Convocada una manifestació per la unitat d'Espanya el dia 6 de desembre. Apa i Olé!

A veure si m’aclareixo! Com estem poc motivats els catalans amb tanta elecció, tanta crisi i tanta retallada, i no fos cas que ara amb els Nadals ens revifes la il·lusió i deixéssim de banda la mala maror i la mala hòstia que ens ha quedat després de les eleccions,  ara va i el 6 de desembre, dia de la Constitució, algú (que encara no se ben bé qui) convoca una manifestació por la Unidad de España a Barcelona i sota el lema España somos todos.

Apa i Ole! Però és que no es cansen mai aquests xiquets de passejar-se pels carrers amb les banderes d'Espanya?  És que no en van tenir prou amb els 6.000 assistents segons la Guardià Urbana i  els 65.000 segons la Delegació del Govern de la passada manifestació?

Els diputats catalans s'han tornat covards

Han passat les eleccions catalanes i tal com ha quedat el pati és del tot necessari que els nostres polítics es posin d'acord en "algo". El problema és que aquells que fa un temps es mataven entre ells per governar i tenir la paella pel mànec, ara no volen ni sentir parlar de l’assumpte. És més còmode quedar-se a l’oposició i anar dient  a tot que no. Així no es cremen i no cal que es comprometin.

En la meva més modesta opinió, els nostre diputats s’han tornat covards i cap no vol perdre l’escó no fos cas que algú altre li lleves en un descuit la cadira amb quelcom més que paraules buides.  

Que quedi clar que jo els entenc. Faltaria més! És més fàcil amagar-se en la rereguarda de l’oposició dient a tot que no,  d’intentar trobar punts d’acord amb altres formacions. Sens dubte és més còmode això. Si Senyor

I així estem. Com al principi. Enrocats

M'agradaria donar les gràcies al president Mas

M’agradaria des d'aquí i després de les eleccions catalanes, donar les gràcies al President Mas per haver fet possible que visqués un dels moments més bells de la nostra història més recent. Per un breu temps vaig creure que un altra Catalunya era possible. Que un altra manera de fer i de conviure era a l’abast de molts de naltres. Per uns breus moments una il·lusió compartida per molts s’obria camí i es perfilava com una mena de sortida a l’apatia que moltes vegades envoltava la nostra vida. Sabíem que no era la solució més còmoda i també que plantejava molts dubtes,  però caram senyor President, jo personalment l’he  gaudit de cap a peus!

Ara molts despertem del bell somni que ens acaronava i de sobte se'ns apareix la veritat més crua. Vagin per davant les meves més sinceres disculpes ja que considero que vam ser molts els catalans que com jo i amb les nostres accions el vam menar a canviar moltes de les còmodes regles que fins les hores regien el joc. Era una aposta arriscada i molts pocs haguessin agafat el guant però que caram,  els catalans quan juguem, juguem! I és que davant el que es pugui pensar,  la nostra rauxa i el nostre seny sovint s’alteren per causes externes.

Dit això em remetré al que he llegit a la Vanguardia per part d'Enric Julian i que es refereix a un comentari pescat a la xarxa i que ho resumeix ben bé tot.

Els catalans hem demanat  a Mas que ens fes sentir l’emoció del vertigen i alhora li hem tret la xarxa. No tenim solució

Totalment d'acord

Un últim apunt que no mereix cap tipus de reflexió. Em refereixo a l’últim Twitter del senyor J. Ramírez

Quien nos iba a decir que en la redacción del mundo tendríamos la sensación de haber ganado unas elecciones autonómicas

Home, jo personalment crec que no haurien en d’atorgar-se tot el mèrit, doncs corren veus pel carrer, que van tenir molta ajuda.

Carta d'una catalana als polítics d'aquesta Espanya mil·lenària abans de la jornada de reflexió

Benvolguts polítics d'aquesta Espanya mil·lenària que avui sembla més aviat tercermundista,

m’adreço a vostès amb l’esperança certa que mai llegiran aquestes lletres, entre altres coses perquè  estan tan enfeinats torpedinant la democràcia que amb prou feines tenen temps per a res més .

Vagi per davant que he manifestat el meu dret a votar en tantes ocasions que la memòria se m’escapa. I tal fet,  l’he exercit perquè sempre penso que el meu vot podrà ajudar, en la mesura que li pertoca, a canviar algunes coses que crec en la meva opinió millorables  o injustes.

Tejero denuncia Artur Mas per conspiracio

Llegeixo al Ara.cat ,  amb estupor i  esgarrifança que l’extinent Coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero, el mateix que el 23 de febrer de  1981 ens va donar a tots un susto de mort amb l’intent de Cop d'Estat ha presentat una denúncia a la Fiscalia General contra el President Artur Mas a qui ell anomena “Arturo” acusant-lo de ser,

L’autor màxim i superior responsable d'un presumpte delicte de provocació, conspiració i proposició per a la sedició, previst en l’ article 548 del codi penal

Apa i Olé!  I jo que creia que ja ho havia vist tot en aquestes eleccions!

Però no acaba aquí la cosa, perquè  aquest extinent Coronel de la Guàrdia Civil de més de 80 anys que va ser expulsat de l’exercit Espanyol i condemnat a 30 anys de presó explica en una carta publicada al diari “Melilla Hoy” ( a la qual i pel que sembla li ha passat el mateix que el presumpte esborrany que implicava el President Mas, és a dir que ha desaparegut de la xarxa misteriosament)   que  va presentar aquesta denúncia el dia 20 (data oficial de la mort de Franco i  Primo de Rivera) perquè...,

María de los Llanos de Luna denuncia Figueres i Girona pels trens de la diada

Apa, ja hi tornem a ser!

Ara resulta que com el Ministre de l’Interior no troba el presumpte esborrany que acusa el President Mas de tots el mals,  i davant la necessitat imperiosa de trobar alguna altra cosa amb la que torpedinar als soferts catalans i de pas ajudar a embrutar una mica més aquesta ja de per si bruta campanya, va i la nostra estimada Delegada del govern del PP a Catalunya, la senyora Llanos de Luna, afegeix més benzina a la foguera, instant l’advocat de l’Estat que porti als tribunals els ajuntaments de Girona i Figueres per la contractació de dos trens a Renfe, l’11 de Setembre, i  que van servir per portar els que volguessin  a la manifestació.

I aquí és on be el més graciós de la historia, i dic graciós per no dir altra paraula més grossa, perquè el que potser no sabia la Delegada del Govern del PP, ja sigui per presumpta desídia o perquè últimament es perden massa presumptes papers, és que aquests dos trens no han costat ni un euro als ciutadans. Ni catalans, ni espanyols, ni marcians.

I per què?

Eduardo Inda, el periodista de "El Mundo" que vincula al President Mas i la família Pujol amb suposats comptes a Suïssa

Eduardo Inda, anomenat Don Pantuflo, és el periodista de ”El mundo” que ha signat l’autoria de la informació que vincula Artur Mas i la família Pujol-Ferrusola amb suposats comptes irregulars a Suïssa.

I qui és aquest senyor (per dir-li d'alguna manera) us preguntareu?

Doncs el mateix que el 2002 va ser nomenat director del diari El mundo a les illes Balears i que va ser àmpliament criticat per molts mitjans de comunicació davant la seva poca parcialitat en tractar d'influir  i des de la posició privilegiada que ocupava en aquest diari, en l’electorat Balear a fi de beneficiar  el que després seria el president de les illes, el senyor Matas (PP), el mateix que després seria imputat en nou delictes de presumptes desviaments i apropiacions indegudes.

Xavier Sala i Martín i el Col.lectiu Wilson

Avui tot dinant  he escoltat a TV3 que Xavier Sala i Martín i altres 5 acadèmics de l'àmbit de l'economia i de la ciència política havien obert un espai web anomenat Col·lectiu Wilson amb l’únic objectiu de contribuir al debat sobre l’autodeterminació de Catalunya des d'un punt de vista plural i per tal d'ajudar a la ciutadania, és a dir aquells que com jo tenim moltes preguntes i poques respostes,  a entendre una mica millor el sidral en què molts ens volem embarcar de cara a les pròximes eleccions.

Vagi per davant que jo li tinc fe a aquest economista català i Catedràtic de la Universitat de Columbia, d'americanes cridaneres i Doctor per la Universitat de Harvard. I tot, des que el vaig descobrir al programa “Els divendres  de  TV3”  des d'on intentava  amb sàvia paciència, suposo que apresa de molts anys de brega,  que la resta dels mortals i en especial dels catalans tinguéssim una idea més clara o si de cas més propera de les ultimes noticies en el món de l'economia ja que moltes vegades per soporíferes i per avorrides ens adormien.

Segons un vídeo del PP: Els García hauran de renunciar al seu cognom en una Catalunya independent

A veure,

jo en aquesta entrada volia comentar-vos un dels últims vídeos electorals del PP titulat “El malson de molts catalans” on ens presenten un noi  anomenat Joan García que en arribar el primer dia de la independència es veu obligat a canviar-se el cognom perquè segons el PP, García no és català.

Bé, no val la pena ni tan sols comentar-ho. L’únic que us diré és que a més de ser un vídeo barroer, és d'allò més desafortunat. I al meu entendre fet amb mala fe ja que si haguessin après una mica més de la historia de Catalunya en alguns dels llibres de text que ara ens vol canviar el ministre Wert, sabrien que  el cognom Garcia no només és un dels més comuns a Catalunya sinó també un dels més antics.

Per si de cas aquí us deixo  aquesta joia. Apa i Olé!

                     

Carta d'una catalana al Senyor Mariano Rajoy

Benvolgut Senyor Rajoy,

Llegeixo amb certa alegrança no exempta de galivança que ara si creu el senyor President que és bon moment per a la parla. I que li plauria amb el poble català dialogar perquè al seu entendre,  “Res de positiu s’ha construït mai a la historia d'un país trencant la baralla de les cartes”

Estic completament d'acord amb vostè,  i és que al meu entendre els catalans sabem molt pel que fa a que ens trenquin les regles del joc. M’explicaré

Val a dir que agraeixo en gran manera la seva bona disposició a la xarla,  però per si de cas i per si de res, deixi’m que agafi la notícia del seu canvi de tarannà amb una mica de descreença. Si més no perquè ens ho han dit tantes vegades que ara per ara aquestes paraules ja no ens atrauen tant com ens atiaven les primeres. I és que veurà vostè, senyor President, durant massa anys el poble català ha volgut parlar i dialogar com vostè li reclama. I durant molts anys ha fet gala d'aquest seny que el marca, intentat fer-se entendre de totes les maneres. En veu alta i en veu baixa. Amb traductors, i  pers senyes. De vegades cridant molt alt i de vegades mormolejant a qualsevol orella que no patis sordesa. Més la nostra llengua ha de tenir algun matis o algun accent inacceptable i que a nosaltres se'ns escapa. I aquesta llengua que al nostre entendre és la més dolça i que moltes nits ens acarona ufanosa, es transforma en escoltar determinats accents i se la escolta onerosa.

I és que vistos els esdeveniments i revisada la nostra història, des de fa ja massa temps intenten de totes, totes... fer-la callar amb tota mena de traves.

És ben sabut, i si no li comento jo ara senyor President, per si no ho recorda bé o per si no hagués estat prou ben escrit en els seus llibres de text, que cap al 1500 el Tribunal del Sant Ofici, a saber perquè i emparant-se en no se que,  ja va intentar sepultar la nostra llengua. I que mig morta la pobra, entendrà vostè que es fes difícil la xarla.

300 intel·lectuals signen un Manifest en contra del sobiranisme

Fa un parell de dies el diari El País publicava un manifest de 300 intel·lectuals a favor del federalisme i en contra del sobiranisme.

Estan en el seu dret.

O no? Perquè posats a divagar la majoria ni viuen  a Catalunya ni són nascuts aquí i per tant no veig jo la necessitat que fotin embolic.  És com si jo anés a Burgos i signes un manifest sobre la conveniència o no de fer alguna cosa a casa seva. La meva opinió no és rellevant per als habitants de Burgos i per tant no hi tinc dret ni moral ni de cap mena per decidir quelcom de casa seva.

De tota manera perquè ara? Per què aquests senyors “intel·lectuals” segons els defineix aquest diari, han signat aquest manifest ara?  Per què no  fa uns anys ?  O fa uns mesos?  O fa uns dies?  Quan des de totes bandes se'ns acusava de totes les malalties de la Pàtria. Per què no van alçar la seva veu en defensa nostra tan fervorosament com l’aixequen ara quan va sortir la sentencia del TC? O quan el 2006 el senyor Rajoy anava por los Pueblos de España recollint firmes contra l’Estatut i dient frases tan memorables com que si s’arribava a aprovar l’Estatut,

Que caram és això de la Faes?

No us heu preguntat mai que caram és això de la Fundació Faes, vinculada al Partit Popular i que presideix Aznar i a la que tothom al·ludeix  repetidament. I des d'on es promouen declaracions explosives especialment en contra dels nacionalismes?

Doncs jo ja fa temps que tinc ganes de saber-ne una mica més. Especialment des que vaig sentir Aznar en un lliurament del premi Faes a la llibertat, ni més ni menys que concedit a l’escriptor Vargas Llosa, conegut i reconegut arreu del món per la seva posició anticatalanista i on l’expresident Popular declarava que Espanya només es podria trencar si Catalunya patís abans la seva pròpia ruptura com a societat, com a cultura i com a tradició.

Home en la meva més modesta opinió ja se encarreguen ells de fer-ho prou  bé i sense la nostra col·laboració.

També m’agradaria recordar algunes de les frases que des d'una conferencia en aquest campus va dir el nostre estimat Ministre Wert, l’home que avui ostenta el càrrec de Ministre d'Educació a Espanya, i on deixa ben clar el que pensa de l’educació a Espanya i dels espanyols.

La JEC obliga al Govern a retirar el vídeo de la campanya pel 25N

Començo aquesta entrada tot dient que al meu entendre ens hem tornat tots bojos!

La Junta Electoral Central i després d'acceptar el recurs presentat per el PSC, el PP, ICV-EUiA i Ciutadans (vamos, els de sempre) ha exigit al Govern de la Generalitat que retiri immediatament el vídeo de la campanya electoral del 25-N, perquè en la seva resolució considera que els vídeos i falques radiofòniques constitueixen una campanya institucional d'incentiu del vot no emparada per la legislació electoral.

Apa home!

Sempre queixant-se que cada vegada vota menys gent i ara resulta que penalitzen un vídeo per incentivar el vot. Ens hem tornat tots bojos?

José Bono titlla al President Mas de colpista

Vagi per endavant que no em cau gens malament l'exministre socialista José Bono. Si no fos manxec diria que és clar i català. En moltes ocasions m’ha fet riure, com quan va confondre CiU amb un grup catalanista d'esquerres  o quan va perdre els nervis en una inesgotable sessió a la Cambra i va deixar anar davant els micros que “Estoy hasta los huevos... Estoy trastornao".

També cal agrair a l’exministre la seva diligència a retirar les tropes de l’Iraq i en refer el desgavell d'ineptituds que van envoltar  les víctimes del Yak-42. I per descomptat els pebrots demostrats, el 2006, en destituir el Tinent General José Mena Aguado, per pronunciar-se políticament  sobre els inconvenients que l’aprovació del projecte de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya tindria per l’exèrcit  i per la possibilitat que l’exèrcit intervingués pel seu compte, en cas que el nou Estatut no respectes la Constitució Espanyola.

Ara bé, en veient les seves últimes declaracions sembla que a l’exministre Bono,  li ha agafat també la mateixa malaltia que  últimament està sacsejant amb cruesa les files socialistes i que es caracteritza en general, per la pèrdua de memòria, desorientació, dificultat en la comunicació, afàsia  i disàrtria.

Així s’entendria que aquest home que en el seu dia es va pronunciar sobre la necessitat que Catalunya, el País Basc i potser Galicia, precisaven un tractament diferenciat per la seva singularitat , ahir titlles de colpista al President Mas, acusant-lo de trencar les regles del joc, al apostar per un procés d'independència a Catalunya.

Pere Navarro admet discrepàncies amb Rubalcaba

Cal veure com està el pati!

No fa ni un dia que Pere Navarro  anunciava a corre cuita que el PSC  “ es comprometia a promoure les reformes necessàries perquè els ciutadans i ciutadanes de Catalunya poguessin exercir el seu dret a decidir a través d'un referèndum acordat en el marc de la legalitat i a través d'una reforma de la Constitució" i surt en Rubalcaba i el tomba al primer assalt.

“El PSOE no comparteix amb el PSC la fórmula del dret a decidir del poble català”

Això si és un KO en tota regla!

Rajoy acusa Mas de voler imposar el tot o res i després afegeix que ningú guanya el PP a estimar Catalunya

Ja sabia jo que en acabar les eleccions basques i les gallegues els pesos pesants del PP aterrarien a Catalunya portant sota el braç tota l’artilleria que poguessin arreplegar.

I és que després d'escoltar-los en les campanyes d'arreu d'Espanya on s’han dedicat a guanyar vots dient-nos als catalans de tot menys macos i graciosos, ara vénen a casa i comença el gran show.

I si no pa muestra un boton!

 Després de les sorprenents declaracions de la senyora De Cospedal dient que ”el PP quiere mucho Cataluña y los catalanes” va Rajoy i diu que "admiran a los catalanes” i que "nadie gana al PPC en ser catalanes, porqué nadie los gana en querer a Cataluña".

Apa i Olé!

Estic totalment esbalaïda!

Tot seguit Rajoy acusa Mas de voler-li imposar “El Tot o res” i “d'abdicar de les seves responsabilitats com a governant arrossegant set milions i mig de ciutadans a un dilema impossible".

I entre altres coses afegeix,

L’eurodiputada socialista a l'Eurocambra, Maria Badia dimiteix després de les pressions rebudes per haver denunciat en una carta a Brussel•les les amenaces militars contra Catalunya

Que voleu que us diga... amb tot l’enrenou que s’ha muntat per la dimissió de l’eurodiputada socialista a l'Eurocambra, Maria Badia, m’ha entrat la curiositat per saber-ne més de tota aquesta història. I això és el resultat:

Cronologia d'una dimissió non grata.

La història comença quan a finals de setembre el senyor Alejo Vidal-Quadras, expresident del partit Popular de Catalunya i actualment eurodiputat i col·laborador esporàdic en diaris com La Razón va i arran de la intenció del President Mas de convocar un referèndum sobiranista,  li demana al govern espanyol  en un programa de televisió que “intervingui Catalunya i que posi un General de Brigada  al comandament dels Mossos d'esquadra”

Apa  i Olé!

Carta d’Enric Casulleras a Don Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón

Ahir mentre escoltava al mestre Josep Cuní, magistral com sempre, en una tertúlia del seu programa 8 al dia,  amb uns quants dels seus parroquians habituals, ens va sorprendre amb un invitat especial. Enric Casulleras.

I qui és Enric Casulleras us preguntareu? Doncs un Doctor en Política Econòmica que té tants reconeixements que no cabrien aquí, i pel que vaig veure dels missatges que li enviaven al programa, un professor molt apreciat per tots.

Bé, el cas, és que aquest Doctor en Política Econòmica sosté, al igual que molts, que l’únic escull verdaderament seriós que impedeix pel moment  iniciar el procés d'independència en aquest país,  és un concret article de la Constitució. El número 8, i que diu:

J. Cobo regidor del PP penja a Twitter un muntatge del President Mas vestit de nazi

Llegeixo avui a El Periódico que el  regidor del PP a Rubí i president de noves generacions del PP en aquesta ciutat, Jonatan Cobo Ortega,  va penjar a Twitter, un muntatge del President Artur Mas vestit d'oficial nazi.

Després i a causa de l'enrenou que s’ha muntat a la xarxa, s’ha disculpat tot dient que “Demano perdó per si he ferit sensibilitats. Seguiré lluitant perquè tots ens puguem expressar en llibertat”

No xato, no. No t’amoïnis per naltres. Actualment  ja som uns quants els que ens hem adobat a força d'actuacions i comentaris com el teus

I jo li pago el sou a aquest senyor?

La part bona és que li ha sortit el tret per on no s’ho esperava i és que els catalans som la hòstia! En comptes d’enviar-li tancs a casa seva, li envien torpedes al seu compte de Twitter. I tot amb bon humor i accent català.

Us heu preguntat alguna vegada la diferència entre Estat, Nació i País?

Us heu preguntat alguna vegada la diferència entre Estat, Nació i País? No?

Doncs ja va sent hora perquè la qüestió ens toca cada vegada més a la vora.

Un País

Segons l’enciclopèdia espanyola, un País és una nació, província o territori.

Bé, el cert és que també el defineix com viure a costa aliena valent-se de estafes i altres procediments similars, però això ho deixarem per un altre dia.

Un País segons l’enciclopèdia  catalana és un territori i població d'un Estat independent. I/o un territori propi d'una ètnia determinada.

Jo particularment i per acostar posicions i no entrar en matisos incòmodes,  definiria País com, 

                      Un territori que té una entitat pròpia. 

Així i segons això Catalunya és un País? Si