El Pacte Fiscal i els Socialistes Catalans

Llegeixo avui a la Vanguardia que per fi el Parlament Català impulsarà el pacte fiscal a casa nostra. N’hi ha hagut prou amb el suport de CiU, ERC i IVC que han sumat el 63% dels vots emesos.

Bé per ells. Bé per nosaltres

De tota manera m’hagués agradat més que per una vegada tots s’haguessin posat d’acord en quelcom que és fonamental per a la nostra terra. Però suposo que tal esforç era massa feixuc per alguns. I em refereixo com no, al Partit Socialista i als Populars. Dos partits que es diuen catalans i que després es pronuncien a l’altre costat.

El Pacte Fiscal i els Jocs Olímpics de Barcelona 92

Va succeir un cop a Catalunya que els partits polítics catalans, Ajuntaments, Generalitat i Institucions de tota mena es van posar d’acord en alguna cosa. 

Estrany oi? 

I en veient aquesta raresa els habitants de la meva terra es van anar afegint amb entusiasme a la seva proposta. 

De la col·laboració entusiasta de tots ells i del sentit comú i de l’acord, van néixer el millors Jocs Olímpics de tota la Història dels Jocs. Els del 92.

La crisi segons Albert Einstein

Continuant amb la meva rara afició de col·leccionar paraules, frases i reflexions extraordinàries, avui vull compartir amb valtres una petita meravella que he trobat i que tenint en compte els dies que corren, escau de meravella.

És una reflexió de l’Albert Einstein que no té desperdici

¡Que se jodan!

Home, home, home, 
que voleu que us digui... 

Començo a estar de la sensibilitat del Partit Popular fins els pebrots. 

Primer els aplaudiments d’un selecte grup de diputats populars després que Rajoy anunciés retallades en la prestació per desocupació que reben les persones sense feina i tot "por el bien de la patria” i ‘per esperonar els aturats en la seva cerca”. 

Aplaudiments? 

Cada cosa al seu lloc i un lloc per a cada cosa

Una de les frases que sempre m’ha semblat més assenyada és “cada cosa al seu lloc i un lloc per a cada cosa” És per això que quan el 2008 Carme Chacón va ser nomenada ministra de defensa d’Espanya, em vaig preguntar… que carai hi fa una llicenciada de dret i catalana en aquest lloc? Que carai en sabrà de canons, armes de destrucció massiva i tàctiques de guerrilla? Quina preparació té aquesta xiqueta per ocupar aquest lloc? No és que em preocupes gaire la qüestió perquè no esperava cap guerra immediata però caram, si de sobte n’esclatava una i ella havia de dirigir els exèrcits d’Espanya ... anàvem ben arreglats!

Per què dic això?