Els diputats catalans s'han tornat covards

Han passat les eleccions catalanes i tal com ha quedat el pati és del tot necessari que els nostres polítics es posin d'acord en "algo". El problema és que aquells que fa un temps es mataven entre ells per governar i tenir la paella pel mànec, ara no volen ni sentir parlar de l’assumpte. És més còmode quedar-se a l’oposició i anar dient  a tot que no. Així no es cremen i no cal que es comprometin.

En la meva més modesta opinió, els nostre diputats s’han tornat covards i cap no vol perdre l’escó no fos cas que algú altre li lleves en un descuit la cadira amb quelcom més que paraules buides.  

Que quedi clar que jo els entenc. Faltaria més! És més fàcil amagar-se en la rereguarda de l’oposició dient a tot que no,  d’intentar trobar punts d’acord amb altres formacions. Sens dubte és més còmode això. Si Senyor

I així estem. Com al principi. Enrocats

Jo crec que no els ha quedat del tot clar als nostres diputats els missatge que els catalans vam expressar amb claredat a les urnes i ara els xiquets, van una mica despistats. Jo els aconsellaria que es donessin un llarg passeig per les xarxes i que escoltessin amb atenció el mormoleig de moltes paraules clares. I també els recomanaria que de tant en tant també llegissin algunes de les cartes que els lectors envien a diaris com La Vanguardia. Potser d'aquesta manera entendrien amb més claredat que els catalans l’únic que volem es que es deixin de romanços i que s’hi deixin la pell en l’empeny. El que menys ens importa és amb qui pactin. La qüestió és que ho facin. Estem farts de baralles. L’únic que volem és que tots junts, els nostres diputats,  es deixin de romanços i ens treguin d'aquest gran sot en que estem implicats tots.

I per si jo no m’hagués expressat prou clar o prou alt, aquí els deixo, als nostres diputats, un parell de cartes de lectors que han estat enviades a la Vanguardia aquest dijous. Un parell entre un milió. Però crec amb encert que representen la voluntat de molts.

Una Imatge potent

El Senyor Junqueras ens demana quina imatge més potent pot haver-hi que el President  i el líder de l’oposició junts demanant un referèndum d’autodeterminació. Permeteu-me que li accepti el repte i en suggereixi una que potser s’entendrà millor a Madrid i a la resta del món

"El principal partit de dretes i el principal partit d’esquerres del país en un govern d’unitat nacional per fer front a la crisi i demanar la consulta"

Crec que és el que voldria la majoria dels catalans

Ramon Noguera (Corts-Girona)

Tots al capdavant

En primer lloc vull felicitar el senyor Junqueras pels resultats obtinguts a les darreres eleccions i lamento que el senyor Navarro hi hagi perdut tants escons. veient també la pèrdua d’escons de CiU i la necessitat de tenir companys per governar, voldria saber com dos partits tan importants om els esmentats no sembla que es vulguin apropar a treure l’economia catalana d’on és.

Pensin, senyor Junqueras i Senyor Navarro, que la ciutadania no els ha demanat que s’escarxofin al seient d l’oposició, sinó que es posin a primera fila a ajudar a treure’ns als ciutadans que ens hem implicat en anar a votar

De debò pensen en la ciutadania o només a no cremar-se i quedar-se escarxofats a la rereguarda fent, simplement d’oposició? Per cert , saben que fer d’oposició es molt mes que omplir-se la boca de paraules buides i posar pals a les rodes?

 Mª Eugènia Fàbregas (Barcelona)