Per Dignitat, votaré aquest 1 d'Octubre

Aquesta nit he tingut un malson. Un d’aquells que et trasbalsen i et deixen la por al cos. Aquesta nit he somiat que tornava a sortir a la tele Arias Navarro, i ens deia “ESPAÑOLES FRANCO... NO HA MUERTO!. Quin ensurt caram. Quan he aconseguit recuperar la serenor, m’he adonat que ja no estàvem al segle passat i que tot i que les maneres que utilitza el PP en els últims dies, anys, dècades, ... Bé deixem-ho estar, són les mateixes que s’utilitzaven en aquelles èpoques fosques, naltres ja no vivim allà.  Em refereixo naturalment, al passat, lo altre ja vindrà. Quin descans m’ha quedat!

Tot i això, m’ha seguit quedant un cert regust amarg i he decidit, per si de cas, anar a fer un tomb per les Rambles, no fos el cas, que la calma que es palpava a aquelles hores no fos natural i es degués al fet  que per fi el President Rajoy  s’hagués decidit a deixar entrar els tancs a Barcelona. Doncs no, encara sort. Tanmateix alguna cosa havia canviat en l’ambient. Els cartells de propaganda electoral que fins aleshores havien vestit les parets dels ferrocarrils catalans havien desaparegut misteriosament. Tindria raó el nostre sempre admirat Fiscal general de l’Estat, Maza, quan afirma que els catalans estem abduïts i per tant els cartells també han patit la mateixa sort? 

Les 900 frases més boniques

• M’agrada la gent que toca i no trenca.
• Se’n diu calma i m’ha costat moltes tempestes aconseguir-la.
• Ningú torna al mateix lloc sent el mateix. O som més cel o més infern, però mai el que vam ser.
• Ningú mereix anar-se’n a dormir, preguntant-se perquè no va ser prou per a algú. -Edithsme-
• Amor s’escriu sense sang.
• No ets un ésser perfecte però tens parts de tu definitivament extraordinàries. -Walter Riso-
• No existeix pitjor pecat que provocar llàgrimes en una cara que ens ha regalat els seus millors somriures. -Bob Marley-
• L’estupidesa no té fronteres però a l’estúpid cal posar-li límits.
• Seguiràs sent la meva estrella preferida, així hagis decidit il·luminar altres cels, altres nits o altres vides.
• Som de qui ens estima tal com som. -Los Clandestinos-
• El problema de portar sempre la mascara posada és que arriba un moment en què no podem treure’ns-la sense arrencar-nos també la pell. -Edithsme-
• En un món on tots usem una mascara, és un privilegi, poder veure un anima.
• M’agraden les persones que s’alegren de les coses boniques que els hi passen als altres. Poques, però encara en queden.
• Com podries tornar a renéixer sense abans haver-te quedat reduït a cendres. -Friedrich Nietzsche-

Barcelona, mort i amor

I quan la meva veu calli amb la mort, Barcelona et continuarà parlant d'amor.

-Edithsme-

Joan Manuel Serrat i el procés independentista

Avui m’han enviat un post a través del WhatsApp d’un tal Lluís Carrasco sobre en Serrat, el meu sempre admirat cantautor. El primer que he de dir és que el blog d’en Lluís es força interessant i el xiquet es creix quan escriu, ara bé, tot i la claredat manifesta amb què s’expressa, la gràcia i el considerable encert de moltes de les seves dissertacions sobre qualsevol tema, no puc compartir per més que m’hi esforço i m’agradaria, la seva despreocupada pentinada sobre les últimes declaracions d’en Joan Manuel.

Pel que es veu tot ha començat quan alguns artistes (o, no) i intel·lectuals (o, no), catalans (o, no), s’han pronunciat sobre el procés secessionista. Fins aquí jo no he vist res de dolent. De fet tots ens pronunciem sobre qualsevol cosa i cadascú pot opinar el que li vingui de més gust, només faltaria. Ja m’agradaria a mi que l`1 d’octubre tots es pronunciessin d’alguna manera. Ara bé, si les declaracions dels responsables d’aquest manifest són més o menys desafortunades, l’únic qui ho podrà jutjar adequadament serà el temps, tot i que ja avanço que sens dubte alguns dels ponents s’hauran d’empassar les seves pròpies paraules.

Els tuits homofòbics i el senyor Bosé

L’altre dia remenant per la xarxa vaig veure una foto d’un home que portava una samarreta estampada amb un missatge que em va posar la rialla ampla. Amb lletres majúscules s’hi podia llegir,  “MI HIJA ES INTELIGENTE, DIVERTIDA, SIMPATICA, GUAPA, BUENA ESTUDIANTE, LLENA DE INQUIETUDES, RISUEÑA, AGRADECIDA, CARIÑOSA, ATENTA, FAMILIAR, EXTROVERTIDA Y ESPECIAL. EL PROBLEMA ES TUYO, SI SOLO VES QUE ES LESBIANA”, i vaig pensar, un Apa i Ole ben gran per aquest pare que amb una naturalitat sorprenent, exposa un fet que per a molts entra dins la més absoluta normalitat però que per desgràcia és tractat per altres amb un menyspreu i una supèrbia que ens fa empal·lidir a tots.

El segon que vaig pensar és que si jo fos la seva filla, primer li donaria un ceballot per tenir tan poca vergonya i després li donaria una abraçada gegant perquè m’enorgulliria enormement tenir-lo com a pare. De fet, i si algun dia aquest home surt pel carrer amb la mateixa samarreta, li demanaré si puc acompanyar-lo a prendre una cervesa, perquè algú que els té tan ben posats i a sobre li fot a l’assumpte tanta alegria i empatia, segur que serà una bona companyia.

L'Àlex Ribes i el seu bloc, Societat Anònima

No és comú que un bloguer escrigui un post per felicitar, encoratjar i agrair a un altre bloguer, la feina ben feta del seu bloc. No, no és gens normal, però em veig en la necessitat més imperiosa i sense que serveixi de precedent, de fer-ho amb un bloc molt especial. I és que el cor, l’ànima i el cervell per una vegada se m’han posat d’acord i han cridat al mateix temps, un Apa i un Ole ben gran per a l’escriptura creativa, la sintaxi tan exquisidament estructurada, i el ben savoir faire d’un escriptor que amb una elegància que frisa l’èxtasi, denuncia en els seus escrits els tuits de vegades delirants i sempre menyspreables d’alguns que utilitzen les xarxes socials per enredar-se i de pas enredar els altres, embolcallant-se en la bandera d’aquesta Espanya, que tant ens estima i que tant ens escanya, per tapar les seves pròpies vergonyes.

120 Frases positives per motivar

• Segueix els teus somnis, ells saben el camí.
• Seràs feliç, va dir la vida però primer et faré fort.
• Avui ho veus tot negre, però un dia sobtadament t’adonaràs que totes les experiències, els errors i les vivències que has passat, tot això era en realitat una única línia recta que et conduïa inequívocament fins al que estaves destinat a ser.-Edithsme-
• Se’n diu calma i m’ha costat moltes tempestes aconseguir-la.
• La vida és això, caminar, caure, aixecar-te, seguir endavant, volar el teu vol, aterrar de nou, enfortir el cor, aprendre per desaprendre i començar un altre cop.-Edithsme-
• Al final importa una merda si les coses no han sortit com tu volies perquè val més tenir cicatrius per valent que la pell intacta per covard.-Bruce Lee-
• Cal ser feliç encara que sigui només per fotre alguns. -J. Sabina-
• La gent positiva és la que cau, s'aixeca, se sacseja, es cura les ferides, li somriu a la vida i li diu: allà vaig de nou.
• Mai sabràs el fort que ets, fins que ser fort sigui la teva única opció.

225 Frases sobre els amics i l'amistat

• Amic és aquell que quan et trenques et recompon amb els seus propis trossos.-Edithsme-
• Un veritable amic és aquell que deixa de banda les seves lluites per acompanyar-te en les teves batalles.- Edithsme-
• Si mai no has estat una mala influència, has fracassat com amic.
• Els amics són aquells éssers estranys que sense cap motiu et busquen i sense cap vincle es queden.-Edithsme-
• Els bons amics estan fets d'acer inoblidable.
• Coneixes aquelles amistats amb les quals t’has d'esforçar per mantenir-les o s'acaben? Doncs apa, a desfilar una darrera l'altra.
• Jo sóc la classe d'amic que fins i tot t’ajudarà a amagar un cadàver, però si em traeixes, recorda que sé com amagar un cadàver.
• Els únics amics que valen la pena són aquells que te la treuen.
• Amistat és aguantar al teu amic quan aquest està enamorat i també quan deixa d'estar-ho.-Edithsme-
• Quan les penes t’ofeguin, els teus amics et faran surar.
• Amb la feinada que tinc per fer amics i ara ve el psicòleg i em diu que són tots imaginaris!

Catalans, catalanufos i catalanofòbia

Començo aquesta entrada dient que normalment ja no em sorprenc per alguns tuits o posts que en altre temps m'haguessin fet saltar de la cadira. Suposo que amb l'edat agafes certa perspectiva i et tornes més reposada. Tanmateix, i de tant en tant, encara em surt la rauxa de què fem gala els catalans i em quedo astorada davant algunes de les paraules que llegeixo a la xarxa. Suposo que és fàcil maldir de la gent i de les seves creences o idees, pel sol fet de no compartir-les. I suposo que encara és més fàcil quan t'amagues rere d'una pantalla, sigui o no de plasma, i utilitzes noms falsos o avatars per escapolir-te de les teves pròpies misèries.

En un altre post ja parlava de la catalanofòbia, que pel que sembla, cada vegada infecta a més i més gent a Espanya, i a la que la RAE defineix com, l'aversió que es té envers tot el que té a veure amb Catalunya, els catalans i tot el que faci olor de català. Doncs val, ja estem acostumats a això i molt més, i com que som un poble adobat pel temps, ho encaixem de l'única manera que sabem, amb bon humor i tarannà conciliador. No obstant això, i també de tant en tant, encara ens sorprenem quan llegim o escoltem segons què, i és que no podem deixar de preguntar-nos, si de veritat, aquests que tant ens insulten i ens menyspreen són els mateixos que volen, sigui com sigui, que ens quedem. Doncs van bé. I així va passant el temps i seguim sense entendre res del que volen aquesta gent.

150 frases tristes per a uns quants amors trencats

• Tu ets l'adéu que mai sabre dir.
• A la meva pròxima borratxera algú haurà de morir; ja sigui el teu record o la meva dignitat.-El viejon de la barba-
• Recordes quan em repeties que jo era l’amor de la teva vida? I ara em pregunto...a qui li estaràs dient en aquests moments la mateixa mentida?
• A la nostra història li va faltar la teva valentia.
• Amor s’escriu sense sang.
• Ningú torna al mateix lloc sent el mateix. O som més cel o més infern però mai el que vam ser.
• Vaig posar els teus records en remull però segueixen surant perquè l’aigua està salada, salada perquè brollen dels meus ulls llàgrimes desendreçades.-Melendi-
• No sé si vas canviar o és que mai et vaig conèixer bé.
• No existeix pitjor pecat que provocar llàgrimes en una cara que ens ha regalat els seus millors somriures. -Bob Marley-
• Et desitjaria el millor però ja ho vas tenir.
• Tranquil cor, ja t'havies trencat abans i ja havies plorat per altres comiats, i al final ... Al final novament en un futur et tornaràs a enamorar.

Bling Bling, una discoteca exclusiva o excloent?

Imagineu-vos la situació: Un dijous a la nit, set noies universitàries de 21 anys, a quina més bonica i ben vestida per a l'ocasió, i amb els seus noms convenientment inscrits en una llista tancada per Internet. Fan cua a l'entrada de la discoteca Bling Bling, de Barcelona, que segons sembla,  és tan exclusiva com excloent. Arriba el torn d'entrar i el senyor de la porta, per dir-li d'alguna manera, deixa passar a les cinc primeres i en arribar a la sisena li diu que no pot entrar. Que passa? Doncs, que pel que es veu,  el porter haurà estudiat criminologia i la noieta no dóna el perfil. Serà pel pírcing a la boca? La noia se'l treu. Serà per la caçadora que no és prou bona per a l'ocasió? També se la treu. Serà pel tatuatge de l'espatlla? Ai, calla no en té cap. Serà per la seva orientació sexual? Doncs així a primera vista jo no li veig res d’especial però si fos el cas, amb això no s'hi pot fer res, amb això es neix o no es neix, de la mateixa manera que es neix amb consideració o no, amb bon tarannà o sent un cabró i precisament en això rau el nostre millor tret com a éssers humans, en la diversitat que ens fa a tots iguals. Però seguim amb el relat. Seguim imaginant que per fortuna la sisena noieta i la setena que s'ha quedat per fer-li costat, coneixen a un dels que treballen allà,  i que amb la seva millor voluntat, perquè de gent bona n'hi ha, fins i tot en aquesta discoteca, les fa entrar. Imagineu-vos també que un cop dins, demanen una beguda i que sobtadament un dels que estava a la porta les reconeix i que en lloc de deixar-ho estar, abusa del seu estatus i les acompanya a la porta per fer-les fora. Imagineu-vos que una de les noies li diu que acaba de pagar la copa i que s'esperi un momentet que se l'acaba, i per acabar d'imaginar, imagineu-vos que aquest homenet que es creu Déu, sense consideració de cap mena, li tira la copa a terra d'un cop exagerat, que aquesta s'estavella i es trenca i que després agafa a la noieta pel braç i la treu del local com si fos alguna delinqüent habitual. Imaginar per imaginar, imagineu-vos que això és veritat i que va passar ahir a la nit a la discoteca Bling Bling de Barcelona.