A on van els medicaments que no utilitzem?

A on van els medicaments?

Quan passo per una farmàcia i veig un d’aquests contenidors de medicaments, sempre abarrotats No puc deixar de recordar aquella parelleta d’avis que sovint s’atansaven al taulell de la farmàcia i sempre agafats de les mans. Ella sempre portava un atrotinat carret que jo suposo que a més de per portar la compra, li servia com a punt de suport (masses anys en aquelles cames). Lentament treia dos bosses de plàstic pulcrament relligades i amb veueta dolça i intenció formal explicava que la de la dreta eren els medicaments caducats, però que la de l’esquerra eren els que encara estaven en bon estat i que podien servir per a altres persones que els necessitessin  més. Jo li donava les gràcies i agafava la bossa amb tota la cura del món, com si aquella bossa de l'Hipercor fos el més preuat tresor del món. A ella se li il·luminava la cara per haver fet quelcom i a mi l’ànima per rebre tal acció. Més quan la parella girava volta amb aquell carro atrotinat, a mi també se'm girava l’anima però de foscor.
I és que.. com dir-li a aquella àvia o a molts com ella que sense cap mena de dubte aquells medicament que ells creien ajudarien a algú o potser salvarien vides llunyanes, acabarien destruïts sense cap tipus d’indult, encara que haguessin estat precintats o tancats en una caixa forta.
Però sempre ha estat així?
Deixeu-me explicar-vos quelcom.
Farmaceuticsmundiorg és una ONG creada per un grup de farmacèutics de València que en adonar-se'n  de la quantitat de medicaments que després d'haver dispensat no s’utilitzaven , van decidir fer-hi quelcom per tal de fer-los arribar a persones que si els necessitessin. El curiós del cas és que un petit grup de farmacèutics ( crec que no més de 5) que van coincidir en una fira del ram, aquí a Barcelona i es van assabentar de l'existència d’aquesta organització van decidir sense mitjans ni infraestructures però si amb molta voluntat organitzar-se de manera individual per a la recollida i condicionament d’aquells medicaments que els usuaris no utilitzaven. Així és com va néixer l'organització catalana. La idea era enviar aquests medicaments encara útils a qualsevol lloc del planeta on fossin necessaris, sempre prèvia petició d'hospitals missioners, organitzacions acreditades, etc. La cosa semblava que pintava bé, doncs més tard, aquesta organització va rebre l'ajuda de les administracions que els van cedir un magatzem i ajuda financera i publicitària a canvi de que totes les farmàcies amb la col·laboració dels distribuïdors accedissin també a la recollida gratuïta d’aquells medicaments no útils i que havien de ser destruïts. Cap problema! I tot anava d'allò més bé, perquè encara que els farmacèutics tenien més feina perquè havien de separar els medicaments útils dels caducats i inservibles tots ho feien de bon grat. En certa manera penso que tots ens sentíem un xic més bons després de fer-ho.
Però no totes les histories tenen un final feliç i aquesta no n'és l'excepció, perquè més endavant alguna ment preclara va decidir que com no es podia garantir la qualitat de la conservació d’aquells medicaments encara útils (impossible saber si havien estat exposats a temperatures altes, manipulats, ets…) a partir d’aquell moment quedava prohibida la seva utilització amb finalitats terapèutiques i se’ls condemnava estiguessin caducats o fossin encara útils,  a la destrucció. Malaurada sort! Els pobres del tercer món ja no tindrien medicaments gratuïts i haurien de seguir comprant els genèrics a les multinacionals pertinents.
I que voleu  que els  digui a aquella parelleta d'avis o a tots els que amb la seva millor voluntat porten separats els medicaments útils dels caducats pensant amb tota la seva bona que li seran d’utilitat a algú? He de dir-los que no es molestin pas? Que a partir de ja fa temps tots acaben a la mateixa pila? Doncs no. Sóc del parer que fer quelcom per algú, sentir que fas quelcom ben fet en qualsevol cosa o creure que actues amb certesa en determinat moment et fa créixer com a persona i com a ésser. Perquè doncs explicar la veritat?