Llegeixo a la Vanguardia
que la senyora Camacho ha ofert el seu
suport a la manifestació contra el separatisme
convocada per al proper dia 12 d'Octubre sota el lema “Catalunya som tots. D’Espanya i catalans”. Fins aquí tot correcte
.
Tothom a casa
nostra és lliure de manifestar-se per el que vulgui. Per l’independentisme, pel no
independentisme, per les retallades i fins i tot pels canalons de la sogra. Això
si, sempre que es faci pacíficament i sense buscar brega. I això és precisament
el que em preocupa ja que el 12 d'octubre, dia de la Hispanitat, és precisament el dia en què els grups d'extrema dreta es
reuneixen a Montjuïc per homenatjar la
bandera.
A veure, senyora Camacho, tenint en compte tot això i tal com
està el pati... no podrien vostès manifestar-se un altre dia?
Sóc del parer que
manifestar-se juntament amb aquests grups, o separadament, però el mateix dia és buscar problemes on la
majoria silenciosa dels catalans dels que vostè sempre s’erigeix en portaveu, no en volen.
Manifestar-se aquest
dia és buscar la confrontació directa entre quatre burros d'extrema dreta i
quatre més de la esquerra. Això ho sé jo... i tothom amb dos dits de front. I a
vostè la considero una dona intel·ligent.
Jo ja entenc que
en certa manera això li vindria molt bé al Partit Popular, ja que així podrien
dir sense faltar a la veritat que els catalans es barallen pels carrers de Barcelona.
I que tot és culpa del President Mas i dels Partits Polítics catalans (excepte el
seu , és clar) que alimenten la fractura social i la xenofòbia cap a la resta d'Espanya.
Ja m’imagino els Telediarios de la resta ’Espanya! I les emissores
de ràdio! La Cope sobretot! I les imatges repetides a la televisió
de quatre rucs donant-se mastegots i creuant, com si fossin cavallers de taules
rodones, senyeres contra banderes. Això
si, sempre ben encaputxats, no fos cas que els reconegués la parenta.
Ja m’imagino els comentaris
dels periodistes acreditats. Com sempre, deixant verds a la majoria silenciosa dels catalans
que aquest dia es quedarà a casa i que com sempre hauran d'empassar renecs i
paraules en veure el menyspreu, les mentides i el partidisme que ens caurà a sobre
de la resta d'Espanya.
De debò val la pena?
Ja entenc que tot això li aniria de
perles al Partit Popular però la meva pregunta no va per a ells sinó per a vostè
i per al Partit Popular... Català!
Val la pena
senyora Camacho el mal que tot això ens farà?
Dit això aprofito
l’avinentesa per donar-li el meu condol al senyor Felip Puig, Conseller d'interior doncs la que li cau al damunt és grossa i se
li gira feina el cap de setmana de la Hispanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada