitzar-la amb un tractament adequat, ara va i llegeixo a El País que una professora de Sociologia de Gènere, de la Universitat d'Extremadura (UNEX), ha distribuït entre els seus alumnes uns apunts que segueixen la mateixa línia del discurs del bon Cardenal i on s'especifica que,

L'homosexualitat és una malaltia que es pot curar. L’estil de vida gai és poc saludable. La transsexualitat és una patologia psíquica. L'homofòbia és una arma contra la llibertat de pensament.

Apa i Ole! Doncs s’ha lluït la professora! Al meu entendre, el que veritablement és una arma de destrucció massiva contra la llibertat de pensament és que una dona com aquesta pugui donar classe als nostres fills.

I per acabar d'arrodonir aquest desgavell d'intolerància i manca de bondat de l'ànima humana, els continguts apuntaven també que,

Els exgais són homosexuals que busquen alliberar-se d'aquesta forma de vida i que mereixen el mateix respecte com a persones, es comparteixi o no la seva manera de pensar o de viure.

Apa i Ole,  un altre cop! Així doncs i segons aquesta dona, el gais no són persones?

I com sempre que escolto paraules tan nècies he corregut a parlar amb el meu amic Max, per si de res, per si de cas i per si volia que de nou passés per la farmàcia a buscar-li algunes pastilletes que el curessin del seu mal. I m’ha tornat a mirat dolçament el meu amic Max. Ja està acostumat que el fereixen d’aquesta manera i el facin sagnar. De fet m'ha tranquil·litzat una miqueta tot dient-me que per més que s'entestessin,  la professora i els Cardenals, el mal que l'afecta és crònic i no mortal, i que l'única diferència entre ell, la professora i el prelat, són els sentiments, raons i valors particulars que els distingeixen com a persones i els defineixen com a tals.  I és que segons diuen els que hi entenen, el concepte persona és un concepte principalment filosòfic, que expressa la singularitat de cada individu de l'espècie humana i això és principalment el que el determina. Cap persona és igual a una altra. I aquest matis tan curiós és sens dubte la major riquesa d'aquesta paraula, una riquesa que  per desgràcia solen embrutar altres persones que perden la seva singularitat i per tant allò que les fa especials pel sol fet de menysprear als que són diferents d'ells i en certa manera molt més especials del que arribaran ells a ser mai..

Val a dir que després de l'explicació del meu amic Max,  que a més de ser un tros de pa és una persona del tot única i singular, he comprès que probablement siguin la professora i el Cardenal els que no han assolit de ple l'estatus de persona singular i que potser siguin ells els veritables malalts, doncs sembla que se'ls han atrofiat els sentiments, les raons i els valors que els feien especials.