Un dels meus temes preferits! I és que n’he vist tants que es pot dir que tinc un màster. Entre els dels meus xiquets i els dels petits clients de la farmàcia , es pot dir veritablement que n’he vist un munt. I per més que passin els anys no m’hi acostumaré mai. Només pensar-ho i em pica tot. I apa, a gratar-me!
Us resumiré una mica el que són els polls i després anirem directament al que interessa, que és com eliminar-los.
Els polls són els únics animals que tenen els peus al cap. Al cap d’altres, clar esta. Són petits insectes que s’alimenten de la sang que xuclen de la pell del cap i que es reprodueixen a una velocitat “pasmosa”. Cada femella pot posar entre cent i tres-cents ous (llémenes) de color blanc i que s’adhereixen als cabells com si fossin “pegament”. I a les hores és quan apareix l’autèntic problema, ja que als 8 o 9 dies apareixen també les larves i comença la picor.
La bona notícia és que els adults no són propensos. Però no us alegreu massa. En una ocasió, quan la xiqueta era petita i va tenir el plaer d’allotjar un ingent munt d’aquests animalets en els seus llargs cabells, jo també me’n vaig trobar alguns dins els meus. Sorpresa!!
Bé, imaginem que per fi arriba el gran dia ! Mires el cap del teu xiquet i apa, allà estan! Que fer?
Primer de tot conservar la calma. Se suposa que som adults i sabem com resoldre els problemes. Després enviar a algú a tota llet a la farmàcia. Si Senyor que per això estem! Si pot ser no cal portar també el xiquet. Nosaltres ens fiem de la vostra paraula i si dieu que són polls. Doncs són polls. No cal que ens els mirem nosaltres també. Però si no hi ha mes remei, doncs allà ens trobareu . Que per això estem. Faltaria més!
El primer pas és comprar una loció antiparasitària i un xampú. Més val que en sobri que no que falti. Després mulleu els cabells de la criatura amb la loció. No escatimeu esforços. Us arremangueu i apa a impregnar bé el cabell del nen sense estalviar darrere les orelles i el clatell. No em pregunteu per què , però als polls els encanten aquestes dues zones. Es trobaran calentets, dic jo. Després del temps adequat (llegir prospecte) rentar amb el xampú que també haureu comprat. Recordant gratar bé les zones abans esmentades . Quan veieu que el xiquet està del tot roig i a punt d’esclatar per tantes atencions, arriba la traca final. Esbandiu es cabells de la víctima amb aigua i vinagre (una part de vinagre per dues d’aigua) i apa quan estigui ben sequet, el asseieu davant la tele , us armeu de paciència i amb una pinta o si els ous estan molt enganxats amb la mà... a treure llémenes!
Aquest és el mètode tradicional, després existeixen d’altres menys convencionals però igualment efectius. Per exemple. Rapar al zero els caps dels nostres petitons. O com deia el meu pediatre, fer unes fregues d’alcohol al cap del nen, 20 minuts sota una gorreta de plàstic i cauen com a mosques. Jo no ho dubto, però mai vaig poder utilitzar aquest remei. No em vaig atrevir. I si després resulta que per efecte de l’alcohol els cabells negres del meu xiquet es tornen rossos?
Val, i ara bé la meva part preferida. El post operatori. I és que amb això no n’hi ha prou. Perquè?
Doncs perquè els entremaliats animalets tenen certa tendència a adherir-se a gorres, bufandes, llençols, tovalloles..... i això que vol dir? Doncs que durant uns dies haurem de desinfectar raspalls, pintes i demès estris de neteja, ja sigui amb la loció pediculicida o com feia jo. 20 minuts amb llegiu i apa! Després haurem de rentar coixineres, llençols i tovalloles. I tot el que la criatureta portava
Entendreu doncs la importància de no compartir amb ell, raspalls i altres. I jo particularment crec també en la importància que tots el membres de la família i per precaució, es rentin també els cabells amb el xampú pediculicida . Per si de cas.
Un últim apunt que a alguns els semblarà obvi però que altres m’han preguntat moltes vegades. Aquesta loció i aquest xampú “no són d’ús diari”. S’han de respectar les normes correctes d’utilització del producte (vegeu prospecte). No eliminareu més polls per utilitzar més dies el xampú. Si ho feu així l’únic que aconseguíreu serà destrossar-li el cabell al xiquet i fer-lo resistent al producte.
Bona sort!
I per si de cas aquí us deixo un Power amb més explicacions.
Crec interessant també afegir l ´mportancia dels olis essencials (oli del arbre del te )i de les essències florals i la homeopatia per fer que aquest animalons que tan be ens has descrit no s ´apropin a nosaltres
ResponElimina