Amb tot el meu respecte al Sr. Ministre de l’Interior,

Llegeixo aquest mati a "la Vanguardia" que el Sr. Fernàndez, ministre de l’Interior, advoca per desterrar el “bonisme” perquè diu que ha fomentat una ocultació de les obligacions. Doncs val. Jo estaria completament d’acord amb aquesta afirmació si la mesura també s’apliqués a uns quants que tots coneixem i que hores d’ara gaudeixen d’una prejubilació massa primerenca i massa ben pagada. 

També diu que és urgent impulsar una nova cultura del civisme per prevenir la violència urbana. Doncs val. I afegeix que la profanació de símbols religiosos, els robatoris i els piquets sindicals són també formes de violència. Doncs val. Ara bé, que em digui que fumar en espais no permesos o negar-se a pagar els peatges són formes de violència urbana... doncs serà que no. Si de cas i en el cas del tabac deixem-ho en un concís acte d’incivisme, i en el cas dels peatges en un immens dret adquirit de fa molt temps.

Que vol que li digui, com sempre crec que estem perdent els papers i difuminant els marrons, que “de haverlos, haylos” amb pantalles de fum per idiotes. Entenent per idiotes, els de a peu, com jo i com molts altres. 

Ara em dirà aquest bon senyor, que a la meva edat, mare de família, aturada, cabrejada i catalana, i en el meu temps lliure practico la violència urbana? Home no, si de cas la violència casolana quan llegeixo algunes barbaritats i començo a donar-li cops a la carn. 

Però això no és tot. No senyor, perquè després i per si fos poc, llegeixo al “20 minutos” (i és que avui han trigat a portar-me el croissant ) que la pitjor cara d’aquesta violència urbana té tres vessants; els antisistema, les bandes juvenils i les aficions radicals.

Home, home, Sr. Ministre... matisem la qüestió. Això vol dir que si jo no vull pagar els peatges, o per qüestions alienes a la meva voluntat, en alguna ocasió fumo en llocs no permesos, automàticament pertanyo a alguna d’aquestes tipologies? Doncs em perdonarà el senyor Ministre però no ho entenc. 

És evident que no puc pertànyer a cap banda juvenil, perquè entre altres coses ja fa temps que se m’ha passat l’arròs i en tot cas l’única banda a la qual pertanyo per dret és a la dels aturats del món. Gran banda, si senyor i en plena expansió i creixement.

Tampoc crec jo que se’m pugui descriure com una antisistema. Si de cas algo rareta, però res més. I pel que fa a ser una radical en alguna afició... home doncs penso que no. Les úniques aficions conegudes que tinc son llegir , prendre el sol i fer trencaclosques i no crec jo que el senyor Ministre es refereixi a això. 

Així doncs i posades així les coses entenc que el senyor Ministre s’haurà descuidat d’alguna altra tipologia, perquè si no, no ho entenc. Potser ha estat una badada i hagués volgut afegir un altre tipus, el de la gran majoria silenciosa (com diria la senyora de Cospedal), que ja n’està farta de massa coses i que per fi sembla haver recobrat la veu després d’un llarg temps de afonia. 

I tot això dit, amb tot el meu respecte al senyor Ministre d’Interior.