La Catalanofòbia i els missatges ofensius contra els catalans morts en l'accident d'avió

Segons el DIEC, la catalanofòbia és l'aversió que es té envers tot el que te a veure amb Catalunya, els catalans i tot el que faci olor a català. Fins aquí res de nou. Tot i que afegiré que he buscat aquesta paraula als diccionaris castellans i no l'he trobat. Serà que ells encara no li han vist la utilitat.

De fet estem tan acostumats a escoltar bestieses envers naltres que en termes generals ja no ens importen. Ens rellisquen com ens rellisca la pluja i el  gebre. I és que després d'haver-nos comparat amb els nazis, boicotejat els productes catalans, menyspreat la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres festes, res d'això se'ns fa estrany. Convivim amb la qüestió  amb total naturalitat i per total necessitat. Fins aquí res de nou i per desgràcia res d'estrany.

Ara bé, que s'estavelli un avió on hi hagi 150 morts, inclosos dos nadons i que les xarxes socials es comencin a omplir de comentaris despectius i de burles per la mort dels catalans que viatjaven a bord, diu molt poc de molts. Alegrar-se per la mort d'algú pel simple fet de ser català i  mofar-se del patiment i del dol dels familiars pel sol fet del seu lloc de naixement, és pel cap baix, molt cruel i fora de lloc No tinc paraules. No n'hi han. Quin tipus de persona és la que es mofa i fa crueltat amb la desgràcia dels altres siguin quines siguin les seves característiques, condicions i creences? Que distingeix aquests bèsties del mateix copilot que va estavellar l'avió? Res, o potser tot, perquè el copilot sens dubte estava malat però ells ni tan sols es poden excusar en això.  I compadeixo a les seves mares, a les seves germanes, als seus marits i a la seva família tota, perquè ha de ser dur, molt dur,  saber que has parit algú així.

I després d'haver-me desfogat una mica per tanta crueltat com transita i s'amaga en aquesta vida, m'agradaria humilment donar les gràcies a tants i tants governants com ha tingut, aquesta, la nostra Espanya més mil·lenària, i que amb els seus mig silencis, les seves insinuacions despectives i les seves paraules exaltades, han fet possible que al llarg dels segles aquesta catalanofòbia cada vegada més ben implementada, s'hagi mantingut al llarg dels anys tan impol·luta i ben llustrada com al principi. Bona feina, si senyors, bona feina.

Per acabar, m'agradaria recordar-li a aquesta gent que tant piula i amb tant odi, que quan hi va haver l'atemptat de l’11-M a Madrid, els catalans també ens vam abocar amb la resta d'Espanya per fer el que fes falta. Tan sols un petit recordatori per aquesta gent sense ànima.

I per donar una mica de testimoniatge d'aquestes frases tan odioses aquí us deixo un petit tast, que per desgràcia no te desperdici.

Les meves més sentides condolences a tots els familiars de les víctimes ( siguin d'on siguin i com siguin)