Ahir mentre escoltava al mestre Josep Cuní, magistral com sempre, en una tertúlia del seu programa 8 al dia, amb uns quants dels seus parroquians
habituals, ens va sorprendre amb un invitat especial. Enric Casulleras.
I qui és Enric Casulleras us preguntareu? Doncs
un Doctor en Política Econòmica que té tants reconeixements que no cabrien
aquí, i pel que vaig veure dels missatges que li enviaven al programa, un professor
molt apreciat per tots.
Bé, el cas, és que aquest Doctor en Política Econòmica
sosté, al igual que molts, que l’únic escull verdaderament seriós que impedeix
pel moment iniciar el procés d'independència en aquest país, és un concret article de la Constitució. El número 8, i que
diu:
Las Fuerzas Armadas, constituidas por el
Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión
garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad
territorial y el ordenamiento constitucional.
I que va precedit per l’article segon que diu,
La Constitución se fundamenta en la
indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos
los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las
nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.
Així que vist el panorama i cansat de tan bretol intentant
aparcar els tancs davant de casa nostra, aquest doctor li va escriure una carta
oberta al senyor Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón. Un dels pocs supervivents dels set Pares que van redactar l’actual Constitució.
No cal dir que la carta en qüestió no ha tingut
de moment resposta, però la xarxa en va plena, i sobretot perquè la missiva, explica
amb claredat, una part de la història d’Espanya que tampoc s’explica en els
llibres de text. Ni en els castellans ni per descomptat en els catalans. I
valdria la pena. Ja ho crec.
Distinguido y admirado don Miguel,
En vano he esperado que terciase usted en el
debate sobre el proceso de secesión de Catalunya. Como al parecer, el principal
argumento contra la declaración unilateral de independencia es su ilegalidad
en términos constitucionales, me
gustaría que usted recordase a los españoles en qué circunstancias fue incorporado
a la Constitución el artículo donde se alude a la indisoluble integridad del
territorio español, y la participación directa del Estado Mayor del Ejército en
su redacción. Porque era a nombre suyo de usted el sobre que llegó, con
membrete del Ejército, irrumpiendo en el seno de la ponencia donde se estaba
debatiendo tan espinoso asunto. Haría usted una gran aportación a la democracia
si revelase los términos en que el Ejército amenazaba con su intervención en
caso de que el contenido del sobre no se incorporase, sin tocar una coma, al articulado
constitucional. Y así seríamos conscientes todos los ciudadanos de que la
máxima norma del ordenamiento jurídico español fue impuesta bajo coacción y con
graves amenazas. Como jurista que es, usted sabe mejor que yo que los contratos
firmados entre partes bajo amenaza o coacción son viciados de origen y nulos de
pleno derecho.
La anterior petición no menoscaba la alta
consideración que nos merece su ilustrada aportación humanística e intelectual
a la convivencia entre los ciudadanos de este país (muy pronto, países,
espero). Reciba mis más respetuosos saludos. Suyo,
Enric Casulleras
Caram amb el professor de Política Econòmica !
No comprenc com una aportació tan trascendental com aquesta no és motiu de més reaccions polítiques. És inexplicable que el Sr. Herrero de Miñón no es digni contestar la carta del professor Casulleras, i aquí no passi res. Com és possible que els polítics que van assistir a la redacció de la Constitució o els que tenen coneixement del que va passar no hi aportin el seu testimoni? I el President Mas com és que no ho esgrimeix a l'hora d'argumentar les justificacions que li faran falta per defensar el referèndum quan arribi el moment? L'Herrero de Miñón hauria de recordar que el silenci és també una manera d'assentir, i aquest silenci el fa culpable.
ResponEliminaFelicito al professor Casulleras, i desitjo que aquest tema no quedi sense resoldre.
Magda Perich
Estic totalment d'acord amb el comentari anterior que fa la Magda Perich
ResponEliminaPenso que el Sr. Miquel Roca i Junyent podria fer un gran servei al seu pais
ResponEliminaNo vaig veure aquest programa. Fa temps que tinc coneixement d'aquesta carta que és del tot creíble en un Estat tan poc democràtic com és Espanya. No més tinc un dubte. Com és va asabentar Enric Casulleras d'aquest episodi? Qui li va dir ? Seria bo que en Cunit entrevistés a Miquel Roca.
ResponElimina