Les 900 frases més boniques

• M’agrada la gent que toca i no trenca.
• Se’n diu calma i m’ha costat moltes tempestes aconseguir-la.
• Ningú torna al mateix lloc sent el mateix. O som més cel o més infern, però mai el que vam ser.
• Ningú mereix anar-se’n a dormir, preguntant-se perquè no va ser prou per a algú. -Edithsme-
• Amor s’escriu sense sang.
• No ets un ésser perfecte però tens parts de tu definitivament extraordinàries. -Walter Riso-
• No existeix pitjor pecat que provocar llàgrimes en una cara que ens ha regalat els seus millors somriures. -Bob Marley-
• L’estupidesa no té fronteres però a l’estúpid cal posar-li límits.
• Seguiràs sent la meva estrella preferida, així hagis decidit il·luminar altres cels, altres nits o altres vides.
• Som de qui ens estima tal com som. -Los Clandestinos-
• El problema de portar sempre la mascara posada és que arriba un moment en què no podem treure’ns-la sense arrencar-nos també la pell. -Edithsme-
• En un món on tots usem una mascara, és un privilegi, poder veure un anima.
• M’agraden les persones que s’alegren de les coses boniques que els hi passen als altres. Poques, però encara en queden.
• Com podries tornar a renéixer sense abans haver-te quedat reduït a cendres. -Friedrich Nietzsche-

Barcelona, mort i amor

I quan la meva veu calli amb la mort, Barcelona et continuarà parlant d'amor.

-Edithsme-

Joan Manuel Serrat i el procés independentista

Avui m’han enviat un post a través del WhatsApp d’un tal Lluís Carrasco sobre en Serrat, el meu sempre admirat cantautor. El primer que he de dir és que el blog d’en Lluís es força interessant i el xiquet es creix quan escriu, ara bé, tot i la claredat manifesta amb què s’expressa, la gràcia i el considerable encert de moltes de les seves dissertacions sobre qualsevol tema, no puc compartir per més que m’hi esforço i m’agradaria, la seva despreocupada pentinada sobre les últimes declaracions d’en Joan Manuel.

Pel que es veu tot ha començat quan alguns artistes (o, no) i intel·lectuals (o, no), catalans (o, no), s’han pronunciat sobre el procés secessionista. Fins aquí jo no he vist res de dolent. De fet tots ens pronunciem sobre qualsevol cosa i cadascú pot opinar el que li vingui de més gust, només faltaria. Ja m’agradaria a mi que l`1 d’octubre tots es pronunciessin d’alguna manera. Ara bé, si les declaracions dels responsables d’aquest manifest són més o menys desafortunades, l’únic qui ho podrà jutjar adequadament serà el temps, tot i que ja avanço que sens dubte alguns dels ponents s’hauran d’empassar les seves pròpies paraules.

Els tuits homofòbics i el senyor Bosé

L’altre dia remenant per la xarxa vaig veure una foto d’un home que portava una samarreta estampada amb un missatge que em va posar la rialla ampla. Amb lletres majúscules s’hi podia llegir,  “MI HIJA ES INTELIGENTE, DIVERTIDA, SIMPATICA, GUAPA, BUENA ESTUDIANTE, LLENA DE INQUIETUDES, RISUEÑA, AGRADECIDA, CARIÑOSA, ATENTA, FAMILIAR, EXTROVERTIDA Y ESPECIAL. EL PROBLEMA ES TUYO, SI SOLO VES QUE ES LESBIANA”, i vaig pensar, un Apa i Ole ben gran per aquest pare que amb una naturalitat sorprenent, exposa un fet que per a molts entra dins la més absoluta normalitat però que per desgràcia és tractat per altres amb un menyspreu i una supèrbia que ens fa empal·lidir a tots.

El segon que vaig pensar és que si jo fos la seva filla, primer li donaria un ceballot per tenir tan poca vergonya i després li donaria una abraçada gegant perquè m’enorgulliria enormement tenir-lo com a pare. De fet, i si algun dia aquest home surt pel carrer amb la mateixa samarreta, li demanaré si puc acompanyar-lo a prendre una cervesa, perquè algú que els té tan ben posats i a sobre li fot a l’assumpte tanta alegria i empatia, segur que serà una bona companyia.

L'Àlex Ribes i el seu bloc, Societat Anònima

No és comú que un bloguer escrigui un post per felicitar, encoratjar i agrair a un altre bloguer, la feina ben feta del seu bloc. No, no és gens normal, però em veig en la necessitat més imperiosa i sense que serveixi de precedent, de fer-ho amb un bloc molt especial. I és que el cor, l’ànima i el cervell per una vegada se m’han posat d’acord i han cridat al mateix temps, un Apa i un Ole ben gran per a l’escriptura creativa, la sintaxi tan exquisidament estructurada, i el ben savoir faire d’un escriptor que amb una elegància que frisa l’èxtasi, denuncia en els seus escrits els tuits de vegades delirants i sempre menyspreables d’alguns que utilitzen les xarxes socials per enredar-se i de pas enredar els altres, embolcallant-se en la bandera d’aquesta Espanya, que tant ens estima i que tant ens escanya, per tapar les seves pròpies vergonyes.