Els Catalans tenim un President Irresponsable

Benvolgut Sr. Rajoy,

M’adreço a vostè amb l’esperança incerta que algun dia llegirà aquestes lletres i es podrà adreçar a mi de la mateixa manera.

Vagi per davant que em considero una persona assenyada. Tinc 50 anys i formo  per tant part  de la generació que va viure amb efervescència el final del franquisme i amb la mateixa efervescència  l’inici de la Democràcia a Espanya. Un somni i una quimera gairebé impensables en un país que té per Monarca, un Rei que segons sembla no creu en quimeres.

Vaig participar en la manifestació del 1976 per l’Estatut d’Autonomia . A la del 2003 per clamar contra la invasió de l’Iraq . A la del 2010 contra la sentència del Tribunal Constitucional  i en la del 2012 perquè em considero major d’edat i per tant vull tenir dret a decidir el meu futur

I després de més de 30 anys... tot segueix igual.

Senyor Rajoy,

Caram amb els Militars!

Llegeixo avui i amb estupor a la pàgina 11 de la Vanguardia  i en un requadre petitet, que   l’Associació de Militars  Espanyols, AME, avisa que els qui col·laborin o permetin la fractura d’Espanya hauran de respondre amb el màxim rigor davant els tribunals castrenses per l’acusació d’alta traïció i que també demanen  al Govern Espanyol que prengui les mesures pertinents per suprimir qualsevol indici de secessió o , i cito textualment  “ o ho hauran de fer les Forces armades”

Caram amb els militars! Una mica tocagaites si que ho són!

Dic jo que igual hores d’ara ja estaran entusiasmats els xiquets,  polint medalles,  llustrant botes i netejant les armes i igual demà em llevo i tinc un tanc a les portes de casa apuntant al balco i amenaçant la meva mare.

Tranquils homes, tranquils! Que la defensa de la pàtria pot esperar. 

De moment i si  ho he entès be encara estem... en Democràcia

Amb il·lusió...CHINASKY!

Quan em van dir si volia anar a un concert de trentanyers  que portaven per nom Chinasky, en un  petit amagatall de la Barceloneta anomenat “El Monasterio” vaig pensar ...la verge, que jo ja no estic per segons que! 

Però un dels que tocava és molt estimat per a mi i ja és sabut que per a segons qui... fas el que sigui necessari.

Així doncs hi vaig anar.

Sa Majestat, el Rei, i les Quimeres

Benvolguda Majestat,

Em permeto adreçar-me a vós  d’aquesta manera tan barroera amb l’esperança dolça  que algun dia llegireu les meves pobres paraules i en la resposta trobaré assossec  a la meva ànima a hores d’ara totalment desconcertada i inquieta.

I és que després de llegir l’entrada que tan oportunament heu tingut a bé penjar en la vostra pàgina web per tal que pogués ser vista per la més àmplia majoria dels espanyols i de les espanyoles...

Jo, ja no sóc jo i em trobo transposada.

Rajoy ens ensenya com ha de ser el polític ideal

Dimecres 19, Pere Macias, portaveu adjunt del grup parlamentari CiU, li va manifestar al President Espanyol durant el Ple del Congrés, el malestar de molts catalans respecte el seu encaix dins d’Espanya.

És el meu parer que ho va fer d’una manera exquisida. Sense paraules exaltades, ni fora de to. Expressant-se amb tot el respecte i correcció que li mereix la Cambra i exposant breument una situació que és àmpliament compartida per molts. 

“Una mayoría de catalanes no esta de acuerdo con el trato político, económico y financiero que se da a Cataluña. Una mayoría no se siente cómoda ante un proyecto de estado ante el cual no parece caber Catalunya. Y Catalunya se lo dice sin ir contra nadie y con un respeto y con un civismo extraordinario. Con serenidad y firmeza y con grandes dosis de ilusión ante el proceso que se abre 

Señor Presidente,

          “Cada pueblo debe tener la libertad para elegir su futuro”

La frase no es mía. Ni tan siquiera de un catalán. Es de Vicente del Bosque. Eso es ni más ni menos lo que pedimos un millón y medio de catalanes”

I que va a respondre el President espanyol? 

Doncs ni més ni menys que,