 |
| Des d'aquell dia ja no dormo per a descansar ... ara simplement dormo per a somiar |
I així després d'esperar tant, un dia com
qualsevol altre vaig decidir triomfar ...
Vaig decidir no esperar les oportunitats
sinó buscar-les jo mateix. Vaig decidir veure cada problema com l'oportunitat
de trobar una solució. Vaig decidir veure cada desert com l'oportunitat de
trobar un oasi. Vaig decidir veure cada nit com un misteri a resoldre i vaig decidir veure cada dia com una nova
oportunitat de ser feliç.
Aquell dia vaig descobrir que el meu únic
rival eren les meves pròpies debilitats,
i que en aquestes rau l’única i millor
manera de superar-nos. Aquell dia vaig deixar de témer perdre i vaig començar a
témer no guanyar, vaig descobrir que jo no era el millor i que potser mai ho
vaig ser. Em va deixar d'importar qui guanyés o qui perdés, ara m'importa
simplement saber-me millor que ahir.
