Les 660 frases més boniques

• Jo no sé si Déu existeix, però si existeix, sé que no el molestaran els meus dubtes. -Mario Benedetti-
• Un dret no és quelcom que algú t'hagi de donar, un dret és quelcom que ningú t'hauria de treure.
• No és que estiguem mal fets, el que passa és que estem mal estimats.
• Que difícil és decidir quan la teva ment et diu que renunciïs i el  teu cor et demana a crits un últim intent.
• Obrir els ulls fa mal, però és un mal molt necessari.
• Tot el que sempre has volgut està a l'altre costat de la por. -George Addair-
• I Déu va dir, “Estima al teu enemic“, i jo el vaig obeir. I em vaig estimar a mi mateix. -Khalil Gibran-
• Un perdó no canviarà el teu passat, però li donarà un altre sentit al teu futur.
• A vegades els somriures més bells amaguen els secrets més foscos,  les mirades més boniques les llàgrimes més amargues i els cors més tendres,  les ferides més profundes. -Edithsme-

Ens sentim decebuts per la falta d'unitat entre els partits polítics

A veure si poso una mica d'ordre en la meva atapeïda agenda política i en tot aquest desgavell de retrets, mitges paraules, acusacions i altres que ja van començar ahir quan el nostre inefable Joan Herrera, sempre el primer a sortir en els mitjans, deia la seva.  “No hi ha unitat perquè la proposta que ens fan no és la consulta. El pla de Mas és per salvar-se ell”. Home, home, home, no ens poséssim pas nerviosos! Deixem de tirar les culpes als altres, arremanguem-nos els faldons i trobem solucions a la qüestió que ens preocupa. Que més dóna qui es salvi o qui es condemni. Aquí l'únic que hauria d'importar és que els catalans poguéssim votar, caram! 1.800.000 persones al carrer sense que se'ns mogués un pèl i vostès, quatre asseguts a  taula i es disputen les engrunes.

La consulta ha estat suspesa i avui estic trista

Avui estic trista, si senyors, molt trista, i és que en certa manera penso que avui la democràcia en aquest país ha perdut la batalla.

El que hauria d'haver estat des d'un principi un problema de vertadera voluntat política dins d'un marc profundament democràtic s'ha convertit des de fa poques hores en una pantomima de mal gust, futur incert i conseqüències impredictibles.

La consulta ha estat suspesa, la llei de consultes, les actuacions i les preparacions vinculades a ella també. I tot això en menys de 7 hores, en una sentència exprés poques vegades vista en la jurisprudència de qualsevol país democràtic,  i tot arranjat a consciència pels que governen i pel mateix tribunal que anys enrere ja ens va tombar l'Estatut que havíem votat entre tots.

La Diada vista amb perspectiva

Vist amb la perspectiva que em donen els cinc dies que han passat des de la Diada i esmorteïda la ressaca de la multitudinària festa catalana, on tot s'ha de dir, m'ho vaig passar de conya, és hora de fer un petit balanç  i matisar tal fet amb unes quantes reflexions i pinzellades  

Primer de tot cal dir que em sento terriblement orgullosa i honorada d'aquest, el meu gran petit país i de la petita gran gent que l'habita. Per la seva manera de fer les coses, pel seu tarannà amable i conciliador amb la vida, per les seves rialles, per la seva tolerància i la seva alegria. Per la seva maduresa com a poble i la seva visió optimista de la vida. Per creure en quimeres i caminar milles.

Aznar parlava català en la intimitat i Rajoy tuiteja en àrab a la xarxa

De tant en tant, molt de tant en tant  i perquè no es digui que sempre em fico amb els mateixos, faig un acte de constricció personal  i decideixo que ja n'hi ha prou de parlar sobre els xiquets del PP, però caram! Per més que m'esforço no en fan una de bona i m'ho serveixen en safata de plata!

A veure, deixant de banda l'estelada que va ser robada de matinada i amb traïdoria, a Vilobí d’Onyar, per “suposadament” uns quatre o cinc  agents camuflats de la Guàrdia civil i que pel que es veu, devien d'estar avorrits, i que “suposadament” tampoc tindran res a veure amb els del PP, o potser si, ves a saber, i deixant de banda també l'estupidesa i el poc tacte de l'ambaixada espanyola a Holanda que ha vetat la presentació del llibre 'Victus', que l'autor Albert Sánchez Piñol havia de fer a l'Institut Cervantes d'Utrecht per por que “es polititzés l'assumpte”, i deixant de banda per tercera vegada les poc afortunades declaracions del cap de gabinet del president del govern espanyol, Jorge Moragas, que ha qualificat aquest llibre de  "llibre manipulador de la història" tot i que el mateix president Mariano Rajoy va llegir la novel·la fa dos anys i  va explicitar que “era un llibre amb el que va gaudir”, ara va i els xiquets del PP ens regalen una altra perla.