Benvolgut Sr. Rajoy,
M’adreço a vostè amb l’esperança incerta que
algun dia llegirà aquestes lletres i es podrà adreçar a mi de la mateixa
manera.
Vagi per davant que em considero una persona assenyada.
Tinc 50 anys i formo per tant part de la generació que va viure amb efervescència
el final del franquisme i amb la mateixa
efervescència l’inici de la Democràcia a Espanya. Un somni i una quimera gairebé impensables en un país que té per Monarca, un Rei que segons
sembla no creu en quimeres.
Vaig participar en la manifestació del 1976
per l’Estatut d’Autonomia . A la del 2003 per clamar contra la invasió de l’Iraq
. A la del 2010 contra la sentència del Tribunal Constitucional i en la del 2012 perquè em considero major d’edat
i per tant vull tenir dret a decidir el meu futur
I després de més de 30 anys... tot segueix
igual.
Senyor Rajoy,
