Google+ Edithsme: La mare

30/4/12

La mare

El pròxim diumenge 8 de maig celebrarem el dia de la mare. Alguns més i altres menys. Tot depèn del tipus de mare i per descomptat del tipus de fill. 
Ara bé, com podem entendre de veritat el que és una mare? 

Doncs bé. Segons el diccionari català “Nació digital.cat”, una mare és “una dona o femella que ha tingut un fill”. Doncs comencem bé!

És clar que després ho arregla tot afegint que una mare també pot ser “la causa o l’origen més important d’una cosa”. Doncs val 

Però com no m’acabava de convèncer del tot aquesta definició, he xafardejat una mica més per la xarxa i mirant he trobat al “Diccionari.cat” una altra definició que ho aclareix tot. La mare és “una dona o femella que ha tingut un fill ...o més”. Ja hi som! Ara resulta que si tens més d’un fill... també ets mare! Medalla pels nens. 
Però com tot treball ben fet té la seva recompensa, al final he trobat una publicació seriosa. L’Enciclopèdia catalana. Per fi un lloc com cal! I segons aquesta enciclopèdia una mare també és... Una claveguera mestra. Si senyor! Per fi una descripció actual i realista de nosaltres. Les mares som doncs... clavegueres mestres! Si senyor! Veuràs quan l’hi digui a la meva!

Be, el cert es que amb poca diferencia de mesos , les mares de dues amigues meves han marxat i les han deixat prou soles. El curiós del cas és que sense conèixer-se, les dues amigues m’han fet el mateix comentari. “Sobretot Edith, sobretot no t’oblidis de dir-li i repetir-li sovint a la teva mare que l’estimes perquè no ens adonem de les poques vegades que els ho diem fins que ja no hi són”. I després et queda quelcom amarg a l’ànima. 

I després de pensar-ho, crec que tenen tota la raó. Quan va ser el darrer cop que li vau dir a la vostre mare que l’estimàveu? De paraula, em refereixo. Ahir? Fa dos dies? Fa un mes? Molts segurament ni ho recordareu. Perquè el cert es que tots ens enganyem pensant que les mares ja saben el molt que les estimem. Que no cal dir-les massa sovint. Que elles ja ho saben del cert. 

Doncs si. Si que ho sabem. Però ens agradaria que ens ho diguessin més sovint. Ens agradaria escoltar dels nostres fills, que el que ja sabem del cert, també ho saben ells. Perquè les mares, aquestes “clavegueres mestres, que són la causa i l’origen més important d’una cosa” necessiten sentir-ho de tant en tant. Amb paraules a més de amb fets. 
Tots necessitem sentir que ens estimen però si a més de les obres també acompanyen les paraules...Millor. 

Dit això us diré també que jo no sóc de paraules dolces ni de frases llargues i que per desgràcia no m’entenc amb la paraula oral doncs acostumo a balbucitar i llaviejar quan l’utilitzo. La veu se’m arrossega i m’emborbollo i m’enfarfollo. Em menjo les paraules i m’embarbusso. 
Que hi farem! És clar que m’ha estat negat el do de la veu. Ara bé, quan escric el verb, la cosa canvia. I a les hores les paraules es tornen clares. És per això que escric. Per dir tot allò que la meva veu no pot. 
Malaurada sort. 

I és per tot això també que avui li vull dir a ma mare que l´estimo. De l’única manera que se’m dona una mica bé. Escrivint.


Em demaneu que digui quelcom de ella… 
Que puc dir?  Tan sols , que ella és…Ella.

Voleu saber què penso…? Voleu saber el que sempre he pensat?

Que ella és la una, la primera, la que em numera. La brasa tèbia que em tempera quan ningú més em vetlla. La pedra forta que em recolza en les nits més fosques. La força eterna que sempre  em ferma quan tot l’altre em venteja. Ella és el suau gest que m’adreça i que m’indica amb dolçor la direcció correcta. Ella és la paraula guia, I la mà forta. I l’esquena torta. La que  suporta tot el pes.. Jo no tinc por quan hi es ella. Si ella hi es...tot va bé.

Voleu saber  què penso…?

Que és una gran dona. Que sempre n’ha estat de tal manera. Que  n’estic orgullosa d’ella pel sol fet de  ser ella mateixa. Pel que ha estat. Pel que ara és.  Pel que va fer. Pel que sempre ha fet. Per aixecar-me tota sola. Per recolzar-me desprès. Per la seva dolçor. Per la seva  paciència apresa, de molts anys d’incertesa. Pel que m‘ha ensenyat.  Pel tot l’amor que m’ha donat. Per tot el que jo li he amagat.  Per les seves mans dolces. Per les seves conviccions fortes. Per moltes coses... Per les seves maneres i per les  seves formes. 

Voleu saber què penso…?

Que quan ella marxi ...que em quedarà’ ? A quina espatlla aniré a plorar? Quina mà dolça m’acaronarà ? Qui m’empenyerà amb un somriure a seguir endavant? Qui em dirà...?  Demà serà un bon dia. Tot s’arreglarà. No miris enrere nena. Tira endavant. Això és el que tu vols? Doncs també ho vull jo. Qui dia passa any empeny. On no arribis tu,  arribo jo. No passa res, preciosa. Tan sols que corren temps dolents. Ja en vindran de millors  No et donis mai per vençuda. El que avui és negre, demà es difumina. Prova-ho. Intenta-ho. El món és dels forts. Que no puguis dir mai  que no ho vas intentar. I si això no surt, sortirà quelcom. Les millors opcions, mai són senzilles. Jo et recolzaré en tot.

Voleu saber què penso…?

Que quan n’és sencera es trosseja i quan n’és minsa es divideix. Que  quan n’és plena es dona tota i quan n’és poca es reparteix. Que si  tens poc ella te’n dóna i si te’n sobra ella en gaudeix. Que si te’n  falta,  ella te’n presta i si en vas just te’n afegeix. Que si tu caus ella t’aixeca i si t’atures t’empenta. Que  sempre,  passi el que passi ...sempre hi es.

Voleu saber què penso…?

Que he tingut sort. Que quan em miro al mirall la semblança amb ella em sembla bella. Que ara que sóc més gran i veig les coses d’un altra manera. Com a dona. I com a mare. No han variat en res les meves afirmacions. N’estic orgullosa d’ella. I molt.  I que voleu que us diga. L’estimo. I molt. Tan sols una cosa m’enfosqueix l’ànima. Tan sols una cosa em fa sentir dol. I és. .. que faré quan em falti ella?
Enyorar-la... i molt.

3 comentaris:

  1. jo¡
    ja m ´agradaria que algú escribes alguna cosa semblant dedicada a mi

    ResponElimina
  2. Se puede decir más alto, pero no más claro. Precioso Edith. Andrés.

    ResponElimina
  3. Se puede decir más alto, pero no más claro. Precioso Edith. Andrés.

    ResponElimina