Carta d'una catalana al senyor Josep Antoni Duran i Lleida

Benvolgut senyor Duran,

li escric aquesta carta amb l'esperança incerta que tingui a bé considerar amb atenció les meves lletres. Llegeixo a l'Ara.cat i amb total desconcert  per als que com jo sempre havíem cregut en vostè, que ara ens ven i utilitza el mateix discurs de la por del PP,  apuntant que si fos un dirigent empresarial estaria preocupat per si el nou estat podria fer servir l'euro.

De fet,  el que a als empresaris catalans els preocupa ara mateix  no és precisament si podran fer ser sevir l'euro en una hipotètica Catalunya independent, si no més aviat, si podran seguir pagant amb el que sigui als seus empleats en una hipotètica tercera via i dins d'una Espanya  passada de rosca, que els menysprea i que no paga.

Estic molt contenta perquè a partir d'ara els madrilenys podran anar a la platja amb l'AVE!

Escolto a TV3 que el president espanyol Mariano Rajoy i el príncep Felip de Borbó han inaugurat avui la nova línia ferroviària d'alta velocitat que enllaça Madrid i Alacant.

Apa i Olé!

Estic molt contenta, perquè a partir d'ara els madrilenys podran anar a la platja en tan sols 2 hores i 20 minuts, estalviant-se 50 minuts. Un gran avenç!  I es que jo ja entenc que per al govern del Partit popular sigui més important gastar 1920 milions dels euros de tots els espanyols en què els madrilenys vagin a la platja a refrescar-se en aquest estiu que amenaça ser tan calentet que gastar alguns més en impulsar el corredor mediterrani que potser no transportaria tants passatgers madrilenys però sens dubte faria créixer immensament les exportacions. Qüestió de prioritats, suposo!

No obstant això, considero de bona correspondència esmentar també,  la bona voluntat del president Rajoy quan assegura que,

Amb tot el meu respecte Senyora Llanós de Luna, no ha pensat que potser vagi sent hora que marxi a casa seva?

Llegeixo a "La Vanguardia" que l'Associació d'aviadors de la República (ADAR) va retornar dimarts el diploma que els va lliurar la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, en l'homenatge per commemorar el 169è aniversari de la Guàrdia civil.

Home, home, home. Doncs no m'estranya!

I és que en el mateix homenatge, la singular delegada també va homenatjar a la Germandat Nacional de Veterans de la Divisió Blava que va participar activament amb el règim d'Adolf Hitler i que es van presentar a la festa vestits de falangistes.

Home, home, home! Una mica de tacte.

Som els catalans, els nous jueus d'Espanya?

Veureu, molts catalans comencem a estar farts que alguns mitjans de comunicació i alguns polítics sense escrúpols ens comparin constantment amb els nazis i que utilitzin aquests fets tan greus per banalitzar una cosa que va fer tan  mal.  És immoral, xenòfob i està fet amb mala llet.

Aquesta vegada ha estat tele Madrid. Cristina Ortega, autora del  reportatge titulat ‘La imposición y perversión del lenguaje’ compara el president de la Generalitat, Artur Mas, amb el nazisme i l’estalinisme.

La propaganda estalinista ho va crear. Els nazis ho van perfeccionar, i avui ens apodera i articula sense que molts en siguin conscients.

I mentre deia això, apareixien en pantalla i consecutivament les imatges de Stalin, Hitler, tres encaputxats d'ETA i el president de la Generalitat, Artur Mas.  Apa i Olé!

Volem un exèrcit català?

La Gazeta

Després de llegir amb incredulitat un article d'Àlex Gutiérrez a l'Ara.cat, titulat “La Gaceta, descobreix els tancs catalans”, m'ha agafat tal atac de riure que no he tingut més remei que xafardejar una mica per aquesta Gaceta tan espanyola.

Efectivament, a la portada un enorme tanc amb la senyera onejant al vent i un titular d'allò més estrident;  Quieren un ejército catalan!

Home,  a mi personalment no em faria res però ara per ara no entra dins les meves prioritats més immediates. Per cert el Photoshop del tanc molt matusser i l'elecció de la foto també. Ara resultarà que tenim clima desèrtic a Catalunya i no mediterrani com sempre ens havien dit. I jo sense saber-ho!

El TSJC diu que si un sol alumne ho vol, les classes hauran de ser en castellà

Llegeixo a la Vanguardia que el TSJC exigeix que si un sol alumne ho desitja, las classes hauran de ser en castellà.

Apa i Olé!

Amb tot el meu respecte...que s'han tornat bojos els jutges del Tribunal català? perquè si no, no s'entén que obliguin per decret als altres 25 o trenta alumnes de la mateixa classe a estudiar les matèries en castellà. Segons ells, no hi ha cap norma que garanteixi el dret a rebre l'ensenyament exclusivament en una de les llengües oficials. És a dir que després de trenta anys de democràcia tornem a les èpoques franquistes i pel que es veu em treuen el meu dret a triar en quina llengua han d'aprendre els meus fills les lleis de la vida. El mateix dret que ja fa molt temps em vam treure a mi i que em va obligar a estudiar en castellà.

Les Noves Generacions del PP adoctrinen als nostres fills perquè delatin els seus mestres?

A veure si ho he entès!

Les Noves Generacions del PP a Castelló han llançat una campanya perquè qualsevol alumne d'escola o institut pugui denunciar el seu professor quan ell ho cregui convenient.

Però no per ser mal professor o per permetre determinades actituds a classe sinó perquè algun d'ells creu que hi ha professors que adoctrinen els seus alumnes.  Adoctrinar?  És que ens estén tornant imbècils? Quin disbarat!

Segons ells, un professor va criticar l'aeroport de Castelló llançant avions de paper a classe i un altre va repartir pamflets animant els estudiants a anar a manifestacions contra el PP i dient que els baixaria la nota si no ho feien.

Aquest xiquets joves del PP han perdut el seny!

El Valle de los Caídos, una vergonya nacional

Dimarts passat vaig poder veure a TV3 i a l’espai “Sense ficció” un documental de Montse Armengou i Ricard Belis, titulat "Avi, et trauré d'aquí".

El primer que he de dir és que és un documental magnífic i el segon és que em vaig quedar gelada pel que vaig descobrir i que per descomptat mai m’han explicat en cap dels llibres de text que he estudiat i que tant li agraden al ministre Wert.

Molts de naltres sabem que el Valle de los Caidos és un monument funerari que va ser construït per presoners republicans de la Guerra Civil espanyola i per mandat de Franco. Val a dir que molts d'aquests presoners republicans que van participar en la seva construcció van morir  per falta, entre altres coses,  de qualsevol mesura de seguretat.

I la cosa té conya perquè tot i que el monument va ser teòricament concebut per honorar els morts tant franquistes com republicans, la inscripció que honora tan esplendorós monument diu 

                      “Caídos por Dios y por España”.

Apa i Ole! Que l’hi diguin als republicans que estan enterrats allà! I als seus familiars.

Vergonyós, senyora Camacho, vergonyós

Entenc perfectament que amb el nou mapa polític que es va obrir després de les eleccions catalanes, el Partit Popular i en especial la seva figura entrés en decadència, però d'aquí a muntar un circ com el que està muntant vostè tota sola, tan sols per tenir a la tele uns minuts de glòria,  és en la meva opinió poc menys que d'idiotes.

Ara resulta que prescindeix dels serveis d'escorta que li prestaven el mossos i vol que la escortin els de la policia nacional? Pos val. Seran més macos, per dir alguna cosa. I més xulos, per dir-ne una altra. Però tampoc calia tanta expectació mediàtica, caram!  I de fet  tampoc calia importar-los d'Espanya perquè em penso que des de fa un temps ja tenim pul·lulant per Barcelona un gavadal de Black men.

Millo diu que a Catalunya hi ha baralles entre families i amics

Estic d'acord amb el portaveu del PP al Parlament, Enric Millo,  quan afirma que Ibarra es va passar "dos pobles" comparant Artur Mas amb Hitler i Mussolini però em permetrà el senyor portaveu que el reny una mica i de pas li digui que vostè també s’ha passat dos pobles a l’assegurar a Catalunya Ràdio, que a Catalunya "hi ha discussions i baralles entre amics, companys de feina i famílies" i que  molts el dia de nadal van decidir no parlar de política.

Home, home senyor Millo, que vol que li digui, naltres el dia de Nadal  tan sols  ens vam barallar per qui es menjava l’últim bunyol i per qui es quedava amb l’última porció de tarta. I pel que fa a política, de fet va ser el tema principal i és curiós perquè acabat el dinar, el vi i el cava, tots vam estar d'acord en una cosa...que aquestes eleccions catalanes havien estat les més brutes de la història. I també vam coincidir en una altra cosa, que el PP va tenir un gran paper en aquella tragicomèdia catalana.

Carta d'una catalana al senyor Torres-Dulce

Benvolgut  Fiscal General de l'Estat,

vagin per davant les meves més sinceres disculpes si amb aquest escrit l’incomodo d'alguna manera. No seria pas la meva intenció. El que passa és que jo no en sé massa de lleis ni tampoc de del seu obligat compliment, i és per això que la meva perspectiva és nomes la d'un ciutadà de carrer que tan sols opina quan alguna cosa no li sembla bé. I en aquest cas, deixi’m dir-li amb total ignorància i amb total honradesa que no m’ha semblat adequada la seva forma de fer.

És el cas que fa uns dies vaig llegir a la Vanguardia que havia iniciat els tràmits per destituir el Fiscal en cap de Catalunya, Martin Rodríguez Sol, a qui persones més coneixedores del seu entorn han definit com a home de fermes conviccions democràtiques i profund respecte cap el posicionament d'altres.  Rara avis en aquest món incert. El fet és que pel que llegeixo li ha cridat vostè l’atenció per unes declaracions que va fer i en les que entenia que Catalunya hauria de poder fer una consulta sobre el dret a decidir, sempre que fora en el marc legal.

Corina, l'amiga entranyable del rei

Em disculparà sa majestat si esmento en aquesta entrada  que  ja fa molt temps que corren rumors per aquesta Espanya mil·lenària, que el rei no és tan bon xiquet com la seva posició li demana. De fet eren secrets a veus que no se ben bé perquè molts de naltres vam obviar en el seu moment. Però els temps canvien, i naltres amb ells.  I això de les xarxes ja no respecta ni als monarques.

No ens va sorprendre llegir al llibre de Pilar Eyre, que María Gabriella de Saboya, exdona  de Robert de Balkany, la comtessa lginha Nicolis de Robilant, o fins i tot la pròpia Sara Montiel  foren possibles amants del rei, però ara sembla que es destapa el seu possible afer amb la princesa Corina Sayn-Wittgenstein, 30 anys més jove que el monarca.

Val a dir que a mi personalment me la repanpinfla  la vida amorosa del monarca, però  que caram,  amb la que li està caient a la teulada i vostè no para quietet ni un moment. I és per això que m’ha picat la curiositat i he tafanejat una mica per la xarxa

Benvolguts senyors de la QVC, seran ben idiotes si no s'instal·len a Barcelona.

Benvolguts Senyors de QVC,

llegeixo a la Vanguardia i amb grata complaença que estan estudiant la possibilitat de desembarcar a Espanya creant d'aquesta manera 150 llocs de treball, que per cert , bona falta ens fan. Tanmateix llegeixo amb estupor que encara no s’han decidit per la ciutat que aviat els farà de casa, i que  encara estant dubtant entre Barcelona i  Madrid.

Home, home! Ja sé que les comparacions són odioses, però en aquest cas la distinció és obvia. Barcelona, homes, Barcelona! No siguin vostès idiotes (dit això amb tot el respecte que em mereixen els seus assessors d'imatge)

Per què no abdica el rei d'Espanya?

Llegeixo a la Vanguardia que la reina Beatriu d'Holanda ha anunciat la seva abdicació a favor del seu fill, el príncep Guillem, tot adduint que,

La responsabilitat sobre el nostre país ha de recaure en mans de les noves generacions.

Completament d'acord.

Val a dir que aquest post està escrit amb tot el respecte que em mereix la posició que ocupen els reis i les reines d'aquest món tan estrany i que amb tanta deslleialtat reparteix bressol.

Dit això comentaré  també que jo no crec en reis i en reines i tampoc en princeses. És el meu parer que cap home o dona ha de agenollar-se davant un altre si no és per ajudar a algú a aixecar-se.

El cas Bárcenas i la doble moralitat de la senyora de Cospedal

Recordeu quan el novembre passat i en plena campanya electoral catalana la Ministra més ben pagada d’Espanya, la senyora de Cospedal , aterrava a casa nostra de la mà de la senyora Camacho per pronunciar aquella memorable frase que tan profundament va calar en els cors dels catalans i les catalanes.

“El PP quiere mucho a los catalanes”

per tot seguit i amb una gramàtica acuradament expressada,  etzibar-nos que,

¿Us imagineu que un president del PP en una comunitat autònoma s'hagués sabut que ells o algú de la seva família o els seus predecessors del mateix partit tenen diners fora o han evadit, s'han quedat diners que no són seus i es parlés de comptes a Suïssa? Oi que jo ja hauria hagut de dimitir?

Recordeu com se'ns va quedar el cos a molt de naltres en veient  com tota una senyora Ministra embrutava unes eleccions democràtiques tot donant credibilitat a uns esborranys sempre desapareguts i sempre sense autoria declarada que desprestigiaven i embrutaven sobre manera i  de la forma més matussera  la imatge i el bon nom d'un altre polític en plena campanya?

Rajoy: Dialogaré de tot allò dialogable

Dialogaré de tot allò dialogable

I és que amb aquesta memorable frase i fent balanç de l’any 2012, el nostre estimat president de la nostre estimada Espanya mil·lenària s’ha senyat en salut i ha recollit el guant que el conseller de la Presidència, Francesc Homs, li ha llançat sobre una possible reunió dels presidents espanyol i català.

Faré tot el que estigui a les meves mans per reconduir la situació [amb Catalunya]

Home, personalment jo crec que no hauria de marejar més la perdiu i abstenir-se de reconduir res més. Ja hem vist els catalans durant aquest any del seu mandat,  com se les gasta el  senyor President en això de reconduir les situacions i ves per on, sempre en sortim escaldats. I si no que li preguntin al ministre Wert o al ministre Gallardón, per citar alguns dels Ministres més dialogants.

Avui 19/12/12, Artur Mas i Oriol Junqueras ha signat "El pacte de l'esperança" i les reaccions del govern de Rajoy no s'han fet esperar.

Avui dimecres 19 de desembre, Artur Mas i Oriol Junqueras han signat un pacte de governabilitat històric pel que fa a la inclusió en aquest acord de la celebració d'una consulta sobre l’autodeterminació .

Ja era hora caram! Jo ja feia temps que tenia ganes de saber quanta gent a casa nostra se sent prou gran per voler marxar de la tutela dels pares. Suposo que en certa manera això és el que més espanta a la resta d'Espanya. Bé, ja ho veurem.

Valdria la pena afegir que aquest pacte ha estat batejat amb el nom de, Pacte de l’esperança!

Molt adient, si senyor. Molt adient. Jo crec que l’han clavat els xiquets.

Tot seguit Junqueres ha dit que,

Estem davant una oportunitat extraordinària

Pretenem posar el futur de Catalunya en mans dels ciutadans de Catalunya

Només amb el compromís dels ciutadans de Catalunya assolirem aquest objectiu

Jo per si de cas ho aniria repetint sovint, no fos el cas que aquesta vegada torni a passar el que la passada i els ciutadans de Catalunya trasbalsats de nou pels rumors de pesta negra i misèria que ens tornen a arribar d'Espanya  els  tornéssim a retirar la xarxa després d'haver-los empès a tirar-se des de dalt de la muntanya.

Ves, que hi farem. Som així els catalans, encoratjats. Però pel que es veu a l’hora de la veritat...covards.

I a tot això que diuen els altres?

Francisco Vázquez, ex-alcalde socialista de la Corunya diu que "la immersió lingüística a Catalunya ve a ser com la persecució que feien els nazis dels jueus ".

Apa, ja se m’ha tornat a atragantar el croissant de l’esmorzar tot llegint al Ara.cat que l'ex-alcalde de la Corunya i per més Inri del PSOE, Francisco Vázquez, diu que la immersió lingüística a Catalunya ve a ser com la persecució que feien els nazis dels jueus.

Apa i Olé!

Pos donem gràcies tots, que aquest senyor no sigui del PP. Sens dubte hagués fet carrera el xiquet.

I és que en una entrevista, al programa 'ForoAberto' de TVG l’han preguntat sobre la llei Wert i l’increment de l'independentisme que pot provocar. I per a pasmo i estupor dels tertulians aquest ex-alcalde i ex ambaixador espanyol al Vaticà, ha respost:

Jo defenso el que diu la Constitució, que és molt clara i diu que tots els espanyols tenen el dret i el deure de saber el castellà, i que a les comunitats autònomes on hi hagi una llengua pròpia tindran el dret a “saber la llengua pròpia.

A Catalunya s'estan vulnerant els drets de la persona i els drets dels ciutadans amb la immersió lingüística.

No veig cap diferència entre un jueu amb l'estrella de groga perseguit pels nazis i un nen castigat per parlar castellà al pati de l'escola.

Apa i Olé un altre cop!

Carta d'una catalana a la senyora Sáenz de Santamaría

Benvolguda senyora Sáenz de Santamaría,

llegeixo amb tristesa al Ara.cat que en paraules seves, el seu govern no pensa afluixar i que tirarà endavant la llei Wert, negant de pas que tal fet suposi capgirar el model d'immersió vigent i justificant l’injustificable amb el pobre argument que les llengües cooficials no poden ser considerades troncals perquè no es poden examinar al conjunt de l'Estat,  però que tenen el mateix tractament en l'àmbit de cada comunitat autònoma si es consideren una especialitat.

Vagi per davant que fins  fa poc la tenia en prou estima com per considerar-la una dona intel·ligent i sorprenentment moderada en el món de la política que tan sols s’havia equivocat en escollir el partit que la conformava. En certa manera tal apreciació per part meva va deixar de tenir coherència quan a una setmana de les eleccions catalanes la vaig escoltar a Televiso responent unes reiterades preguntes dels periodistes sobre el presumpte esborrany que acusava al President català de presumptes delictes d'evasió de capital. I és que de sobte em vaig adonar que no només no contestava les preguntes dels periodistes sinó que amb les seves evasives semblava com si sabes alguna cosa que a la resta dels mortals se'ns escapava ja que només repetia una i altra vegada que els evasors que tenen diners a Suïssa se'ls castiga. I aquí és on jo entenc que vostè va negar-li el dret a un President sobre la seva presumpció d'innocència i aquí és on jo vaig decidir que vostè ja no em semblava ni tan intel·ligent ni tan  moderada.

Wertgonya: El ministre Wert guillotina la immersió lingüística en català. "Sóc com un toro brau, creixo amb el càstig"

Trenta  anys esperant que els meus fills poguessin fer el que jo no vaig poder, que és estudiar en català i ara va el Ministre Wert i pretén que els meus néts tampoc ho puguin fer. Wertgonya és el que sento en aquests moments. Wertgonya és el que hauria de sentir ell ara mateix per dinamitar sistemàticament els fonaments de la democràcia.

I aquest senyor és llicenciat en dret i té un Máster en Sociologia Política? Llicenciat en dret ho entenc,  perquè sempre segueix el que a ell li convé però Màster en Sociologia Política? Però si aquest home (és el meu parer) no entén res de res. Dic jo que els catalans li haurem fet quelcom de menys en un altra vida perquè sinó,  no s’entén tanta mala fe.

Tan calladet que el van tenir els del PP durant les passades eleccions i ara com a regal de Reis i del seu querer, va i ens l’envien des de Espanya amb els seus millors desitjos i sense llacet.

Apa i Olé!