Els diputats catalans s'han tornat covards

Han passat les eleccions catalanes i tal com ha quedat el pati és del tot necessari que els nostres polítics es posin d'acord en "algo". El problema és que aquells que fa un temps es mataven entre ells per governar i tenir la paella pel mànec, ara no volen ni sentir parlar de l’assumpte. És més còmode quedar-se a l’oposició i anar dient  a tot que no. Així no es cremen i no cal que es comprometin.

En la meva més modesta opinió, els nostre diputats s’han tornat covards i cap no vol perdre l’escó no fos cas que algú altre li lleves en un descuit la cadira amb quelcom més que paraules buides.  

Que quedi clar que jo els entenc. Faltaria més! És més fàcil amagar-se en la rereguarda de l’oposició dient a tot que no,  d’intentar trobar punts d’acord amb altres formacions. Sens dubte és més còmode això. Si Senyor

I així estem. Com al principi. Enrocats

M'agradaria donar les gràcies al president Mas

M’agradaria des d'aquí i després de les eleccions catalanes, donar les gràcies al President Mas per haver fet possible que visqués un dels moments més bells de la nostra història més recent. Per un breu temps vaig creure que un altra Catalunya era possible. Que un altra manera de fer i de conviure era a l’abast de molts de naltres. Per uns breus moments una il·lusió compartida per molts s’obria camí i es perfilava com una mena de sortida a l’apatia que moltes vegades envoltava la nostra vida. Sabíem que no era la solució més còmoda i també que plantejava molts dubtes,  però caram senyor President, jo personalment l’he  gaudit de cap a peus!

Ara molts despertem del bell somni que ens acaronava i de sobte se'ns apareix la veritat més crua. Vagin per davant les meves més sinceres disculpes ja que considero que vam ser molts els catalans que com jo i amb les nostres accions el vam menar a canviar moltes de les còmodes regles que fins les hores regien el joc. Era una aposta arriscada i molts pocs haguessin agafat el guant però que caram,  els catalans quan juguem, juguem! I és que davant el que es pugui pensar,  la nostra rauxa i el nostre seny sovint s’alteren per causes externes.

Dit això em remetré al que he llegit a la Vanguardia per part d'Enric Julian i que es refereix a un comentari pescat a la xarxa i que ho resumeix ben bé tot.

Els catalans hem demanat  a Mas que ens fes sentir l’emoció del vertigen i alhora li hem tret la xarxa. No tenim solució

Totalment d'acord

Un últim apunt que no mereix cap tipus de reflexió. Em refereixo a l’últim Twitter del senyor J. Ramírez

Quien nos iba a decir que en la redacción del mundo tendríamos la sensación de haber ganado unas elecciones autonómicas

Home, jo personalment crec que no haurien en d’atorgar-se tot el mèrit, doncs corren veus pel carrer, que van tenir molta ajuda.