Que voleu que us digui...Cada vegada m’agrada més aquest petit, gran, insolidari i irrespectuós país al qual pertanyo. I cada vegada m’agrada més la petita, gran, insolidària i irrespectuosa gent que el vesteix i l’habita.
Deixant de banda el que un pugui opinar sobre la conveniència o no de portar l’Eurovegas a Catalunya, el que és cert, és que ens hi juguem molt i que estan en joc un fotiment de llocs de treball. I francament no està el pati per fer fàstics a res.
És per això que avui quan he escoltat a tv3 que en Ferran Adrià, al ben mig del sopar que s’oferia als executius d’Adelson (cuinat per ell mateix i per altres dos xefs de renom catalans), va demanar per conèixer “al que manava allà” i sense més preàmbul li va oferir la possibilitat que si el projecte s’instal·lava a Barcelona es comprometia personalment a fer el seu centre de recerca en el complex, m’ha entrat el somriure ruc. I és que m’imagino la cara de sorpresa del executiu americà en veure-se-les de cara amb en Ferran. I encara se m’ha fet el somriure més ampli quan aquest li ha preguntat si mantindria la seva oferta si el projecte es quedava a Madrid. I el descarat Ferran li ha dit sense ombra de disculpa que no. Que el suport del sector gastronòmic català en ple, tan sols donava suport a la candidatura de Barcelona.
Chapeau senyor Adrià! És la gent com vostè, petita, gran, insolidària i irrespectuosa la que ens honora i la que fa que cada vegada m’agradi més aquest petit, gran insolidari i irrespectuós país al qual pertanyo.
Però això no és tot, doncs arribats als esports, escolto amb tristesa la noticia del funeral d'en Miki Roqué i després amb sorpresa escolto que Carles Pujol, l’inefable càpita barcelonista, va ser qui es va fer càrrec del cost del tractament d’aquest noi.
Chapeau senyor Pujol! És la gent com vostè, petita, gran, insolidària i irrespectuosa la que ens honora i el la que fa que cada vegada m’agradi més aquest petit, gran, insolidari i irrespectuós país al que pertanyo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada