Joan Herrera, Jordi Turull i Marta Rovira, els nous mosqueters catalans!

Llegia l'altre dia  en un llibre d'història dels que tan poc  li agraden al ministre Wert que,

A les primeres dècades del segle XX Catalunya va entrar en el nou segle amb una dinàmica política molt diferenciada de la resta d'Espanya on els partits dinàstics havien perdut l'hegemonia electoral i dues noves forces polítiques, el catalanisme i el republicanisme van passar a dirigir el joc polític català.

Bé, normalment les similituds són odioses però en aquest cas ningú negarà que la similitud és total.  De fet entrem al nou segle de la mateixa manera que ja vam iniciar el passat. Val que potser no tindrem personalitats de la talla de Prat de la Riba o Francesc Cambó, que Alfons XIII no assembla gaire a Joan Carles I, o potser si, ves a saber, que Rajoy no s'assembla gens a Maura o  Dato, o potser si, qüestió de gustos,  però el cert és que rellegint la història de Catalunya t'adones que el nostre procés s'assembla pasmosament “al dia de la marmota”  diferents actors, però els mateixos protagonistes i la mateixa història que es repeteix i es repeteix eternament.

I aquí s’hagués quedat la cosa , sense més pena i sense més gloria si no hagués estat perquè en un altre apartat vaig llegir,

La presència dels diputats catalanistes al Congres dels diputats va ser rebuda amb hostilitat pels partits dinàstics, pel govern de Madrid, i per la premsa de la capital, que llançava constantment campanyes acusant-los de reaccionaris i separatistes...

Home, home, home, això no pinta gens bé,  ja que si em baso en aquestes dades empíriques que tan li agrada utilitzar al ministre Margalló i la història es repeteix,  els nostres tres valents diputats i mosqueters Joan Herrera, Jordi Turull i Marta Rovira ho tenen clar! Demà aniran a Madrid a defensar al Congrés el nostre dret a decidir i si és això el que els espera millor es vesteixin amb armilles antibales i impermeables anti escopinades.

Per si de cas i per si de res, vaig tancar el llibre d'història, no sigui el cas que com recorda la meva memòria es tornessin a repetir després incidents com els del Cu-cut i ens clavessin una altra llei de jurisdiccions i després ens......NO hi vull pensar! M'agrada més la idea que aquesta vegada tot pot ser diferent.

Sigui com sigui els meus millors desitjos per  a aquests tres estranys companys de viatge, i intrèpids mosqueters que intentaran fer entendre a Richelieu que ni els que volem votar som tan dolents ni el que volem fer és tan inconstitucional.

A per ells , valents! Un per a tots i tots per a un!