Jo també sóc... Àlex Fàbregas!

Escolto amb tristesa a TV3  que el jugador d'hoquei Àlex Fàbregas que actualment està disputant els seus tercers Jocs Olímpics amb la selecció Espanyola, ha estat obligat per  circumstancies alienes a tancar el seu compte de Twitter.

Em pregunto quines són aquestes circumstàncies excepcionals que l’han obligat a fer-ho? 

Doncs res més que unes declaracions que va fer al diari "Ara" en què expressa amb total sinceritat i respecte el seu sentiment catalanista.

"Jugo amb Espanya perquè és amb qui em toca jugar, no tinc cap altra opció. El meu sentiment és català, no sento el mateix escoltant l'himne espanyol que Els segadors”

I és per això que l’increpen a Twitter amb tota mena de barbàries i menyspreus ?

Doncs anem ben apanyats?

A veure, segons això jo també sóc... Àlex Fàbregas!

Estic reflexionant!

Apa, ja hi tornem a ser! I és que avui se m’ha tornat a atragantar el croissant de l’esmorzar llegint a la Vanguardia les declaracions del Senyor Montoro amenaçant als desobedients i intentant desacreditar un altre cop a les autonomies i als seus governants.

Doncs sabeu que us dic...que jo també el plantaré com va fer el meu estimat Mas-Colell (al Mas-Colell, ni tocar-lo!) i penso passar d’ell i de les seves amenaces sense dedicar-li una línia més

Prefereixo parlar de l’Ernest Maragall i de les declaracions que va fer l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, referint-se al encaix  del primer, dins el  projecte Navarro.

EL Pacte Fiscal i la mare que el va parir!

El Pacte Fiscal i els Socialistes Catalans

Llegeixo avui a la Vanguardia que per fi el Parlament Català impulsarà el pacte fiscal a casa nostra. N’hi ha hagut prou amb el suport de CiU, ERC i IVC que han sumat el 63% dels vots emesos.

Bé per ells. Bé per nosaltres

De tota manera m’hagués agradat més que per una vegada tots s’haguessin posat d’acord en quelcom que és fonamental per a la nostra terra. Però suposo que tal esforç era massa feixuc per alguns. I em refereixo com no, al Partit Socialista i als Populars. Dos partits que es diuen catalans i que després es pronuncien a l’altre costat.

El Pacte Fiscal i els Jocs Olímpics de Barcelona 92

Va succeir un cop a Catalunya que els partits polítics catalans, Ajuntaments, Generalitat i Institucions de tota mena es van posar d’acord en alguna cosa. 

Estrany oi? 

I en veient aquesta raresa els habitants de la meva terra es van anar afegint amb entusiasme a la seva proposta. 

De la col·laboració entusiasta de tots ells i del sentit comú i de l’acord, van néixer el millors Jocs Olímpics de tota la Història dels Jocs. Els del 92.