Maratò |
Aquest 2012 les xifres de la pobresa a Catalunya s'han disparat de tal manera que tan sols es poden comparar amb les de la postguerra. La diferència fonamental és que en aquest cas no ha fet falta una guerra ni un parell de bombardejos ben planificats sobre Barcelona per acabar amb l’economia catalana. Aquest cop això s’ha aconseguit més fàcilment però amb el mateix nombre de víctimes, gracies a la ineptitud i manca de preparació d’uns governs del tot incapaços. Més centrats en ells mateixos que en la gent.
La crua realitat és que un de cada 5 catalans és pobre. És a dir, que sobreviu entre nosaltres amb menys de 640 € al mes. I això els mes afortunats!
I nosaltres que? Què fem els que sobrevivim amb mes de 640€ al mes?
Doncs res!
Podem estar orgullosos de nosaltres mateixos. És aquesta la lliçó que volem donar als nostres fills?
No serveix de res girar la cara i fer veure que no l’has vist, quan et trobes algú menys afortunat que tu demanant pel carrer. Ni dir-te a tu mateix que hi han masses i que tu no hi pots fer res. Tampoc val repetir-te que potser quan estiguis menys ocupat, quan tinguis els nens més grans, quan....no serveix de res posar excuses, ni disfressar la crua realitat amb evasives plenes de bona intenció però buides del tot de convicció.
Coi, si es vol, es pot!
Així doncs. A que esperes? Que es morint tots els que demanen ajuda i així s’acabi el problema? Per què si entre tots no fem alguna cosa, això és el que passarà. Ells es moriran de gana i de pena i naltres de vergonya.
No t’agradaria fer alguna cosa? Creure de debò que un món millor és possible? No t’agradaria poder dir-te a tu mateix que tu hi has posat collons a l’assumpte? Que un dia et vas vestir de coratge per intentar fer un món més fort?
Doncs aixecat del sofà collons! Deixa d’amagar-te darrere la pantalla del ordinador! Entabana la núvia. Convenç la família. Arrossega els amics. Això és cosa de tots! Ara és l’hora. No hi ha cap excusa prou bona. Ara pots fer-ho. Tan sols depèn de tu mateix.
La Marató de la pobresa a Catalunya es farà el 27 de maig. Mira la teva agenda. Sens dubte atapeïda d’esdeveniments importants i també d’excuses. Després mira dins teu i després torna a dir-me i digues-los a ells també que tu no pots fer res
Jo et creuré. I ells també.
Jo ja he mirat la meva agenda i també he mirat dins meu. I saps que...? Jo ja m’he apuntat. I em sento d’allò més bé. I sens dubte encara m’hi sentiré més el dia 27.
Aquí et deixo l’enllaç. Per si de cas. Per si de res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada