Quan ja fa anys vaig portar la meva filla al pediatre perquè tota ella era un moc gegant i la seva tos sobrepassava totes les meves expectatives. I per tos em refereixo a aquella tos de gos que et surt de dins i que t’aplata el pit. Aquella tos que t’acompanya de dia i que no et deixa dormir de nit , ni a tu ni als que viuen amb tu. I quan després de mirar-se-la amb tota la calma del món em va dir el que havia de fer. Me’l vaig remirar jo també però aquest cop de dalt a baix i li vaig dir....I per dir-me això has estudiat tants anys de medicina?
15/2/12
La tos i la ceba
Etiquetes de comentaris:
Apunts de Farmàcia,
ceba,
Remeis de l'àvia,
tos
14/2/12
A on van els medicaments que no utilitzem?
A on van els medicaments? |
Quan passo per una farmàcia i veig un d’aquests contenidors de medicaments, sempre abarrotats No puc deixar de recordar aquella parelleta d’avis que sovint s’atansaven al taulell de la farmàcia i sempre agafats de les mans. Ella sempre portava un atrotinat carret que jo suposo que a més de per portar la compra, li servia com a punt de suport (masses anys en aquelles cames). Lentament treia dos bosses de plàstic pulcrament relligades i amb veueta dolça i intenció formal explicava que la de la dreta eren els medicaments caducats, però que la de l’esquerra eren els que encara estaven en bon estat i que podien servir per a altres persones que els necessitessin més. Jo li donava les gràcies i agafava la bossa amb tota la cura del món, com si aquella bossa de l'Hipercor fos el més preuat tresor del món. A ella se li il·luminava la cara per haver fet quelcom i a mi l’ànima per rebre tal acció. Més quan la parella girava volta amb aquell carro atrotinat, a mi també se'm girava l’anima però de foscor.
I és que.. com dir-li a aquella àvia o a molts com ella que sense cap mena de dubte aquells medicament que ells creien ajudarien a algú o potser salvarien vides llunyanes, acabarien destruïts sense cap tipus d’indult, encara que haguessin estat precintats o tancats en una caixa forta.
Però sempre ha estat així?
I és que.. com dir-li a aquella àvia o a molts com ella que sense cap mena de dubte aquells medicament que ells creien ajudarien a algú o potser salvarien vides llunyanes, acabarien destruïts sense cap tipus d’indult, encara que haguessin estat precintats o tancats en una caixa forta.
Però sempre ha estat així?
Etiquetes de comentaris:
Apunts de Farmacia,
Farmamundi,
medicaments
Subscriure's a:
Missatges (Atom)