Llegia l'altre
dia en un llibre d'història dels que tan
poc li agraden al ministre Wert que,
A les primeres dècades
del segle XX Catalunya va entrar en el nou segle amb una dinàmica política molt
diferenciada de la resta d'Espanya on els partits dinàstics havien perdut l'hegemonia
electoral i dues noves forces polítiques, el catalanisme i el republicanisme
van passar a dirigir el joc polític català.
Bé, normalment les similituds
són odioses però en aquest cas ningú negarà que la similitud és total. De fet entrem al nou segle de la mateixa
manera que ja vam iniciar el passat. Val que potser no tindrem personalitats de
la talla de Prat de la Riba o Francesc Cambó, que Alfons XIII no assembla gaire
a Joan Carles I, o potser si, ves a saber, que Rajoy no s'assembla gens a Maura
o Dato, o potser si, qüestió de gustos, però el cert és que rellegint la història de Catalunya
t'adones que el nostre procés s'assembla
pasmosament “al dia de la marmota”
diferents actors, però els mateixos protagonistes i la mateixa història que
es repeteix i es repeteix eternament.