Amb il·lusió...CHINASKY!

Quan em van dir si volia anar a un concert de trentanyers  que portaven per nom Chinasky, en un  petit amagatall de la Barceloneta anomenat “El Monasterio” vaig pensar ...la verge, que jo ja no estic per segons que! 

Però un dels que tocava és molt estimat per a mi i ja és sabut que per a segons qui... fas el que sigui necessari.

Així doncs hi vaig anar.

Val a dir que la sala no em va decebre  gens,  doncs era tal i com me l’esperava. Tota fosqueta i estranyament configurada. Construïda en un tipus d’arquitectura anyenca que li conferia propietats inèdites. Si hagués de definir-la jo diria que aquella sala tenia...caliu!

El públic?  De 25 a 30. I tots ells amb unes ganes de divertir-se i passar-ho bé com poques vegades he vist. És el que jo anomeno... Gent sana . Divertir-se i res més.

Els músics? Una amalgama de joves madrilenys amb  una secció  clarament catalana per a deliri del personal  assistent. La seva música catalogada pels crítics com a "música canalla". Música fresca i sense edulcorants. Les seves ganes de passar-ho bé, del tot contagioses

I van començar a tocar.

Voleu creure que quan van acabar de fer-ho, hagués desitjat que allò hagués continuat una estona més!  Jo és que me’n faig creus! I la pregunta que em ve al cap és ....Perquè?

Bé, les raons que em dono a mi mateixa són diverses però m’agradaria destacar-ne algunes,

Primer de tot, que allò semblava una comuna, tothom feia de tot i tothom tocava qualsevol instrument,  ja fos la guitarra elèctrica  o el que fos. Després les veus.  Em sembla increïble que gairebé tots els integrants d’aquest grup puguin tenir unes veus  tan vàlides per cantar i fins i tot un parell, bastant fora del normal. La seva música, contagiosa. Les seves ganes de passar-ho bé, contagioses. Les lletres de les seves cançons, contagioses. L’alegria del públic contagiosa

Una menció especial  per “el bateria”. Com diu un del grup, mig broma mig també de broma... tres carreres i cap treball!

És una llàstima que cap caça talents d’aquests que corren ves a saber per on, els vegi en pròpia salsa perquè aquest grup  amb una mica de suport logístic, podria arribar lluny.

Perquè després diguin que catalans i madrilenys mai podrem arribar a cap consens! Ells són el clar exemple que això és possible. Només cal una mica de l’alegria contagiosa d’aquests nois.

Amb il·lusió...CHINASKY!