- M’agrada la gent que toca i no trenca.
- Se’n diu calma i m’ha costat moltes tempestes aconseguir-la.
- Ningú torna al mateix lloc sent el mateix. O som més cel o més infern, però mai el que vam ser.
- Ningú mereix anar-se’n a dormir, preguntant-se perquè no va ser prou per a algú. -Edithsme-
- Amor s’escriu sense sang.
- No ets un ésser perfecte però tens parts de tu definitivament extraordinàries. -Walter Riso-
- No existeix pitjor pecat que provocar llàgrimes en una cara que ens ha regalat els seus millors somriures. -Bob Marley-
- L’estupidesa no té fronteres però a l’estúpid cal posar-li límits.
- Seguiràs sent la meva estrella preferida, així hagis decidit il·luminar altres cels, altres nits o altres vides.
- Som de qui ens estima tal com som. -Los Clandestinos-
- El problema de portar sempre la mascara posada és que arriba un moment en què no podem treure’ns-la sense arrencar-nos també la pell. -Edithsme-
- En un món on tots usem una mascara, és un privilegi, poder veure un anima.
- M’agraden les persones que s’alegren de les coses boniques que els hi passen als altres. Poques, però encara en queden.
- Com podries tornar a renéixer sense abans haver-te quedat reduït a cendres. -Friedrich Nietzsche-
31/8/17
Les 900 frases més boniques
20/8/17
10/8/17
Joan Manuel Serrat i el procés independentista
Avui m’han enviat un post a través
del WhatsApp d’un tal Lluís Carrasco sobre en Serrat, el meu sempre admirat
cantautor. El primer que he de dir és que el blog d’en Lluís es força interessant
i el xiquet es creix quan escriu, ara bé, tot i la claredat manifesta amb què s’expressa,
la gràcia i el considerable encert de moltes de les seves dissertacions sobre qualsevol
tema, no puc compartir per més que m’hi esforço i m’agradaria, la seva despreocupada
pentinada sobre les últimes declaracions d’en Joan Manuel.
Pel que es veu tot ha començat
quan alguns artistes (o, no) i intel·lectuals (o, no), catalans (o, no), s’han pronunciat
sobre el procés secessionista. Fins aquí jo no he vist res de dolent. De fet
tots ens pronunciem sobre qualsevol cosa i cadascú pot opinar el que li vingui
de més gust, només faltaria. Ja m’agradaria a mi que l`1 d’octubre tots es pronunciessin
d’alguna manera. Ara bé, si les declaracions dels responsables d’aquest
manifest són més o menys desafortunades, l’únic qui ho podrà jutjar adequadament
serà el temps, tot i que ja avanço que sens dubte alguns dels ponents s’hauran
d’empassar les seves pròpies paraules.
Etiquetes de comentaris:
català,
Catalunya,
Declaracions,
independentista,
Joan manuel Serrat,
Lluís Carrasco,
Opinió,
procés,
Serrat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)