Sa Majestat, el Rei, i les Quimeres

Benvolguda Majestat,

Em permeto adreçar-me a vós  d’aquesta manera tan barroera amb l’esperança dolça  que algun dia llegireu les meves pobres paraules i en la resposta trobaré assossec  a la meva ànima a hores d’ara totalment desconcertada i inquieta.

I és que després de llegir l’entrada que tan oportunament heu tingut a bé penjar en la vostra pàgina web per tal que pogués ser vista per la més àmplia majoria dels espanyols i de les espanyoles...

Jo, ja no sóc jo i em trobo transposada.

Rajoy ens ensenya com ha de ser el polític ideal

Dimecres 19, Pere Macias, portaveu adjunt del grup parlamentari CiU, li va manifestar al President Espanyol durant el Ple del Congrés, el malestar de molts catalans respecte el seu encaix dins d’Espanya.

És el meu parer que ho va fer d’una manera exquisida. Sense paraules exaltades, ni fora de to. Expressant-se amb tot el respecte i correcció que li mereix la Cambra i exposant breument una situació que és àmpliament compartida per molts. 

“Una mayoría de catalanes no esta de acuerdo con el trato político, económico y financiero que se da a Cataluña. Una mayoría no se siente cómoda ante un proyecto de estado ante el cual no parece caber Catalunya. Y Catalunya se lo dice sin ir contra nadie y con un respeto y con un civismo extraordinario. Con serenidad y firmeza y con grandes dosis de ilusión ante el proceso que se abre 

Señor Presidente,

          “Cada pueblo debe tener la libertad para elegir su futuro”

La frase no es mía. Ni tan siquiera de un catalán. Es de Vicente del Bosque. Eso es ni más ni menos lo que pedimos un millón y medio de catalanes”

I que va a respondre el President espanyol? 

Doncs ni més ni menys que, 

El TSJC , un altre cop!

He llegit a "la Vanguardia" amb estupor que no amb sorpresa que el nostre estimat i benvolent TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya), encara sort que és català!, ha tornat a aplicar la seva especial sensibilitat en vers Catalunya obligant per sentència a escolaritzar en castellà als fills de quatre famílies que així ho demanaven. 

Apa i les altres milers i milers de famílies que no ho volen ...a fotre!  

Sorpresa!

Sorpresa !!

La comunitat de Madrid a tancament de 2011 té un dèficit superior al doble del que havia anunciat . Sorpresa! 

No sé de què ens estranyem. L’estrany hauria estat que fos veritat 

I després em pregunteu perquè li tinc tanta passió a la senyora Aguirre. Doncs perquè en la meva modesta opinió, els té quadrats! S’ha dedicat a acusar a destre i sinistre les autonomies de tots els mals d’Espanya i en especial a tot el que fa flaire a nacionalisme i apa! Ella, quasi bé soleta fa que el dèficit estatal pugi gairebé dues dècimes. Això si, “la razon “no ha trigat gaire a fer èmfasi que en el primer trimestre de 2012 el dèficit de Madrid és “zero”. Val doncs ja ho veurem. Val, doncs m’ho crec 

Ara entenc allò de “s’ha acabat el cafè per a tothom”. No m’estranya pobreta, amb aquest dèficit... ni per sacarina. 

Però que no s’amoïni, els catalans sempre hem estat solidaris amb la resta d’Espanya i segur que entre tots li paguem la desfeta. 

Tot culpa nostra

Com molta gent tinc el mal costum de dinar veient la tele. I dic el mal costum perquè dino veient el telenotícies de TV3 i tot que els xiquets que el presenten són un encant i que amb el seu saber fer fan possible que el pitjor del dia es torni una mica més rialler, la situació al món i en especial la espanyola i la seva relació amb Catalunya ha aconseguit allò que fins ara només podia fer la meva amiga, la senyora Aguirre. I és que m’ennuegui amb l’enciam i em pugi la mala sang. I és que des de que el senyor Rajoy ha guanyat les eleccions a Espanya, els catalans no guanyem per a sustos. I és que amb tanta sensibilitat en vers Catalunya se’m fa molt difícil digerir el dinar i de pas tragar tota la seva sensibilitat. 

I és que em sento culpable. Culpable de ser catalana, perquè si ho mirem amb el seu mirall... Tot és culpa nostra. 

I arribats a aquest punt, l’única conclusió possible és que “Si España no va bien es per culpa dels catalans”. 

Si Senyor. Tot culpa nostra.
                               

La llengua

Quan en Guardiola va dir que “els seus jugadors parlen al camp que és on han de parlar” Vaig pensar, doncs té tota la raó! Cadascú hauria de parlar on li pertoca i no pixar fora de test com molts. 

Ara bé, utilitzem tots el mateix llenguatge ?

Catalunya i Espanya

Avui com gairebé tots els matins he esmorzat llegint el diari. Normalment el considero un dels millors moments del dia. I si el Barça ha guanyat un altre partit i li ha restat diferències al Madrid doncs què voleu que us diga ..collonut!

Ara bé, quan he vist la foto de la “Senyora” Esperanza Aguirre parlant de les autonomies ...una mica més i se m’indigesta el croissant.

Dolça Catalunya

Mireu, ahir a la tarda estava asseguda al metro i  vaig començar a pensar (perillós en el meu cas i suposo que en el de molts) i em vaig dir

Edith, i ara que... ?

Has fet un curs amb la UOC de català i quatre amb el SOC; un de vídeo, un altre de blogs i dos de tractament d’imatge.

Estic a l’atur, estic cabrejada  i  em sento indignada

I per a postres sóc...Catalana!  Mala combinació Caram!

Com barrejar tot això?

I vaig recordar les assenyades paraules dels nostres governants. Per sortir de la crisi “cal innovar i després exportar”

Doncs cap problema home!

Això és exactament el que he fet. Ho he barrejat tot i després com no hi ha quartos per altre cosa ho he exportat a la xarxa

I aquest és el resultat.