Caram amb els Militars!

Llegeixo avui i amb estupor a la pàgina 11 de la Vanguardia  i en un requadre petitet, que   l’Associació de Militars  Espanyols, AME, avisa que els qui col·laborin o permetin la fractura d’Espanya hauran de respondre amb el màxim rigor davant els tribunals castrenses per l’acusació d’alta traïció i que també demanen  al Govern Espanyol que prengui les mesures pertinents per suprimir qualsevol indici de secessió o , i cito textualment  “ o ho hauran de fer les Forces armades”

Caram amb els militars! Una mica tocagaites si que ho són!

Dic jo que igual hores d’ara ja estaran entusiasmats els xiquets,  polint medalles,  llustrant botes i netejant les armes i igual demà em llevo i tinc un tanc a les portes de casa apuntant al balco i amenaçant la meva mare.

Tranquils homes, tranquils! Que la defensa de la pàtria pot esperar. 

De moment i si  ho he entès be encara estem... en Democràcia

Amb il·lusió...CHINASKY!

Quan em van dir si volia anar a un concert de trentanyers  que portaven per nom Chinasky, en un  petit amagatall de la Barceloneta anomenat “El Monasterio” vaig pensar ...la verge, que jo ja no estic per segons que! 

Però un dels que tocava és molt estimat per a mi i ja és sabut que per a segons qui... fas el que sigui necessari.

Així doncs hi vaig anar.

És igual per quin motiu surtis aquest 11 de setembre. La qüestió és que surtis!

La primera llei promulgada pel reconstituït Parlament de Catalunya de l'any 1980 va declarar institucionalment la Diada de l'Onze de Setembre com a festa nacional de Catalunya, tot recordant l’ultima defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714

Pot semblar paradoxal que un poble celebri la diada nacional el mateix dia que es van perdre totes les llibertats del mateix. Però és que els catalans sempre hem estat una mica rarets. Tot i això s’entén més bé si afegim  que la Diada es celebra aquest dia no com una pèrdua sinó com una reivindicació i una resistència davant l’opressió soferta.

Per als catalans, recordar i celebrar aquest dia equival a recordar el que teníem, el que vam perdre i el que no volem perdre mai més.

El futur és... ser diputat!

Segons llegeixo avui a la Vanguardia, el diputat del PP per Ourense, Guillermo Collarte assegurava en una entrevista a “La voz de Galicia” que “tot i guanyar un sou mensual del Congres superior a 5000 euros, les passava bastant canutes”.

Canutes ell?

I aquí és on m’he tornat a atragantar amb el croissant de l’esmorzar.

Majestat...Calem foc a alguna cosa en el seu honor?

Home, home, home,

no ens poséssim pas nerviosos!

Ja sabia jo, tan sols mirar-me la foto de "la Vanguardia" on sortia la Senyora Aguirre, que se’m tornaria a atragantar el croissant de l’esmorzar.

I és que.. que voleu que us diga,a mi és que aquesta dona em dóna paraula i vida. I no n’hi ha per menys.

Segons llegeixo,

ahir el Rei va visitar el centre de control del servei d’emergències( 112) de la comunitat de Madrid. Una mica tard al meu entendre perquè quan se’l necessitava de debò que era quan Espanya cremava per totes bandes, ell era “de parranda” als toros amb el Ministre Canyete però  ves què hi farem, més val tard que mai.

Els bombers sempre es queixen!

Si senyor! Ja hi tornem a ser!

I és que avui se m’ha tornat a “atragantar” el croissant de l’esmorzar llegint a "la Vanguardia" les declaracions de l’alcaldessa de Madrid, Ana Botella, tot indicant que “els bombers es queixen gairebé sempre”

Si Senyor!  Un Olé, per l’alcaldessa!

I és que te raó! Els bombers es queixen de vici.

Jo també sóc... Àlex Fàbregas!

Escolto amb tristesa a TV3  que el jugador d'hoquei Àlex Fàbregas que actualment està disputant els seus tercers Jocs Olímpics amb la selecció Espanyola, ha estat obligat per  circumstancies alienes a tancar el seu compte de Twitter.

Em pregunto quines són aquestes circumstàncies excepcionals que l’han obligat a fer-ho? 

Doncs res més que unes declaracions que va fer al diari "Ara" en què expressa amb total sinceritat i respecte el seu sentiment catalanista.

"Jugo amb Espanya perquè és amb qui em toca jugar, no tinc cap altra opció. El meu sentiment és català, no sento el mateix escoltant l'himne espanyol que Els segadors”

I és per això que l’increpen a Twitter amb tota mena de barbàries i menyspreus ?

Doncs anem ben apanyats?

A veure, segons això jo també sóc... Àlex Fàbregas!

Estic reflexionant!

Apa, ja hi tornem a ser! I és que avui se m’ha tornat a atragantar el croissant de l’esmorzar llegint a la Vanguardia les declaracions del Senyor Montoro amenaçant als desobedients i intentant desacreditar un altre cop a les autonomies i als seus governants.

Doncs sabeu que us dic...que jo també el plantaré com va fer el meu estimat Mas-Colell (al Mas-Colell, ni tocar-lo!) i penso passar d’ell i de les seves amenaces sense dedicar-li una línia més

Prefereixo parlar de l’Ernest Maragall i de les declaracions que va fer l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, referint-se al encaix  del primer, dins el  projecte Navarro.

El Pacte Fiscal i els Jocs Olímpics de Barcelona 92

Va succeir un cop a Catalunya que els partits polítics catalans, Ajuntaments, Generalitat i Institucions de tota mena es van posar d’acord en alguna cosa. 

Estrany oi? 

I en veient aquesta raresa els habitants de la meva terra es van anar afegint amb entusiasme a la seva proposta. 

De la col·laboració entusiasta de tots ells i del sentit comú i de l’acord, van néixer el millors Jocs Olímpics de tota la Història dels Jocs. Els del 92.

La crisi segons Albert Einstein

Continuant amb la meva rara afició de col·leccionar paraules, frases i reflexions extraordinàries, avui vull compartir amb valtres una petita meravella que he trobat i que tenint en compte els dies que corren, escau de meravella.

És una reflexió de l’Albert Einstein que no té desperdici

¡Que se jodan!

Home, home, home, 
que voleu que us digui... 

Començo a estar de la sensibilitat del Partit Popular fins els pebrots. 

Primer els aplaudiments d’un selecte grup de diputats populars després que Rajoy anunciés retallades en la prestació per desocupació que reben les persones sense feina i tot "por el bien de la patria” i ‘per esperonar els aturats en la seva cerca”. 

Aplaudiments? 

Estèticament incorrecta

Avui, una amiga meva ha penjat al seu mur de Facebook una bella frase d’Ovidi Montllor

“T’adones amic. Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense.”

Llegint-la m’ha vingut una imatge al cap de fa ja uns 6 o 7 anys quan anava amb els meus fills de 7 i 10 al tren, camí de Vilanova. El fet és que arribant a una estació (jo diria que Gavà) es va aixecar un home i després de fer-me una mirada esfereïdora em va deixar sobre la falda un paperet doblegat. Davant la curiositat dels meus fills el vaig obrir i quina seria la meua sorpresa en llegir-lo,

Les frases més boniques

De fet, un dels projectes en que estic treballant i que més m'agrada, és la recopilació de les frases més boniques que vaig trobant i que vaig agafant un dia d'aquí i un altre d'allà.

Algun dia les penjaré en aquest blog però mentrestant segueixo buscant i escoltant. I el cert és que n’he trobat un gavadal.

Aquest petit, gran, insolidari i irrespectuós país al qual pertanyo

Que voleu que us digui...Cada vegada m’agrada més aquest petit, gran, insolidari i irrespectuós país al qual pertanyo. I cada vegada m’agrada més la petita, gran, insolidària i irrespectuosa gent que el vesteix i l’habita.

Deixant de banda el que un pugui opinar sobre la conveniència o no de portar l’Eurovegas a Catalunya, el que és cert, és que ens hi juguem molt i que estan en joc un fotiment de llocs de treball. I francament no està el pati per fer fàstics a res.

Amb tot el meu respecte al Sr. Ministre de l’Interior,

Llegeixo aquest mati a "la Vanguardia" que el Sr. Fernàndez, ministre de l’Interior, advoca per desterrar el “bonisme” perquè diu que ha fomentat una ocultació de les obligacions. Doncs val. Jo estaria completament d’acord amb aquesta afirmació si la mesura també s’apliqués a uns quants que tots coneixem i que hores d’ara gaudeixen d’una prejubilació massa primerenca i massa ben pagada. 

Amb tot el meu respecte al "Reino de España" i a "su Presidente"

Jo no se que els hauran donat als mandataris d’aquí, que des de fa uns dies no paren d’anomenar a Espanya, “Reino de España". Serà que quan vénen mal dades els hi surt la casta. I que voleu que us digui , jo és que cada vegada que ho escolto se’m regira i transmuta tot i viatjo enrere en el temps. I és que de veritat que no ho entenc, amb la situació actual i apa! “Reino de España” per aquí i apa, “Reino de España” per allà. Suposo que ho han de repetir tant, no fos cas que amb tantes emocions tardanes, algunes autonomies s’afanyessin a estalviar tot el que no han estalviat abans i aconseguissin amb el seu esforç pagar-se vies i avions i així d’aquesta manera i aprofitant la ben entesa decidissin marxar per un forat a explorar nous mons .

Bankia i les prostitutes

Home, home, home! 

Escolto amb sorpresa a TV3 que a partir d’ara multaran amb 30.000€ a les prostitutes i als conductors de les carreteres catalanes. Doncs val.

Però tot seguit em vénen al cap dues reflexions i per tant també se’m plantegen dues preguntes. I això no és bo. Gens bo. 

Alegreu la cara , cony!

Manolo Preciado

Avui mentre llegia “el Periódico” m’he assabentat de la mort de Manolo Preciado. I he sentit tristesa. 

No és que a mi m’agradi particularment el futbol. De fet ni m’agrada ni em desagrada però li vaig començar a agafar afició quan en Guardiola va venir d’entrenador al Barça. El seu estil de joc i la seva filosofia pel que fa als valors, també com a molts, em van fer agafar ganes a aquest esport. Així doncs quan els xiquets de TV3 parlaven d’esports, ja no marxava per fer quelcom. 

Així és com vaig conèixer aquest home. L’escoltava en declaracions i se’m posava la mitja rialla a la cara. El veia , mai quiet i sempre gesticulant de valent i també se’m posava la mitja rialla. Però avui no. 

Avui he sentit tristesa. 

Madrid: Suspens en Matemàtiques

M’he passat dies i dies escoltant la senyora Aguirre gallejant davant el magnat Adelson que a Madrid gaire bé totes les escoles són bilingües. Doncs val, aquí també, però donem prioritat a una altra llengua.

De tota manera bé. Un notable per a Madrid en llengua. Ara bé, pel que fa a les matemàtiques, un “Muy deficiente” perquè l’alumne no “progresa adecuadamente” i el dolent del cas és que amb la seva actitud fan baixar la nota global de tots els alumnes de les altres comunitats.

Primer un desviament de 2000 milions a la comunitat de Madrid. I ara un desfasament de 19.000 milions en la seva banca. Ole pels nens!

I ara que? Doncs ara ens toca a tots repetir l’assignatura. I a més pagar 437 euros extra per la mateixa matèria. És a dir, que cada “españolito de a pie” pagarem 437€ de més per la desfeta. Dic jo, que després ens desgravarà a hisenda? O no? Ves a saber

M’encanten les grans finances. És el món al revés, on les pèrdues es socialitzen i els beneficis es privatitzen.

Jo de gran vull ser banquera!

I per a Madrid ...Un suspens gordote en matemàtiques. 

Ja els agradaria a ells tindre un Mas-Colell com el nostre. Però mai els hi prestarem !

Mas-Colell es nostre.

Jo tampoc vull pagar !

 I en cara diré més!