Aquest 12 d'octubre... amagueu criatures i ancians que venen els de la Falange!

Llegeixo a l'Ara.cat que fins a 10 manifestacions estan previstes per a aquest 12 d'octubre,  i que el  conseller Espadaler està especialment preocupat per la que faran els ultres més radicals a la plaça Espanya.

Home, doncs  que voleu que us digui ...jo també estic preocupada! Que uns quants ultres de la Falange, Nudo Patriota, Alianza Nacional, Movimiento Católico Español i Democracia Nacional es passegin pels carrers de casa meva guarnits amb els vestits típics de l'època i airejant alegrement  les banderes preconstitucionals que en altres temps no molt llunyans van embolcallar a molts catalans... No em fa cap gràcia, no senyor.

Carta d'una catalana al Conseller Francesc Homs

Benvolgut Conseller Homs,

havent-me assabentat pel Ara.cat que el govern esta ultimant un informe amb totes les deslleialtats de l'Estat cap a Catalunya i tenint en compte que tal com estan les coses penso que tots els granets de sorra compten, m'adreço a vostè amb l'esperança que l'enllaç que li adjunto el pugui ajudar d'alguna manera a no oblidar-se'n de cap.

Esperant que les meves lletres puguin servir d'alguna cosa , m'acomiado de vostè agraint-li per endavant tota la tasca feta al llarg dels anys per aquesta Catalunya riallera que arribada a la majoria d'edat vol votar.

Una catalana, cabrejada i aturada. Mala combinació caram!

Carta d'una catalana al senyor Josep Antoni Duran i Lleida

Benvolgut senyor Duran,

li escric aquesta carta amb l'esperança incerta que tingui a bé considerar amb atenció les meves lletres. Llegeixo a l'Ara.cat i amb total desconcert  per als que com jo sempre havíem cregut en vostè, que ara ens ven i utilitza el mateix discurs de la por del PP,  apuntant que si fos un dirigent empresarial estaria preocupat per si el nou estat podria fer servir l'euro.

De fet,  el que a als empresaris catalans els preocupa ara mateix  no és precisament si podran fer ser sevir l'euro en una hipotètica Catalunya independent, si no més aviat, si podran seguir pagant amb el que sigui als seus empleats en una hipotètica tercera via i dins d'una Espanya  passada de rosca, que els menysprea i que no paga.

Som els catalans, els nous jueus d'Espanya?

Veureu, molts catalans comencem a estar farts que alguns mitjans de comunicació i alguns polítics sense escrúpols ens comparin constantment amb els nazis i que utilitzin aquests fets tan greus per banalitzar una cosa que va fer tan  mal.  És immoral, xenòfob i està fet amb mala llet.

Aquesta vegada ha estat tele Madrid. Cristina Ortega, autora del  reportatge titulat ‘La imposición y perversión del lenguaje’ compara el president de la Generalitat, Artur Mas, amb el nazisme i l’estalinisme.

La propaganda estalinista ho va crear. Els nazis ho van perfeccionar, i avui ens apodera i articula sense que molts en siguin conscients.

I mentre deia això, apareixien en pantalla i consecutivament les imatges de Stalin, Hitler, tres encaputxats d'ETA i el president de la Generalitat, Artur Mas.  Apa i Olé!

El cas Bárcenas i la doble moralitat de la senyora de Cospedal

Recordeu quan el novembre passat i en plena campanya electoral catalana la Ministra més ben pagada d’Espanya, la senyora de Cospedal , aterrava a casa nostra de la mà de la senyora Camacho per pronunciar aquella memorable frase que tan profundament va calar en els cors dels catalans i les catalanes.

“El PP quiere mucho a los catalanes”

per tot seguit i amb una gramàtica acuradament expressada,  etzibar-nos que,

¿Us imagineu que un president del PP en una comunitat autònoma s'hagués sabut que ells o algú de la seva família o els seus predecessors del mateix partit tenen diners fora o han evadit, s'han quedat diners que no són seus i es parlés de comptes a Suïssa? Oi que jo ja hauria hagut de dimitir?

Recordeu com se'ns va quedar el cos a molt de naltres en veient  com tota una senyora Ministra embrutava unes eleccions democràtiques tot donant credibilitat a uns esborranys sempre desapareguts i sempre sense autoria declarada que desprestigiaven i embrutaven sobre manera i  de la forma més matussera  la imatge i el bon nom d'un altre polític en plena campanya?

Rajoy: Dialogaré de tot allò dialogable

Dialogaré de tot allò dialogable

I és que amb aquesta memorable frase i fent balanç de l’any 2012, el nostre estimat president de la nostre estimada Espanya mil·lenària s’ha senyat en salut i ha recollit el guant que el conseller de la Presidència, Francesc Homs, li ha llançat sobre una possible reunió dels presidents espanyol i català.

Faré tot el que estigui a les meves mans per reconduir la situació [amb Catalunya]

Home, personalment jo crec que no hauria de marejar més la perdiu i abstenir-se de reconduir res més. Ja hem vist els catalans durant aquest any del seu mandat,  com se les gasta el  senyor President en això de reconduir les situacions i ves per on, sempre en sortim escaldats. I si no que li preguntin al ministre Wert o al ministre Gallardón, per citar alguns dels Ministres més dialogants.

Avui 19/12/12, Artur Mas i Oriol Junqueras ha signat "El pacte de l'esperança" i les reaccions del govern de Rajoy no s'han fet esperar.

Avui dimecres 19 de desembre, Artur Mas i Oriol Junqueras han signat un pacte de governabilitat històric pel que fa a la inclusió en aquest acord de la celebració d'una consulta sobre l’autodeterminació .

Ja era hora caram! Jo ja feia temps que tenia ganes de saber quanta gent a casa nostra se sent prou gran per voler marxar de la tutela dels pares. Suposo que en certa manera això és el que més espanta a la resta d'Espanya. Bé, ja ho veurem.

Valdria la pena afegir que aquest pacte ha estat batejat amb el nom de, Pacte de l’esperança!

Molt adient, si senyor. Molt adient. Jo crec que l’han clavat els xiquets.

Tot seguit Junqueres ha dit que,

Estem davant una oportunitat extraordinària

Pretenem posar el futur de Catalunya en mans dels ciutadans de Catalunya

Només amb el compromís dels ciutadans de Catalunya assolirem aquest objectiu

Jo per si de cas ho aniria repetint sovint, no fos el cas que aquesta vegada torni a passar el que la passada i els ciutadans de Catalunya trasbalsats de nou pels rumors de pesta negra i misèria que ens tornen a arribar d'Espanya  els  tornéssim a retirar la xarxa després d'haver-los empès a tirar-se des de dalt de la muntanya.

Ves, que hi farem. Som així els catalans, encoratjats. Però pel que es veu a l’hora de la veritat...covards.

I a tot això que diuen els altres?

Convocada una manifestació per la unitat d'Espanya el dia 6 de desembre. Apa i Olé!

A veure si m’aclareixo! Com estem poc motivats els catalans amb tanta elecció, tanta crisi i tanta retallada, i no fos cas que ara amb els Nadals ens revifes la il·lusió i deixéssim de banda la mala maror i la mala hòstia que ens ha quedat després de les eleccions,  ara va i el 6 de desembre, dia de la Constitució, algú (que encara no se ben bé qui) convoca una manifestació por la Unidad de España a Barcelona i sota el lema España somos todos.

Apa i Ole! Però és que no es cansen mai aquests xiquets de passejar-se pels carrers amb les banderes d'Espanya?  És que no en van tenir prou amb els 6.000 assistents segons la Guardià Urbana i  els 65.000 segons la Delegació del Govern de la passada manifestació?

Els diputats catalans s'han tornat covards

Han passat les eleccions catalanes i tal com ha quedat el pati és del tot necessari que els nostres polítics es posin d'acord en "algo". El problema és que aquells que fa un temps es mataven entre ells per governar i tenir la paella pel mànec, ara no volen ni sentir parlar de l’assumpte. És més còmode quedar-se a l’oposició i anar dient  a tot que no. Així no es cremen i no cal que es comprometin.

En la meva més modesta opinió, els nostre diputats s’han tornat covards i cap no vol perdre l’escó no fos cas que algú altre li lleves en un descuit la cadira amb quelcom més que paraules buides.  

Que quedi clar que jo els entenc. Faltaria més! És més fàcil amagar-se en la rereguarda de l’oposició dient a tot que no,  d’intentar trobar punts d’acord amb altres formacions. Sens dubte és més còmode això. Si Senyor

I així estem. Com al principi. Enrocats

M'agradaria donar les gràcies al president Mas

M’agradaria des d'aquí i després de les eleccions catalanes, donar les gràcies al President Mas per haver fet possible que visqués un dels moments més bells de la nostra història més recent. Per un breu temps vaig creure que un altra Catalunya era possible. Que un altra manera de fer i de conviure era a l’abast de molts de naltres. Per uns breus moments una il·lusió compartida per molts s’obria camí i es perfilava com una mena de sortida a l’apatia que moltes vegades envoltava la nostra vida. Sabíem que no era la solució més còmoda i també que plantejava molts dubtes,  però caram senyor President, jo personalment l’he  gaudit de cap a peus!

Ara molts despertem del bell somni que ens acaronava i de sobte se'ns apareix la veritat més crua. Vagin per davant les meves més sinceres disculpes ja que considero que vam ser molts els catalans que com jo i amb les nostres accions el vam menar a canviar moltes de les còmodes regles que fins les hores regien el joc. Era una aposta arriscada i molts pocs haguessin agafat el guant però que caram,  els catalans quan juguem, juguem! I és que davant el que es pugui pensar,  la nostra rauxa i el nostre seny sovint s’alteren per causes externes.

Dit això em remetré al que he llegit a la Vanguardia per part d'Enric Julian i que es refereix a un comentari pescat a la xarxa i que ho resumeix ben bé tot.

Els catalans hem demanat  a Mas que ens fes sentir l’emoció del vertigen i alhora li hem tret la xarxa. No tenim solució

Totalment d'acord

Un últim apunt que no mereix cap tipus de reflexió. Em refereixo a l’últim Twitter del senyor J. Ramírez

Quien nos iba a decir que en la redacción del mundo tendríamos la sensación de haber ganado unas elecciones autonómicas

Home, jo personalment crec que no haurien en d’atorgar-se tot el mèrit, doncs corren veus pel carrer, que van tenir molta ajuda.

Xavier Sala i Martín i el Col.lectiu Wilson

Avui tot dinant  he escoltat a TV3 que Xavier Sala i Martín i altres 5 acadèmics de l'àmbit de l'economia i de la ciència política havien obert un espai web anomenat Col·lectiu Wilson amb l’únic objectiu de contribuir al debat sobre l’autodeterminació de Catalunya des d'un punt de vista plural i per tal d'ajudar a la ciutadania, és a dir aquells que com jo tenim moltes preguntes i poques respostes,  a entendre una mica millor el sidral en què molts ens volem embarcar de cara a les pròximes eleccions.

Vagi per davant que jo li tinc fe a aquest economista català i Catedràtic de la Universitat de Columbia, d'americanes cridaneres i Doctor per la Universitat de Harvard. I tot, des que el vaig descobrir al programa “Els divendres  de  TV3”  des d'on intentava  amb sàvia paciència, suposo que apresa de molts anys de brega,  que la resta dels mortals i en especial dels catalans tinguéssim una idea més clara o si de cas més propera de les ultimes noticies en el món de l'economia ja que moltes vegades per soporíferes i per avorrides ens adormien.

Segons un vídeo del PP: Els García hauran de renunciar al seu cognom en una Catalunya independent

A veure,

jo en aquesta entrada volia comentar-vos un dels últims vídeos electorals del PP titulat “El malson de molts catalans” on ens presenten un noi  anomenat Joan García que en arribar el primer dia de la independència es veu obligat a canviar-se el cognom perquè segons el PP, García no és català.

Bé, no val la pena ni tan sols comentar-ho. L’únic que us diré és que a més de ser un vídeo barroer, és d'allò més desafortunat. I al meu entendre fet amb mala fe ja que si haguessin après una mica més de la historia de Catalunya en alguns dels llibres de text que ara ens vol canviar el ministre Wert, sabrien que  el cognom Garcia no només és un dels més comuns a Catalunya sinó també un dels més antics.

Per si de cas aquí us deixo  aquesta joia. Apa i Olé!

                     

Carta d'una catalana al Senyor Mariano Rajoy

Benvolgut Senyor Rajoy,

Llegeixo amb certa alegrança no exempta de galivança que ara si creu el senyor President que és bon moment per a la parla. I que li plauria amb el poble català dialogar perquè al seu entendre,  “Res de positiu s’ha construït mai a la historia d'un país trencant la baralla de les cartes”

Estic completament d'acord amb vostè,  i és que al meu entendre els catalans sabem molt pel que fa a que ens trenquin les regles del joc. M’explicaré

Val a dir que agraeixo en gran manera la seva bona disposició a la xarla,  però per si de cas i per si de res, deixi’m que agafi la notícia del seu canvi de tarannà amb una mica de descreença. Si més no perquè ens ho han dit tantes vegades que ara per ara aquestes paraules ja no ens atrauen tant com ens atiaven les primeres. I és que veurà vostè, senyor President, durant massa anys el poble català ha volgut parlar i dialogar com vostè li reclama. I durant molts anys ha fet gala d'aquest seny que el marca, intentat fer-se entendre de totes les maneres. En veu alta i en veu baixa. Amb traductors, i  pers senyes. De vegades cridant molt alt i de vegades mormolejant a qualsevol orella que no patis sordesa. Més la nostra llengua ha de tenir algun matis o algun accent inacceptable i que a nosaltres se'ns escapa. I aquesta llengua que al nostre entendre és la més dolça i que moltes nits ens acarona ufanosa, es transforma en escoltar determinats accents i se la escolta onerosa.

I és que vistos els esdeveniments i revisada la nostra història, des de fa ja massa temps intenten de totes, totes... fer-la callar amb tota mena de traves.

És ben sabut, i si no li comento jo ara senyor President, per si no ho recorda bé o per si no hagués estat prou ben escrit en els seus llibres de text, que cap al 1500 el Tribunal del Sant Ofici, a saber perquè i emparant-se en no se que,  ja va intentar sepultar la nostra llengua. I que mig morta la pobra, entendrà vostè que es fes difícil la xarla.

300 intel·lectuals signen un Manifest en contra del sobiranisme

Fa un parell de dies el diari El País publicava un manifest de 300 intel·lectuals a favor del federalisme i en contra del sobiranisme.

Estan en el seu dret.

O no? Perquè posats a divagar la majoria ni viuen  a Catalunya ni són nascuts aquí i per tant no veig jo la necessitat que fotin embolic.  És com si jo anés a Burgos i signes un manifest sobre la conveniència o no de fer alguna cosa a casa seva. La meva opinió no és rellevant per als habitants de Burgos i per tant no hi tinc dret ni moral ni de cap mena per decidir quelcom de casa seva.

De tota manera perquè ara? Per què aquests senyors “intel·lectuals” segons els defineix aquest diari, han signat aquest manifest ara?  Per què no  fa uns anys ?  O fa uns mesos?  O fa uns dies?  Quan des de totes bandes se'ns acusava de totes les malalties de la Pàtria. Per què no van alçar la seva veu en defensa nostra tan fervorosament com l’aixequen ara quan va sortir la sentencia del TC? O quan el 2006 el senyor Rajoy anava por los Pueblos de España recollint firmes contra l’Estatut i dient frases tan memorables com que si s’arribava a aprovar l’Estatut,

José Bono titlla al President Mas de colpista

Vagi per endavant que no em cau gens malament l'exministre socialista José Bono. Si no fos manxec diria que és clar i català. En moltes ocasions m’ha fet riure, com quan va confondre CiU amb un grup catalanista d'esquerres  o quan va perdre els nervis en una inesgotable sessió a la Cambra i va deixar anar davant els micros que “Estoy hasta los huevos... Estoy trastornao".

També cal agrair a l’exministre la seva diligència a retirar les tropes de l’Iraq i en refer el desgavell d'ineptituds que van envoltar  les víctimes del Yak-42. I per descomptat els pebrots demostrats, el 2006, en destituir el Tinent General José Mena Aguado, per pronunciar-se políticament  sobre els inconvenients que l’aprovació del projecte de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya tindria per l’exèrcit  i per la possibilitat que l’exèrcit intervingués pel seu compte, en cas que el nou Estatut no respectes la Constitució Espanyola.

Ara bé, en veient les seves últimes declaracions sembla que a l’exministre Bono,  li ha agafat també la mateixa malaltia que  últimament està sacsejant amb cruesa les files socialistes i que es caracteritza en general, per la pèrdua de memòria, desorientació, dificultat en la comunicació, afàsia  i disàrtria.

Així s’entendria que aquest home que en el seu dia es va pronunciar sobre la necessitat que Catalunya, el País Basc i potser Galicia, precisaven un tractament diferenciat per la seva singularitat , ahir titlles de colpista al President Mas, acusant-lo de trencar les regles del joc, al apostar per un procés d'independència a Catalunya.

Rajoy acusa Mas de voler imposar el tot o res i després afegeix que ningú guanya el PP a estimar Catalunya

Ja sabia jo que en acabar les eleccions basques i les gallegues els pesos pesants del PP aterrarien a Catalunya portant sota el braç tota l’artilleria que poguessin arreplegar.

I és que després d'escoltar-los en les campanyes d'arreu d'Espanya on s’han dedicat a guanyar vots dient-nos als catalans de tot menys macos i graciosos, ara vénen a casa i comença el gran show.

I si no pa muestra un boton!

 Després de les sorprenents declaracions de la senyora De Cospedal dient que ”el PP quiere mucho Cataluña y los catalanes” va Rajoy i diu que "admiran a los catalanes” i que "nadie gana al PPC en ser catalanes, porqué nadie los gana en querer a Cataluña".

Apa i Olé!

Estic totalment esbalaïda!

Tot seguit Rajoy acusa Mas de voler-li imposar “El Tot o res” i “d'abdicar de les seves responsabilitats com a governant arrossegant set milions i mig de ciutadans a un dilema impossible".

I entre altres coses afegeix,

L’eurodiputada socialista a l'Eurocambra, Maria Badia dimiteix després de les pressions rebudes per haver denunciat en una carta a Brussel•les les amenaces militars contra Catalunya

Que voleu que us diga... amb tot l’enrenou que s’ha muntat per la dimissió de l’eurodiputada socialista a l'Eurocambra, Maria Badia, m’ha entrat la curiositat per saber-ne més de tota aquesta història. I això és el resultat:

Cronologia d'una dimissió non grata.

La història comença quan a finals de setembre el senyor Alejo Vidal-Quadras, expresident del partit Popular de Catalunya i actualment eurodiputat i col·laborador esporàdic en diaris com La Razón va i arran de la intenció del President Mas de convocar un referèndum sobiranista,  li demana al govern espanyol  en un programa de televisió que “intervingui Catalunya i que posi un General de Brigada  al comandament dels Mossos d'esquadra”

Apa  i Olé!

El bisbe Taltavull diu que L’església catalana estaria al costat del poble català, si aquest optés per independitzar-se

Llegeixo avui amb sorpresa a el Periódico  que el bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, en declaracions a Catalunya Radio, assegurava que,

L’església catalana estaria al costat del poble català, si aquest optés per independitzar-se d'Espanya.

Caram amb el bisbe! El meu agraïment i el meu respecte.

Després d'això crec que em plantejaré seriosament  tornar els diumenges a escoltar missa. Sempre i quan el que la oficií sigui el bisbe Taltavull.  I tot això després que fa deu dies els bisbes espanyols ens acusessin d'amorals  culpant-nos de la desintegració d'Espanya!

Això senyors meus,  més que una quimera, és un Miracle!

El bon bisbe, va precisar també que,

El President Mas i la pregunta de la consulta sobiranista

M’han preguntat algunes vegades per què repartint llenya com reparteixo, de vegades a aquest i de vegades a l’altre, no li discuteixo  amb més freqüència al President Mas.

I la meva resposta és sempre la mateixa. Perquè amb la que li esta  plovent des de el  cel i des de l’ infern, ja en té prou el President.

I també, perquè creient més o menys en les seves formes i en les seves maneres,  jo com molts altres catalans hem contret amb ell un deute força interessant  Fins ara i mira que n'hem tingut de governants, mai cap,  ens va oferir la possibilitat real de decidir tan clarament entre tots un futur conjunt. I és per això el meu agraïment.

Ara bé, avui i si em permeteu m’atreviré amb un  concret retret cap el President. I és que llegint la Vanguardia del divendres em vaig trobar amb una entrevista que el periodista Barbeta li va fer al President. I per tal de discutir-li les paraules, m’agradaria ressaltar-ne un paràgraf:

Preguntat pel periodista que en cas de fer-se la consulta  sobiranista, i si depengués d'ell , quina seria la pregunta concreta, el president contesta:

Els catalans vam matar Jesucrist?

A veure,

quan vaig anar a la manifestació de l’11 de setembre d'aquest any, ja sabia jo en veure la grandària d'aquella festa catalana que ens les hauríem de sentir de tots els colors.  I que per tant ens acusarien també de tots els mals de “la Patria”.

Ara bé,

que l’articulista del diari  “El Mundo”,  Juancho Armas Marcelo, ens acusi els catalans d'haver matat a Jesucrist i després jugar-nos la seva túnica als daus, supera amb escreix qualsevol expectativa.

I ara, què diran els bisbes que fa dos dies ens van acusar de desintegrar Espanya? Ens “excomulgaran”?

I els militars que volien aparcar el tancs davant de casa?  Ens acusaran d'assassinat?

Apa home!