Els castellers...Aquesta gent tan estranya!

Segons la Viquipèdia, els castells són les torres humanes que es construeixen tradicionalment, des de fa més de dos-cents anys i els castellers les persones que formen part d'una colla, on intervenen desenes o centenars de persones amb l'objectiu d'aixecar diferents construccions humanes de diversa complexitat i sense cap ajuda mecànica. El cert es que aquestes, han arribat a tenir fins a deu pisos d'alçada.

Cal esmentar també que des del 16 de novembre de 2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Dit això deixeu-me que us comenti que el meu interès per aquest tipus de construccions es va veure altament incrementat després de veure a tv3 el reportatge de “Quèquicom”, Castellers: pinya, força i manilles

És igual per quin motiu surtis aquest 11 de setembre. La qüestió és que surtis!

La primera llei promulgada pel reconstituït Parlament de Catalunya de l'any 1980 va declarar institucionalment la Diada de l'Onze de Setembre com a festa nacional de Catalunya, tot recordant l’ultima defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714

Pot semblar paradoxal que un poble celebri la diada nacional el mateix dia que es van perdre totes les llibertats del mateix. Però és que els catalans sempre hem estat una mica rarets. Tot i això s’entén més bé si afegim  que la Diada es celebra aquest dia no com una pèrdua sinó com una reivindicació i una resistència davant l’opressió soferta.

Per als catalans, recordar i celebrar aquest dia equival a recordar el que teníem, el que vam perdre i el que no volem perdre mai més.

El futur és... ser diputat!

Segons llegeixo avui a la Vanguardia, el diputat del PP per Ourense, Guillermo Collarte assegurava en una entrevista a “La voz de Galicia” que “tot i guanyar un sou mensual del Congres superior a 5000 euros, les passava bastant canutes”.

Canutes ell?

I aquí és on m’he tornat a atragantar amb el croissant de l’esmorzar.

Majestat...Calem foc a alguna cosa en el seu honor?

Home, home, home,

no ens poséssim pas nerviosos!

Ja sabia jo, tan sols mirar-me la foto de "la Vanguardia" on sortia la Senyora Aguirre, que se’m tornaria a atragantar el croissant de l’esmorzar.

I és que.. que voleu que us diga,a mi és que aquesta dona em dóna paraula i vida. I no n’hi ha per menys.

Segons llegeixo,

ahir el Rei va visitar el centre de control del servei d’emergències( 112) de la comunitat de Madrid. Una mica tard al meu entendre perquè quan se’l necessitava de debò que era quan Espanya cremava per totes bandes, ell era “de parranda” als toros amb el Ministre Canyete però  ves què hi farem, més val tard que mai.

Els bombers sempre es queixen!

Si senyor! Ja hi tornem a ser!

I és que avui se m’ha tornat a “atragantar” el croissant de l’esmorzar llegint a "la Vanguardia" les declaracions de l’alcaldessa de Madrid, Ana Botella, tot indicant que “els bombers es queixen gairebé sempre”

Si Senyor!  Un Olé, per l’alcaldessa!

I és que te raó! Els bombers es queixen de vici.