És igual per quin motiu surtis aquest 11 de setembre. La qüestió és que surtis!

La primera llei promulgada pel reconstituït Parlament de Catalunya de l'any 1980 va declarar institucionalment la Diada de l'Onze de Setembre com a festa nacional de Catalunya, tot recordant l’ultima defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714

Pot semblar paradoxal que un poble celebri la diada nacional el mateix dia que es van perdre totes les llibertats del mateix. Però és que els catalans sempre hem estat una mica rarets. Tot i això s’entén més bé si afegim  que la Diada es celebra aquest dia no com una pèrdua sinó com una reivindicació i una resistència davant l’opressió soferta.

Per als catalans, recordar i celebrar aquest dia equival a recordar el que teníem, el que vam perdre i el que no volem perdre mai més.

El futur és... ser diputat!

Segons llegeixo avui a la Vanguardia, el diputat del PP per Ourense, Guillermo Collarte assegurava en una entrevista a “La voz de Galicia” que “tot i guanyar un sou mensual del Congres superior a 5000 euros, les passava bastant canutes”.

Canutes ell?

I aquí és on m’he tornat a atragantar amb el croissant de l’esmorzar.

Majestat...Calem foc a alguna cosa en el seu honor?

Home, home, home,

no ens poséssim pas nerviosos!

Ja sabia jo, tan sols mirar-me la foto de "la Vanguardia" on sortia la Senyora Aguirre, que se’m tornaria a atragantar el croissant de l’esmorzar.

I és que.. que voleu que us diga,a mi és que aquesta dona em dóna paraula i vida. I no n’hi ha per menys.

Segons llegeixo,

ahir el Rei va visitar el centre de control del servei d’emergències( 112) de la comunitat de Madrid. Una mica tard al meu entendre perquè quan se’l necessitava de debò que era quan Espanya cremava per totes bandes, ell era “de parranda” als toros amb el Ministre Canyete però  ves què hi farem, més val tard que mai.

Els bombers sempre es queixen!

Si senyor! Ja hi tornem a ser!

I és que avui se m’ha tornat a “atragantar” el croissant de l’esmorzar llegint a "la Vanguardia" les declaracions de l’alcaldessa de Madrid, Ana Botella, tot indicant que “els bombers es queixen gairebé sempre”

Si Senyor!  Un Olé, per l’alcaldessa!

I és que te raó! Els bombers es queixen de vici.

Jo també sóc... Àlex Fàbregas!

Escolto amb tristesa a TV3  que el jugador d'hoquei Àlex Fàbregas que actualment està disputant els seus tercers Jocs Olímpics amb la selecció Espanyola, ha estat obligat per  circumstancies alienes a tancar el seu compte de Twitter.

Em pregunto quines són aquestes circumstàncies excepcionals que l’han obligat a fer-ho? 

Doncs res més que unes declaracions que va fer al diari "Ara" en què expressa amb total sinceritat i respecte el seu sentiment catalanista.

"Jugo amb Espanya perquè és amb qui em toca jugar, no tinc cap altra opció. El meu sentiment és català, no sento el mateix escoltant l'himne espanyol que Els segadors”

I és per això que l’increpen a Twitter amb tota mena de barbàries i menyspreus ?

Doncs anem ben apanyats?

A veure, segons això jo també sóc... Àlex Fàbregas!