El dia després...de la Diada. Quinze comentaris per a la història

Sempre m’ha agradat molt llegir les opinions de diferents fonts “el dia després” de qualsevol esdeveniment important. I aquest 12 de setembre no ha estat una excepció .

Però abans de testimoniar algunes d’elles en aquesta entrada, m’agradaria constatar un fet sorprenent que passa en totes les manifestacions. La diferencia numèrica de participació segons la font de que raja la informació!

Segons la Guàrdia Urbana i els Mossos, la manifestació de la Diada va reunir a Barcelona,  1,5 milions de catalans i segons els organitzadors uns 2 milions. Però el fet més sorprenent és que tant el govern central com el diari Abc i la Cope han xifrat la participació en uns... 600.000!

Apa i Ole!

No m’estranya que el fracàs escolar a Espanya sigui tan espectacular. Comptant així no hi ha a qui li quadren el números.

I dit això passem als comentaris:

L’estelada groga o la blava?

A veure...Avui i per tal de guarnir el meu balcó com cal amb vista a la diada de demà, he anat a comprar una estelada. El primer problema ha estat que estaven exhaurides. Exhaurides? 

Però quanta gent anirà demà a la manifestació?

Al final he trobat un petit local a prop de la plaça on en tenien. I aquí ha vingut el segon problema. La groga a o la blava? Quina és la diferència?

Els castellers...Aquesta gent tan estranya!

Segons la Viquipèdia, els castells són les torres humanes que es construeixen tradicionalment, des de fa més de dos-cents anys i els castellers les persones que formen part d'una colla, on intervenen desenes o centenars de persones amb l'objectiu d'aixecar diferents construccions humanes de diversa complexitat i sense cap ajuda mecànica. El cert es que aquestes, han arribat a tenir fins a deu pisos d'alçada.

Cal esmentar també que des del 16 de novembre de 2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Dit això deixeu-me que us comenti que el meu interès per aquest tipus de construccions es va veure altament incrementat després de veure a tv3 el reportatge de “Quèquicom”, Castellers: pinya, força i manilles

És igual per quin motiu surtis aquest 11 de setembre. La qüestió és que surtis!

La primera llei promulgada pel reconstituït Parlament de Catalunya de l'any 1980 va declarar institucionalment la Diada de l'Onze de Setembre com a festa nacional de Catalunya, tot recordant l’ultima defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714

Pot semblar paradoxal que un poble celebri la diada nacional el mateix dia que es van perdre totes les llibertats del mateix. Però és que els catalans sempre hem estat una mica rarets. Tot i això s’entén més bé si afegim  que la Diada es celebra aquest dia no com una pèrdua sinó com una reivindicació i una resistència davant l’opressió soferta.

Per als catalans, recordar i celebrar aquest dia equival a recordar el que teníem, el que vam perdre i el que no volem perdre mai més.

El futur és... ser diputat!

Segons llegeixo avui a la Vanguardia, el diputat del PP per Ourense, Guillermo Collarte assegurava en una entrevista a “La voz de Galicia” que “tot i guanyar un sou mensual del Congres superior a 5000 euros, les passava bastant canutes”.

Canutes ell?

I aquí és on m’he tornat a atragantar amb el croissant de l’esmorzar.