Rajoy acusa Mas de voler imposar el tot o res i després afegeix que ningú guanya el PP a estimar Catalunya

Ja sabia jo que en acabar les eleccions basques i les gallegues els pesos pesants del PP aterrarien a Catalunya portant sota el braç tota l’artilleria que poguessin arreplegar.

I és que després d'escoltar-los en les campanyes d'arreu d'Espanya on s’han dedicat a guanyar vots dient-nos als catalans de tot menys macos i graciosos, ara vénen a casa i comença el gran show.

I si no pa muestra un boton!

 Després de les sorprenents declaracions de la senyora De Cospedal dient que ”el PP quiere mucho Cataluña y los catalanes” va Rajoy i diu que "admiran a los catalanes” i que "nadie gana al PPC en ser catalanes, porqué nadie los gana en querer a Cataluña".

Apa i Olé!

Estic totalment esbalaïda!

Tot seguit Rajoy acusa Mas de voler-li imposar “El Tot o res” i “d'abdicar de les seves responsabilitats com a governant arrossegant set milions i mig de ciutadans a un dilema impossible".

I entre altres coses afegeix,

"Como gallego llevo muy dentro la riqueza de la España plural porque es lo que he visto y vivido desde mi infancia. Esta pluralidad hace que España sea el gran país que es”. "Uno puede ser catalán y español, gallego y español de un modo perfectamente espontáneo y natural" y puede expresar estos sentimientos en la lengua que quiera, asegurando que los españoles que hablan dos lenguas pueden sentirse doblemente afortunados por ello."

Pos, en llegint això jo li recomanaria  al Presidente que parlés el més aviat possible  amb el ministre Wert sobre la re centralització i l’espanyolització dels nostres fills. Perquè alguna cosa no ha entès bé el senyor Ministre

"Algunos hablan de supuestas desafecciones y cansancios, de presuntas faltas de reconocimiento. Eso es falso Frente a esa ingeniería de los sentimientos, los españoles nos sentimos orgullosos de los catalanes, la historia, las tradiciones de los catalanes son un patrimonio para España. Queremos que se desarrolle en libertad. Porque somos españoles nada de lo catalán nos es ajeno".

A caram! I això ja ho saben a la resta d'Espanya? Perquè no recordo haver-los sentit dir res de tot això a la resta dels espanyols durant les seves campanyes  fora de casa!

"Admiramos -de los catalanes- su carácter solidario y su espíritu de acogida. Quiero que el PP represente los puentes de diálogo, los puntos de unión, los lazos de afecto que existen desde Catalunya hacia el resto de España y viceversa"

Ens admiren? El nostre caràcter solidari? El nostre esperit d'acollida?

Estarà fent befa,  el senyor President? Perquè si no... no ho entenc! I per cert, pel que fa als ponts de diàleg no s’amoïni. En quan ens donin els diners que ens deuen per infraestructures  a Catalunya, segur que podrem construir entre tots aquests ponts dels que parla. Mentre...esperarem.

"Aquí no va a haber fracturas, ni divisiones ni peleas, Cataluña es España y España es también de los catalanes. Separados perdemos todos"

Alguns més que altres, em penso

"No se merecen los catalanes la discordia, las discusiones entre compañeros de trabajo, las peleas entre amigos de siempre o que en un club de fútbol sus socios tengan que decidir si están o no con el presidente. No se merecen esto."

Però home senyor  president! Jo li prometo que seré una bona noia i no em barallaré amb els meus companys de feina, bàsicament perquè amb el seu govern estem casi tots a l’atur. I pel que fa als amics, tampoc es preocupi. La majoria pensen com jo i la resta ja els agrado com sóc. Ah... i pel que fa al futbol... home jo crec que la immensa majoria silenciosa i no tan silenciosa ja ho tenim clar. Agraïda de totes maneres per la seva preocupació.

"Comparto la idea de mejorar la financiación. Por eso estoy dispuesto a escuchar, hablar y negociar. Yo quiero dialogar, pero es muy difícil dialogar con quien te viene a imponer el todo o la nada. Un pacto impuesto es la negación del diálogo, porque igual que yo no quiero imponer mis ideas a nadie no quiero que nadie me las imponga a mí"

Home senyor president, dic jo que hauria estat bé que tot això del diàleg i la negociació ho hagués dit abans de tancar-nos la porta al nassos amb massa soroll i sempre dient...No és el moment! No és el moment! Tal acció li haurà sumat molts vots a Galícia però aquí...pos com que no!

"Es preocupante que un líder juegue con los sentimientos y anuncie que dedicará toda una legislatura a arratrar a siete millones de ciudadanos a un dilema imposible"

Coi, doncs ja era hora que algú jugues amb els nostres sentiments d'aquesta manera! I pel que fa a arrastrar-nos a un dilema impossible, que vol que li digui, sa majestat ja es va avançar a vós, tot dient-nos ben fort que no creguéssim en quimeres. El que passa és que som un poble tossut que ens agrada creure en quimeres i  de pas desafiar dilemes impossibles. Ves que hi farem! Dic jo que haurem perdut el seny que ens caracteritza. I ja era hora, coi! Massa seny et torna esclau de l’avorriment.

"visiones quijotescas que llevarían a Cataluña a "una dirección contraria al curso de la historia".

Serà que els catalans som masoques i a sobre ens agrada nadar contra corrent. I ens agrada més la visió humorística i quixotesca d'en Buenafuente i Polònia que la visió poc tranquil·litzadora que tenen de nosaltres,  la Cope i el PP

I ara que ho penso....que li ha semblat al senyor President l’últim sondeig del centre d'estudis d'Opinió de la Generalitat que xifra en un 74,1% els catalans que estarien a favor de celebrar un referèndum sobre la Independència?

Dóna que pensar oi?