El TSJC , un altre cop!

He llegit a "la Vanguardia" amb estupor que no amb sorpresa que el nostre estimat i benvolent TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya), encara sort que és català!, ha tornat a aplicar la seva especial sensibilitat en vers Catalunya obligant per sentència a escolaritzar en castellà als fills de quatre famílies que així ho demanaven. 

Apa i les altres milers i milers de famílies que no ho volen ...a fotre!  

Tot aquest assumpte m’ha fet reflexionar i per tant m’ha obligat a fer-me un munt de preguntes. I això no és bo. Em conec i no…realment no és bo! 

La primera reflexió que em faig és com dimonis quatre persones poden imposar la seva voluntat a milers? Increïble però cert!

Segona reflexió. Ahir el meu gestor em va passar la minuta per fer-me la declaració de la renda. Un paston! I ara jo em pregunto... si ell m’ha cobrat això per aquesta gestió, que els cobraran a aquestes famílies els seus advocats per això? I sobre tot qui pagarà aquestes factures? 

Tercera reflexió . Tots els pares intentem fer el millor pels nostres fills. Vagi per davant que jo crec de tot cor que aquestes famílies també ho intenten. I amb molt d’esforç. Tot s’ha de dir. Ara bé, han parlat amb els seus fils d’això? Han escoltat la seva opinió? Hi estan ells d’acord? Val la pena col·locar en una situació tan difícil als seus fills només per una qüestió tan ...personal? Política? Vés a saber. 

Tan menyspreen els esforços de molts o tant enalteixen el poc criteri d’uns pocs que es presten encantats a aquest joc? 

Quarta reflexió. Com caram es pensen el TSJC i aquestes famílies que es pot fer això? Hem de crear un col·legi especial on col·locar a aquests quatre xiquets? O potser pretenen que obliguem als altres 24 alumnes que comparteixen classe amb ells, a estudiar també en castellà? 

Sigui com sigui, la Cope ens deixarà verds i ens dirà de tot. Ves que hi farem! 

La meva última pregunta és...Perquè tot això? I la meva última reflexió és.... com és possible que un altra vegada la voluntat d'uns pocs s'imposi a la de molts? No ho entenc. No ho entendré mai. I tot i això... sempre em sorprenc!