El President Mas i la pregunta de la consulta sobiranista

M’han preguntat algunes vegades per què repartint llenya com reparteixo, de vegades a aquest i de vegades a l’altre, no li discuteixo  amb més freqüència al President Mas.

I la meva resposta és sempre la mateixa. Perquè amb la que li esta  plovent des de el  cel i des de l’ infern, ja en té prou el President.

I també, perquè creient més o menys en les seves formes i en les seves maneres,  jo com molts altres catalans hem contret amb ell un deute força interessant  Fins ara i mira que n'hem tingut de governants, mai cap,  ens va oferir la possibilitat real de decidir tan clarament entre tots un futur conjunt. I és per això el meu agraïment.

Ara bé, avui i si em permeteu m’atreviré amb un  concret retret cap el President. I és que llegint la Vanguardia del divendres em vaig trobar amb una entrevista que el periodista Barbeta li va fer al President. I per tal de discutir-li les paraules, m’agradaria ressaltar-ne un paràgraf:

Preguntat pel periodista que en cas de fer-se la consulta  sobiranista, i si depengués d'ell , quina seria la pregunta concreta, el president contesta:

“En el límit aquesta pregunta hauria de ser: “Vostè desitja que Catalunya esdevingui un nou Estat de la Unió Europea”, però no vull imposar la pregunta. L’hem de construir entre la majoria parlamentària”

A veure President, personalment crec que aquesta no és la pregunta a fer. L’única pregunta vàlida en el context  actual que hem generat entre tots és:

Vols la independència? Si o no?

Aquesta hauria de ser la pregunta. Directa i concreta, perquè a la fi,  el que en realitat volem la majoria dels catalans és saber d'una punyetera vegada quina part concreta dels habitants de la nostra terra vol clarament una Catalunya independent i quina part prefereix esperar o senzillament no la vol. I això només ho podrem saber a partir d'unes dades concretes  que tan sols ens pot donar una consulta.

A mi particularment no em faria res arriscar-me en una empresa on la majoria dels catalans també s'hi volguessin arriscar. Ara bé,  això no és una empresa on el treball és de tots i el benefici  tan sols d'uns pocs. Això és una empresa en la que hi hem de participar tots. I si per qualsevol motiu una part considerable dels catalans actuals no hi volguessin formar part. Perquè no els convenç l’aventura. Perquè no s’hi volen arriscar. O per qualsevol altra raó alternativa. A les hores, senyor President, a mi no em faria res esperar. Esperar a que els que ara no  volen,  s’ho puguin pensar. Esperar a que els que ara no estan convençuts, es convencin. Esperar a que els que no creuen en quimeres arribi un dia en què ho facin.

Tots els que contestarem la pregunta, es pressuposa, serem catalans I ningú a casa nostra hauria de ser ni més ni menys. És per això i partint d'aquesta premissa que...

Facin d'una punyetera vegada la pregunteta!

I que aquesta sigui d'allò mes clara. Jo vull saber com molts altres. Vull saber si la quimera de la qual parlava el Rei, és de moment només això o s’equivoca el Monarca.

En qualsevol cas facin la pregunta ja! I si he d'esperar trenta anys més per convèncer els altres catalans, doncs esperaré.

De tota manera, ja s’encarregaran els governs de l’Espanya actual , els d'ara i els de més endavant....de fer-los canviar d'opinió.