Amb il·lusió...CHINASKY!

Quan em van dir si volia anar a un concert de trentanyers  que portaven per nom Chinasky, en un  petit amagatall de la Barceloneta anomenat “El Monasterio” vaig pensar ...la verge, que jo ja no estic per segons que! 

Però un dels que tocava és molt estimat per a mi i ja és sabut que per a segons qui... fas el que sigui necessari.

Així doncs hi vaig anar.

Sa Majestat, el Rei, i les Quimeres

Benvolguda Majestat,

Em permeto adreçar-me a vós  d’aquesta manera tan barroera amb l’esperança dolça  que algun dia llegireu les meves pobres paraules i en la resposta trobaré assossec  a la meva ànima a hores d’ara totalment desconcertada i inquieta.

I és que després de llegir l’entrada que tan oportunament heu tingut a bé penjar en la vostra pàgina web per tal que pogués ser vista per la més àmplia majoria dels espanyols i de les espanyoles...

Jo, ja no sóc jo i em trobo transposada.

Rajoy ens ensenya com ha de ser el polític ideal

Dimecres 19, Pere Macias, portaveu adjunt del grup parlamentari CiU, li va manifestar al President Espanyol durant el Ple del Congrés, el malestar de molts catalans respecte el seu encaix dins d’Espanya.

És el meu parer que ho va fer d’una manera exquisida. Sense paraules exaltades, ni fora de to. Expressant-se amb tot el respecte i correcció que li mereix la Cambra i exposant breument una situació que és àmpliament compartida per molts. 

“Una mayoría de catalanes no esta de acuerdo con el trato político, económico y financiero que se da a Cataluña. Una mayoría no se siente cómoda ante un proyecto de estado ante el cual no parece caber Catalunya. Y Catalunya se lo dice sin ir contra nadie y con un respeto y con un civismo extraordinario. Con serenidad y firmeza y con grandes dosis de ilusión ante el proceso que se abre 

Señor Presidente,

          “Cada pueblo debe tener la libertad para elegir su futuro”

La frase no es mía. Ni tan siquiera de un catalán. Es de Vicente del Bosque. Eso es ni más ni menos lo que pedimos un millón y medio de catalanes”

I que va a respondre el President espanyol? 

Doncs ni més ni menys que, 

El dia després...de la Diada. Quinze comentaris per a la història

Sempre m’ha agradat molt llegir les opinions de diferents fonts “el dia després” de qualsevol esdeveniment important. I aquest 12 de setembre no ha estat una excepció .

Però abans de testimoniar algunes d’elles en aquesta entrada, m’agradaria constatar un fet sorprenent que passa en totes les manifestacions. La diferencia numèrica de participació segons la font de que raja la informació!

Segons la Guàrdia Urbana i els Mossos, la manifestació de la Diada va reunir a Barcelona,  1,5 milions de catalans i segons els organitzadors uns 2 milions. Però el fet més sorprenent és que tant el govern central com el diari Abc i la Cope han xifrat la participació en uns... 600.000!

Apa i Ole!

No m’estranya que el fracàs escolar a Espanya sigui tan espectacular. Comptant així no hi ha a qui li quadren el números.

I dit això passem als comentaris:

L’estelada groga o la blava?

A veure...Avui i per tal de guarnir el meu balcó com cal amb vista a la diada de demà, he anat a comprar una estelada. El primer problema ha estat que estaven exhaurides. Exhaurides? 

Però quanta gent anirà demà a la manifestació?

Al final he trobat un petit local a prop de la plaça on en tenien. I aquí ha vingut el segon problema. La groga a o la blava? Quina és la diferència?