Catalunya i Espanya

Avui com gairebé tots els matins he esmorzat llegint el diari. Normalment el considero un dels millors moments del dia. I si el Barça ha guanyat un altre partit i li ha restat diferències al Madrid doncs què voleu que us diga ..collonut!

Ara bé, quan he vist la foto de la “Senyora” Esperanza Aguirre parlant de les autonomies ...una mica més i se m’indigesta el croissant.

Dolça Catalunya

Mireu, ahir a la tarda estava asseguda al metro i  vaig començar a pensar (perillós en el meu cas i suposo que en el de molts) i em vaig dir

Edith, i ara que... ?

Has fet un curs amb la UOC de català i quatre amb el SOC; un de vídeo, un altre de blogs i dos de tractament d’imatge.

Estic a l’atur, estic cabrejada  i  em sento indignada

I per a postres sóc...Catalana!  Mala combinació Caram!

Com barrejar tot això?

I vaig recordar les assenyades paraules dels nostres governants. Per sortir de la crisi “cal innovar i després exportar”

Doncs cap problema home!

Això és exactament el que he fet. Ho he barrejat tot i després com no hi ha quartos per altre cosa ho he exportat a la xarxa

I aquest és el resultat.

En Gimp i Jo II

En una entrada anterior us vaig parlar d’un nou curs de “Tractament d’imatges “que havia fet a “e-formació”, dons bé ara he fet el nivell “avançat” i us puc dir que ja sé ben bé, perquè es diu així.

El fet és que utilitzant un programet entremaliat que es diu “Gimp” aconsegueixes coses bàrbares amb les imatges. Des de treure-li les arrugues i fer-li un lífting complert a qualsevol fins a recuperar aquelles fotografies velles i malmeses pel temps que semblaven perdudes per sempre.. I per descomptat a treure de les teves fotos tot allò que sempre t’havia molestat (fons, persones....).

L'emoció

Tots sabem que  determinats tipus d’emocions poden afectar la salut i per tant és de calaix pensar, que l’estat de la nostra salut també pot afectar  el nostre estat emocional

Però que és una emoció?

Per definició , l’emoció és un intens estat mental que sorgeix de manera espontània en el nostre sistema nerviós central provocant una resposta psicològica (ja sigui positiva o negativa) i desencadenant una reacció automàtica.

                                   “L'emoció és  l'antítesi de la raó”

Jo de gran vull ser Boticaria !

Mireu, el meu pare i el meu oncle eren “boticaris” però la meva germana és farmacèutica. Estrany no?  Ells tenien una “botica”.  I ma germana primer una farmàcia i després una oficina de farmàcia. I si els meus fills estudiessin farmàcia... ara no se  que caram tindrien!

Suposo que  un petit comerç on es venen medecines

Pel que jo se els boticaris  de les primeres èpoques eren aquelles persones entranyables què o bé et curaven o  bé et mataven. Eren ells, els qui fabricaven els remeis que prescrivien els metges o bé directament els prescrivien ells mateixos, després els fabricaven i apa, finalment te’ls endossaven!