Des de
la del 76, la primera legal després de
l'ocupació franquista a casa nostra, i sense oblidar la del 77 on els catalans
vam perdre per primera vegada el seny que segons alguns ens caracteritzava, al
crit reprimit durant tant de temps de “Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia”, passant
per la del 78 que va anar paral·lela a la del PCE, on un fotiment de policies espanyols
es van posar les botes disparant pilotes de goma als manifestants, fins les
de 2012 sota el lema “Catalunya, nou
estat d'Europa”, i 2013, 2014 i 2015, on pel que es veu, els catalans que m'acompanyaven i jo mateixa,
ja ens havíem fet grandets i farts de tanta negra història ens vam deixar de
rosetes i vam canviar la senyera per l'estelada, clamant als cels
directament per la independència. I així estem. Com diu el President Puigdemont, anar fent, anar fent.
