Les 330 frases més boniques

• Les persones belles són rares, no es distingeixen per la seva cara sinó per la seva ànima.
• De les nits més fosques neixen les albes més lluminoses.
• El dolent de callar el que sentim és el risc de perdre allò que volem.
• Queda't amb qui coneix la pitjor versió de tu mateix i malgrat això no li té por.
• La vida no es mesura per les vegades que respires, sinó pels moments que et deixen sense alè.
• Els millors somriures són els que ningú entén.
• Som un globus ple d'emocions,  en un món ple d'agulles.
• Moltes vegades creiem que la vida ens diu “No” quan el que realment vol dir és “Espera”
• No existeix millor pregunta que una mirada,  i millor resposta que un somriure.

Les families no s'han reunit per Nadal perquè el procés català els ha dividit?

Lleig, senyor Fernàndez, molt lleig.

Vagi per davant que no em cau vostè malament, però atrevir-se a assegurar que algunes famílies no s'han reunit per Nadal com feien habitualment perquè el procés català els ha dividit....Home pos que vol que li digui...

Entenc que per la posició que vostè ocupa dins l'entramat de la política, mai em mentiria en aquesta qüestió, però amb tot el respecte que em mereix la seva persona, cregui'm que frisaria per conèixer la família en qüestió que no s'ha reunit aquest Nadal per causa d'això perquè a casa tenim un munt de tot, des madrilenys, passant per sevillans i acabant per saragossans i ens hem reunit amb la mateixa il·lusió de cada any.  I si de cas el que si ha fet el tema és donar una mica mes de vidilla als canalons. Ens hem rigut els uns dels altres com cada any des de ja fa molt i ens hem tirat pulles que tan sols ens han despertat rialles i records, però sempre sabent que abans de res som família i si de cas només ens fracturaria l'herència de la tieta Maria, però com la dona als seus 93 anys segueix sent una roca, encara ens queden molts Nadals per divertir-nos en altres qüestions.

No vaig escollir néixer a Catalunya, simplement vaig tenir sort.

Tot i que la frase no és meva i en desconec l'autor, la trobo tan bella que no he pogut resistir la temptació d'utilitzar-la en aquest post per tal d'acomiadar el 2013 com es mereix i abraçar el nou any amb més esperances que por.  

Feliç any zero!

La meva felicitació al President Rajoy, si senyor!

La meva felicitació al President Rajoy, si senyor! No he entès res de res,  però se’l veia tan segur i tan content llegint les últimes novetats del Consell Europeu en què i pel que es veu, Espanya ha contribuït tant i tant, que dono per descomptat que serien importants. De fet  i tal com ell diu,  han estat converses del més alt nivell,  i serà per això, jo que d'estatura i de mires sóc mes aviat normaleta,  que no he entès res de res.

El cert és que he pensat que després ja m’ho aclariria el senyor President,  quan contestés les preguntes del periodistes acreditats en la roda de premsa posterior a “la Cimera de caps d'Estat i de govern de la UE per a la creació d'un mecanisme i un fons de resolució bancària únics”(amb aquest nom no m'estranya que els ciutadans d'a peu no entenem res de res)

Walt Disney. Des d'aquell dia...dormo per a somiar.

Des d'aquell dia ja no dormo per a descansar ...
 ara simplement dormo per a somiar

I així després d'esperar tant, un dia com qualsevol altre vaig decidir triomfar ...

Vaig decidir no esperar les oportunitats sinó buscar-les jo mateix. Vaig decidir veure cada problema com l'oportunitat de trobar una solució. Vaig decidir veure cada desert com l'oportunitat de trobar un oasi. Vaig decidir veure cada nit com un misteri a resoldre i vaig decidir veure cada dia com una nova oportunitat de ser feliç.

Aquell dia vaig descobrir que el meu únic rival  eren les meves pròpies debilitats, i que en aquestes rau  l’única i millor manera de superar-nos. Aquell dia vaig deixar de témer perdre i vaig començar a témer no guanyar, vaig descobrir que jo no era el millor i que potser mai ho vaig ser. Em va deixar d'importar qui guanyés o qui perdés, ara m'importa simplement saber-me millor que ahir.