70 frases d'amor i 5 Poemes per dir t'estimo

• El principi de l'amor és deixar que aquells que coneixem siguin ells mateixos, i no tractar de canviar-los, segons les nostres necessitats, perquè llavors només estimarem en ells, el reflex de nosaltres mateixos. 

• T'estimo no només per com ets, sinó per com sóc jo quan estic amb tu.

• T'estimo sense saber com, ni quan, ni des d'on. T'estimo. Directament, sense problemes, ni orgull. Així t'estimo perquè no sé estimar d'una altra manera sinó així, d'aquesta manera, en què no sóc ni tampoc tu ets. Tan a prop que la teva mà sobre el meu pit és meva. Tan a prop que es tanquen els teus ulls amb el meu somni.  -P. Neruda- 

• No em preguntis perquè t'estimo, hauria d'explicar-te perquè estic viu.

Les Noves Generacions del PP adoctrinen als nostres fills perquè delatin els seus mestres?

A veure si ho he entès!

Les Noves Generacions del PP a Castelló han llançat una campanya perquè qualsevol alumne d'escola o institut pugui denunciar el seu professor quan ell ho cregui convenient.

Però no per ser mal professor o per permetre determinades actituds a classe sinó perquè algun d'ells creu que hi ha professors que adoctrinen els seus alumnes.  Adoctrinar?  És que ens estén tornant imbècils? Quin disbarat!

Segons ells, un professor va criticar l'aeroport de Castelló llançant avions de paper a classe i un altre va repartir pamflets animant els estudiants a anar a manifestacions contra el PP i dient que els baixaria la nota si no ho feien.

Aquest xiquets joves del PP han perdut el seny!

El Valle de los Caídos, una vergonya nacional

Dimarts passat vaig poder veure a TV3 i a l’espai “Sense ficció” un documental de Montse Armengou i Ricard Belis, titulat "Avi, et trauré d'aquí".

El primer que he de dir és que és un documental magnífic i el segon és que em vaig quedar gelada pel que vaig descobrir i que per descomptat mai m’han explicat en cap dels llibres de text que he estudiat i que tant li agraden al ministre Wert.

Molts de naltres sabem que el Valle de los Caidos és un monument funerari que va ser construït per presoners republicans de la Guerra Civil espanyola i per mandat de Franco. Val a dir que molts d'aquests presoners republicans que van participar en la seva construcció van morir  per falta, entre altres coses,  de qualsevol mesura de seguretat.

I la cosa té conya perquè tot i que el monument va ser teòricament concebut per honorar els morts tant franquistes com republicans, la inscripció que honora tan esplendorós monument diu 

                      “Caídos por Dios y por España”.

Apa i Ole! Que l’hi diguin als republicans que estan enterrats allà! I als seus familiars.

Vergonyós, senyora Camacho, vergonyós

Entenc perfectament que amb el nou mapa polític que es va obrir després de les eleccions catalanes, el Partit Popular i en especial la seva figura entrés en decadència, però d'aquí a muntar un circ com el que està muntant vostè tota sola, tan sols per tenir a la tele uns minuts de glòria,  és en la meva opinió poc menys que d'idiotes.

Ara resulta que prescindeix dels serveis d'escorta que li prestaven el mossos i vol que la escortin els de la policia nacional? Pos val. Seran més macos, per dir alguna cosa. I més xulos, per dir-ne una altra. Però tampoc calia tanta expectació mediàtica, caram!  I de fet  tampoc calia importar-los d'Espanya perquè em penso que des de fa un temps ja tenim pul·lulant per Barcelona un gavadal de Black men.

Millo diu que a Catalunya hi ha baralles entre families i amics

Estic d'acord amb el portaveu del PP al Parlament, Enric Millo,  quan afirma que Ibarra es va passar "dos pobles" comparant Artur Mas amb Hitler i Mussolini però em permetrà el senyor portaveu que el reny una mica i de pas li digui que vostè també s’ha passat dos pobles a l’assegurar a Catalunya Ràdio, que a Catalunya "hi ha discussions i baralles entre amics, companys de feina i famílies" i que  molts el dia de nadal van decidir no parlar de política.

Home, home senyor Millo, que vol que li digui, naltres el dia de Nadal  tan sols  ens vam barallar per qui es menjava l’últim bunyol i per qui es quedava amb l’última porció de tarta. I pel que fa a política, de fet va ser el tema principal i és curiós perquè acabat el dinar, el vi i el cava, tots vam estar d'acord en una cosa...que aquestes eleccions catalanes havien estat les més brutes de la història. I també vam coincidir en una altra cosa, que el PP va tenir un gran paper en aquella tragicomèdia catalana.