Un nou calendari dels Bombers 2013 es suma a la Marató de TV3. Aquest any doble ració!

A veure ,

el primer que cal aclarir és que aquest nou calendari no és el que cada Nadal ens porta el bon Pare Noel per alegrar-nos el començament del nou any.

El calendari en qüestió i que s’exhaureix pocs dies després del seu llançament és el calendari ACE Bombers de Barcelona (l’Agrupació Cultural i Esportiva del Cos de Bombers de Barcelona) i que serveix per finançar una part de la seva participació en les Olimpíades de Policies i Bombers  que es celebren cada dos anys i que en aquest 2013 es celebrarà a Belfast. Però alhora aquest calendari serveix també per finançar fundacions que ajuden a nens amb problemes socioeconòmics (aquest any a la Fundació Social del Raval).

Aquest calendari ja és a la venda  i tot i que molts esperarem els dies de Nadal per baixar a Plaça Catalunya i comprar-lo de mans dels mateixos bombers que han posat per al calendari, els més impacients ja podeu trobar-lo a

Calendari ACE Bombers de Barcelona 2013

El nou calendari i que s’ha editat únicament com a iniciativa solidaria dels Bombers de Catalunya per tal de recaptar fons per  la Marató de TV3 contra el càncer ha estat impulsat per diversos membrés d'aquest cos, aficionats als esports d'aventura i hi han col·laborat també diverses actrius i actors  i professionals del món de la imatge.

Aquest calendari el podreu trobar a  

Calendari Bombers de Catalunya- Marató TV3

                    

Independentment quin calendari compreu o  si els compreu tots dos, recordeu  que han estat realitzats per respondre a una bona causa. I personalment us diré que aquesta és una bona manera de conèixer els nostres bombers i per si de cas i espero que per si de res i mentre truquem a emergències perquè vinguin a rescatar-nos, creueu els dits i desitgeu que el que us tregui per la finestra en cas de necessitat sigui un d'aquests xiquets.

Segons un vídeo del PP: Els García hauran de renunciar al seu cognom en una Catalunya independent

A veure,

jo en aquesta entrada volia comentar-vos un dels últims vídeos electorals del PP titulat “El malson de molts catalans” on ens presenten un noi  anomenat Joan García que en arribar el primer dia de la independència es veu obligat a canviar-se el cognom perquè segons el PP, García no és català.

Bé, no val la pena ni tan sols comentar-ho. L’únic que us diré és que a més de ser un vídeo barroer, és d'allò més desafortunat. I al meu entendre fet amb mala fe ja que si haguessin après una mica més de la historia de Catalunya en alguns dels llibres de text que ara ens vol canviar el ministre Wert, sabrien que  el cognom Garcia no només és un dels més comuns a Catalunya sinó també un dels més antics.

Per si de cas aquí us deixo  aquesta joia. Apa i Olé!

                     

Carta d'una catalana al Senyor Mariano Rajoy

Benvolgut Senyor Rajoy,

Llegeixo amb certa alegrança no exempta de galivança que ara si creu el senyor President que és bon moment per a la parla. I que li plauria amb el poble català dialogar perquè al seu entendre,  “Res de positiu s’ha construït mai a la historia d'un país trencant la baralla de les cartes”

Estic completament d'acord amb vostè,  i és que al meu entendre els catalans sabem molt pel que fa a que ens trenquin les regles del joc. M’explicaré

Val a dir que agraeixo en gran manera la seva bona disposició a la xarla,  però per si de cas i per si de res, deixi’m que agafi la notícia del seu canvi de tarannà amb una mica de descreença. Si més no perquè ens ho han dit tantes vegades que ara per ara aquestes paraules ja no ens atrauen tant com ens atiaven les primeres. I és que veurà vostè, senyor President, durant massa anys el poble català ha volgut parlar i dialogar com vostè li reclama. I durant molts anys ha fet gala d'aquest seny que el marca, intentat fer-se entendre de totes les maneres. En veu alta i en veu baixa. Amb traductors, i  pers senyes. De vegades cridant molt alt i de vegades mormolejant a qualsevol orella que no patis sordesa. Més la nostra llengua ha de tenir algun matis o algun accent inacceptable i que a nosaltres se'ns escapa. I aquesta llengua que al nostre entendre és la més dolça i que moltes nits ens acarona ufanosa, es transforma en escoltar determinats accents i se la escolta onerosa.

I és que vistos els esdeveniments i revisada la nostra història, des de fa ja massa temps intenten de totes, totes... fer-la callar amb tota mena de traves.

És ben sabut, i si no li comento jo ara senyor President, per si no ho recorda bé o per si no hagués estat prou ben escrit en els seus llibres de text, que cap al 1500 el Tribunal del Sant Ofici, a saber perquè i emparant-se en no se que,  ja va intentar sepultar la nostra llengua. I que mig morta la pobra, entendrà vostè que es fes difícil la xarla.

300 intel·lectuals signen un Manifest en contra del sobiranisme

Fa un parell de dies el diari El País publicava un manifest de 300 intel·lectuals a favor del federalisme i en contra del sobiranisme.

Estan en el seu dret.

O no? Perquè posats a divagar la majoria ni viuen  a Catalunya ni són nascuts aquí i per tant no veig jo la necessitat que fotin embolic.  És com si jo anés a Burgos i signes un manifest sobre la conveniència o no de fer alguna cosa a casa seva. La meva opinió no és rellevant per als habitants de Burgos i per tant no hi tinc dret ni moral ni de cap mena per decidir quelcom de casa seva.

De tota manera perquè ara? Per què aquests senyors “intel·lectuals” segons els defineix aquest diari, han signat aquest manifest ara?  Per què no  fa uns anys ?  O fa uns mesos?  O fa uns dies?  Quan des de totes bandes se'ns acusava de totes les malalties de la Pàtria. Per què no van alçar la seva veu en defensa nostra tan fervorosament com l’aixequen ara quan va sortir la sentencia del TC? O quan el 2006 el senyor Rajoy anava por los Pueblos de España recollint firmes contra l’Estatut i dient frases tan memorables com que si s’arribava a aprovar l’Estatut,

Que caram és això de la Faes?

No us heu preguntat mai que caram és això de la Fundació Faes, vinculada al Partit Popular i que presideix Aznar i a la que tothom al·ludeix  repetidament. I des d'on es promouen declaracions explosives especialment en contra dels nacionalismes?

Doncs jo ja fa temps que tinc ganes de saber-ne una mica més. Especialment des que vaig sentir Aznar en un lliurament del premi Faes a la llibertat, ni més ni menys que concedit a l’escriptor Vargas Llosa, conegut i reconegut arreu del món per la seva posició anticatalanista i on l’expresident Popular declarava que Espanya només es podria trencar si Catalunya patís abans la seva pròpia ruptura com a societat, com a cultura i com a tradició.

Home en la meva més modesta opinió ja se encarreguen ells de fer-ho prou  bé i sense la nostra col·laboració.

També m’agradaria recordar algunes de les frases que des d'una conferencia en aquest campus va dir el nostre estimat Ministre Wert, l’home que avui ostenta el càrrec de Ministre d'Educació a Espanya, i on deixa ben clar el que pensa de l’educació a Espanya i dels espanyols.

La JEC obliga al Govern a retirar el vídeo de la campanya pel 25N

Començo aquesta entrada tot dient que al meu entendre ens hem tornat tots bojos!

La Junta Electoral Central i després d'acceptar el recurs presentat per el PSC, el PP, ICV-EUiA i Ciutadans (vamos, els de sempre) ha exigit al Govern de la Generalitat que retiri immediatament el vídeo de la campanya electoral del 25-N, perquè en la seva resolució considera que els vídeos i falques radiofòniques constitueixen una campanya institucional d'incentiu del vot no emparada per la legislació electoral.

Apa home!

Sempre queixant-se que cada vegada vota menys gent i ara resulta que penalitzen un vídeo per incentivar el vot. Ens hem tornat tots bojos?

José Bono titlla al President Mas de colpista

Vagi per endavant que no em cau gens malament l'exministre socialista José Bono. Si no fos manxec diria que és clar i català. En moltes ocasions m’ha fet riure, com quan va confondre CiU amb un grup catalanista d'esquerres  o quan va perdre els nervis en una inesgotable sessió a la Cambra i va deixar anar davant els micros que “Estoy hasta los huevos... Estoy trastornao".

També cal agrair a l’exministre la seva diligència a retirar les tropes de l’Iraq i en refer el desgavell d'ineptituds que van envoltar  les víctimes del Yak-42. I per descomptat els pebrots demostrats, el 2006, en destituir el Tinent General José Mena Aguado, per pronunciar-se políticament  sobre els inconvenients que l’aprovació del projecte de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya tindria per l’exèrcit  i per la possibilitat que l’exèrcit intervingués pel seu compte, en cas que el nou Estatut no respectes la Constitució Espanyola.

Ara bé, en veient les seves últimes declaracions sembla que a l’exministre Bono,  li ha agafat també la mateixa malaltia que  últimament està sacsejant amb cruesa les files socialistes i que es caracteritza en general, per la pèrdua de memòria, desorientació, dificultat en la comunicació, afàsia  i disàrtria.

Així s’entendria que aquest home que en el seu dia es va pronunciar sobre la necessitat que Catalunya, el País Basc i potser Galicia, precisaven un tractament diferenciat per la seva singularitat , ahir titlles de colpista al President Mas, acusant-lo de trencar les regles del joc, al apostar per un procés d'independència a Catalunya.

Pere Navarro admet discrepàncies amb Rubalcaba

Cal veure com està el pati!

No fa ni un dia que Pere Navarro  anunciava a corre cuita que el PSC  “ es comprometia a promoure les reformes necessàries perquè els ciutadans i ciutadanes de Catalunya poguessin exercir el seu dret a decidir a través d'un referèndum acordat en el marc de la legalitat i a través d'una reforma de la Constitució" i surt en Rubalcaba i el tomba al primer assalt.

“El PSOE no comparteix amb el PSC la fórmula del dret a decidir del poble català”

Això si és un KO en tota regla!

Rajoy acusa Mas de voler imposar el tot o res i després afegeix que ningú guanya el PP a estimar Catalunya

Ja sabia jo que en acabar les eleccions basques i les gallegues els pesos pesants del PP aterrarien a Catalunya portant sota el braç tota l’artilleria que poguessin arreplegar.

I és que després d'escoltar-los en les campanyes d'arreu d'Espanya on s’han dedicat a guanyar vots dient-nos als catalans de tot menys macos i graciosos, ara vénen a casa i comença el gran show.

I si no pa muestra un boton!

 Després de les sorprenents declaracions de la senyora De Cospedal dient que ”el PP quiere mucho Cataluña y los catalanes” va Rajoy i diu que "admiran a los catalanes” i que "nadie gana al PPC en ser catalanes, porqué nadie los gana en querer a Cataluña".

Apa i Olé!

Estic totalment esbalaïda!

Tot seguit Rajoy acusa Mas de voler-li imposar “El Tot o res” i “d'abdicar de les seves responsabilitats com a governant arrossegant set milions i mig de ciutadans a un dilema impossible".

I entre altres coses afegeix,

L’eurodiputada socialista a l'Eurocambra, Maria Badia dimiteix després de les pressions rebudes per haver denunciat en una carta a Brussel•les les amenaces militars contra Catalunya

Que voleu que us diga... amb tot l’enrenou que s’ha muntat per la dimissió de l’eurodiputada socialista a l'Eurocambra, Maria Badia, m’ha entrat la curiositat per saber-ne més de tota aquesta història. I això és el resultat:

Cronologia d'una dimissió non grata.

La història comença quan a finals de setembre el senyor Alejo Vidal-Quadras, expresident del partit Popular de Catalunya i actualment eurodiputat i col·laborador esporàdic en diaris com La Razón va i arran de la intenció del President Mas de convocar un referèndum sobiranista,  li demana al govern espanyol  en un programa de televisió que “intervingui Catalunya i que posi un General de Brigada  al comandament dels Mossos d'esquadra”

Apa  i Olé!

Esperanza Aguirre y el greu error del TC de l’Espanya de més de 3000 anys d'antiguitat de legalitzar Bildu (Twitter)

I jo que creia que amb la retirada d’Esperanza Aguirre de la política activa se m’havien acabat les indigestions del matí mentre esmorzava tot llegint les seves declaracions a la Vanguardia i apa! Torna a la càrrega des del seu compte a Twitter.

I per si no en teníem prou amb les seves desgavellades declaracions on xifrava l’edat de ”La gran Nacion Española" en tres mil anys d'antiguitat tot afegint que aquesta visió històrica “és el que haurien d'aprendre els nens perquè aquesta  és  la història veritable i no la que inventen els nacionalistes", ara va i afegeix més llenya al foc asseverant que,

El resultado de EH Bildu en las elecciones autonómicas del País Vasco muestra con toda su crudeza el grave error" del Tribunal Constitucional (TC) al legalizar este partido, en contra del criterio del Supremo.

Apa i Olé!

Però anem per parts,

Carta d’Enric Casulleras a Don Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón

Ahir mentre escoltava al mestre Josep Cuní, magistral com sempre, en una tertúlia del seu programa 8 al dia,  amb uns quants dels seus parroquians habituals, ens va sorprendre amb un invitat especial. Enric Casulleras.

I qui és Enric Casulleras us preguntareu? Doncs un Doctor en Política Econòmica que té tants reconeixements que no cabrien aquí, i pel que vaig veure dels missatges que li enviaven al programa, un professor molt apreciat per tots.

Bé, el cas, és que aquest Doctor en Política Econòmica sosté, al igual que molts, que l’únic escull verdaderament seriós que impedeix pel moment  iniciar el procés d'independència en aquest país,  és un concret article de la Constitució. El número 8, i que diu:

J. Cobo regidor del PP penja a Twitter un muntatge del President Mas vestit de nazi

Llegeixo avui a El Periódico que el  regidor del PP a Rubí i president de noves generacions del PP en aquesta ciutat, Jonatan Cobo Ortega,  va penjar a Twitter, un muntatge del President Artur Mas vestit d'oficial nazi.

Després i a causa de l'enrenou que s’ha muntat a la xarxa, s’ha disculpat tot dient que “Demano perdó per si he ferit sensibilitats. Seguiré lluitant perquè tots ens puguem expressar en llibertat”

No xato, no. No t’amoïnis per naltres. Actualment  ja som uns quants els que ens hem adobat a força d'actuacions i comentaris com el teus

I jo li pago el sou a aquest senyor?

La part bona és que li ha sortit el tret per on no s’ho esperava i és que els catalans som la hòstia! En comptes d’enviar-li tancs a casa seva, li envien torpedes al seu compte de Twitter. I tot amb bon humor i accent català.

Us heu preguntat alguna vegada la diferència entre Estat, Nació i País?

Us heu preguntat alguna vegada la diferència entre Estat, Nació i País? No?

Doncs ja va sent hora perquè la qüestió ens toca cada vegada més a la vora.

Un País

Segons l’enciclopèdia espanyola, un País és una nació, província o territori.

Bé, el cert és que també el defineix com viure a costa aliena valent-se de estafes i altres procediments similars, però això ho deixarem per un altre dia.

Un País segons l’enciclopèdia  catalana és un territori i població d'un Estat independent. I/o un territori propi d'una ètnia determinada.

Jo particularment i per acostar posicions i no entrar en matisos incòmodes,  definiria País com, 

                      Un territori que té una entitat pròpia. 

Així i segons això Catalunya és un País? Si

El bisbe Taltavull diu que L’església catalana estaria al costat del poble català, si aquest optés per independitzar-se

Llegeixo avui amb sorpresa a el Periódico  que el bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, en declaracions a Catalunya Radio, assegurava que,

L’església catalana estaria al costat del poble català, si aquest optés per independitzar-se d'Espanya.

Caram amb el bisbe! El meu agraïment i el meu respecte.

Després d'això crec que em plantejaré seriosament  tornar els diumenges a escoltar missa. Sempre i quan el que la oficií sigui el bisbe Taltavull.  I tot això després que fa deu dies els bisbes espanyols ens acusessin d'amorals  culpant-nos de la desintegració d'Espanya!

Això senyors meus,  més que una quimera, és un Miracle!

El bon bisbe, va precisar també que,

El President Mas i la pregunta de la consulta sobiranista

M’han preguntat algunes vegades per què repartint llenya com reparteixo, de vegades a aquest i de vegades a l’altre, no li discuteixo  amb més freqüència al President Mas.

I la meva resposta és sempre la mateixa. Perquè amb la que li esta  plovent des de el  cel i des de l’ infern, ja en té prou el President.

I també, perquè creient més o menys en les seves formes i en les seves maneres,  jo com molts altres catalans hem contret amb ell un deute força interessant  Fins ara i mira que n'hem tingut de governants, mai cap,  ens va oferir la possibilitat real de decidir tan clarament entre tots un futur conjunt. I és per això el meu agraïment.

Ara bé, avui i si em permeteu m’atreviré amb un  concret retret cap el President. I és que llegint la Vanguardia del divendres em vaig trobar amb una entrevista que el periodista Barbeta li va fer al President. I per tal de discutir-li les paraules, m’agradaria ressaltar-ne un paràgraf:

Preguntat pel periodista que en cas de fer-se la consulta  sobiranista, i si depengués d'ell , quina seria la pregunta concreta, el president contesta:

Pere Navarro vol que Barcelona sigui cocapital d'Espanya juntament amb Madrid!

Llegeixo avui a la Vanguardia que el senyor Pere Navarro, candidat del PSC a les eleccions catalanes, abanderarà  en la seva campanya,

"Una reforma constitucional que desemboqui en un model d'Espanya federal en el qual Barcelona exerceixi com a cocapital junt amb Madrid, tant a nivell econòmic com institucional”

Home, home, senyor Navarro!  Cocapital juntament amb Madrid?

Ja m’imagino els titulars dels diaris d'Espanya! I per descomptat,  l’ampli suport que aquesta proposta tindrà a la resta d'autonomies.

Amb el que ens estimen i ens respecten! Es bolcaran com sempre amb naltres.

I per cert ...Ja li ha comentat això al senyor Rubalcaba ? Perquè personalment, m’agradaria sentir la seva opinió al respecte.

Bé, continuem. Després vostè afegeix que,

Un altre vegada el Ministre Wert! Aquesta vegada vol espanyolitzar els alumnes catalans

Quan l’estimat Ministre d'Educació espanyol va suggerir la possibilitat que “el govern pogués subvencionar  les escoles privades catalanes que volguessin tenir el castellà com a llengua vehicular”, la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, li va contestar que aquesta “quimèrica” proposta tan sols responia a la voluntat del govern central “d'espanyolitzar Catalunya”

I jo encara afegiria més.

Espanya no té un euro per gastar en res i molt menys en Catalunya i ara va el Ministre, i es vol gastar els diners, en espanyolitzar les nostres escoles!

Caram home ! Que aquesta etapa jo ja l’he passat al franquisme i sóc el clar exemple del que no s’ha de fer per educar bons espanyols.

Els catalans vam matar Jesucrist?

A veure,

quan vaig anar a la manifestació de l’11 de setembre d'aquest any, ja sabia jo en veure la grandària d'aquella festa catalana que ens les hauríem de sentir de tots els colors.  I que per tant ens acusarien també de tots els mals de “la Patria”.

Ara bé,

que l’articulista del diari  “El Mundo”,  Juancho Armas Marcelo, ens acusi els catalans d'haver matat a Jesucrist i després jugar-nos la seva túnica als daus, supera amb escreix qualsevol expectativa.

I ara, què diran els bisbes que fa dos dies ens van acusar de desintegrar Espanya? Ens “excomulgaran”?

I els militars que volien aparcar el tancs davant de casa?  Ens acusaran d'assassinat?

Apa home!

La màquina d’escriure. Un vídeo per somriure

Mireu,

sóc del parer  que   de tant en tant,  tots necessitem i ens mereixem una pausa i uns breus moments per desconnectar de tot  i si calgués ...cridar ben fort.

Però si a més  aquests breus moments  els podem vestir amb algun que altre somriure llavors aquest temps serà perfecte.

Així doncs fem una pausa i mirem.

El vídeo s’ho mereix

            

Els bisbes espanyols troben moralment inacceptable la desintegració de la unitat d’Espanya

Ara si que estic del tot trasbalsada...

Per si no en tingués prou amb que el Rei tingui a bé considerar-me una somiadora perquè jo si crec en quimeres. I que els Militars vulguin aparcar el seu  tanc, un dia d'aquests,  davant  de casa meva. I  que el senyor Vidal Quadras, vulgui intervenir Catalunya i posar un General de Brigada al comandament dels mossos d'esquadra.

El Ministre d’Educació Wert i la recentralització dels catalans

Llegeixo avui a la Vanguardia, en un article de la senyora Pilar Rahola, a la qual li professo un especial respecte, perquè podrà opinar el que ella vulgui i jo podré estar d'acord o no amb ella, però tot s’ha de dir, gairebé sempre la clava. Les seves paraules li surten clares i per sort de molts catalans li està augmentant la rauxa.

Bé, com deia abans, la senyora Rahola parlava del Ministre d'educació  José Ignacio Wert i de les seves enigmàtiques paraules vinculant l’augment de l’independentisme a Catalunya amb l’educació que les noves generacions reben a casa nostra.

“Sens dubte existeixen evidències que relacionen aquesta, Diguem-ne... identitat o sentiment independentista en alguna comunitat amb la direcció que ha portat el procés educatiu”

Evidències? Doncs no se les guardi per a vostè senyor Ministre. No se les guardi,  que aquí les volem saber tots!

Val la pena senyora Camacho donar suport a la manifestació del dia 12 d'octubre?

Llegeixo a la Vanguardia que la senyora Camacho ha ofert el seu suport a la manifestació contra el separatisme  convocada  per al proper dia 12 d'Octubre sota el lema “Catalunya som tots. D’Espanya i catalans”. Fins aquí tot correcte .

Tothom a casa nostra és lliure de manifestar-se per el que vulgui. Per l’independentisme, pel no independentisme, per les retallades i fins i tot pels canalons de la sogra. Això si, sempre que es faci pacíficament i sense buscar brega. I això és precisament el que em preocupa ja que el 12 d'octubre, dia de la Hispanitat, és precisament el dia  en què els grups d'extrema dreta es reuneixen a Montjuïc per homenatjar la bandera.

A veure, senyora Camacho, tenint en compte tot això  i tal com està el pati... no podrien vostès manifestar-se un altre dia?

Viviane Reding: Apa home, la legislació Internacional no diu res d'això!

Quan el diumenge, un periodista del Diario de Sevilla li va expressar a Viviane Reding,  la Comissaria Europea de Justícia, la seva  certesa que si  Catalunya s’independitzés hauria de sortit de la UE i després negociar el seu ingrés perquè així estava establert per la Convenció de Viena, la Comissaria se’l va mirar bocabadada i després li va etzibar...   

Apa home, la legislació Internacional no diu res d'això!

Apa i Olé!

Ja és hora que tots comencem a dir les coses clares.

I es per això que aquí us deixo un extracte de l'entrevista.

Vidal-Quadras demana a Rajoy que intervingui Catalunya

Apa, ja se m’ha tornat a atragantar el croissant del esmorzar i és que per si no en teníem prou amb els Militars Espanyols que fa uns dies li demanaven  alegrement al Govern de Rajoy que "prengués les mesures  pertinents per suprimir qualsevol indici de secessió perquè si no ho farien ells mateixos", ara va i l’Alejo Vidal-Quadras, expresident del partit Popular de Catalunya i actualment eurodiputat i col·laborador esporàdic en diaris com La Razón va i li demana al govern espanyol que intervingui Catalunya i que posi un  General de Brigada  al comandament dels Mossos d'esquadra

Apa i Olé!

Els Catalans tenim un President Irresponsable

Benvolgut Sr. Rajoy,

M’adreço a vostè amb l’esperança incerta que algun dia llegirà aquestes lletres i es podrà adreçar a mi de la mateixa manera.

Vagi per davant que em considero una persona assenyada. Tinc 50 anys i formo  per tant part  de la generació que va viure amb efervescència el final del franquisme i amb la mateixa efervescència  l’inici de la Democràcia a Espanya. Un somni i una quimera gairebé impensables en un país que té per Monarca, un Rei que segons sembla no creu en quimeres.

Vaig participar en la manifestació del 1976 per l’Estatut d’Autonomia . A la del 2003 per clamar contra la invasió de l’Iraq . A la del 2010 contra la sentència del Tribunal Constitucional  i en la del 2012 perquè em considero major d’edat i per tant vull tenir dret a decidir el meu futur

I després de més de 30 anys... tot segueix igual.

Senyor Rajoy,

Caram amb els Militars!

Llegeixo avui i amb estupor a la pàgina 11 de la Vanguardia  i en un requadre petitet, que   l’Associació de Militars  Espanyols, AME, avisa que els qui col·laborin o permetin la fractura d’Espanya hauran de respondre amb el màxim rigor davant els tribunals castrenses per l’acusació d’alta traïció i que també demanen  al Govern Espanyol que prengui les mesures pertinents per suprimir qualsevol indici de secessió o , i cito textualment  “ o ho hauran de fer les Forces armades”

Caram amb els militars! Una mica tocagaites si que ho són!

Dic jo que igual hores d’ara ja estaran entusiasmats els xiquets,  polint medalles,  llustrant botes i netejant les armes i igual demà em llevo i tinc un tanc a les portes de casa apuntant al balco i amenaçant la meva mare.

Tranquils homes, tranquils! Que la defensa de la pàtria pot esperar. 

De moment i si  ho he entès be encara estem... en Democràcia

Amb il·lusió...CHINASKY!

Quan em van dir si volia anar a un concert de trentanyers  que portaven per nom Chinasky, en un  petit amagatall de la Barceloneta anomenat “El Monasterio” vaig pensar ...la verge, que jo ja no estic per segons que! 

Però un dels que tocava és molt estimat per a mi i ja és sabut que per a segons qui... fas el que sigui necessari.

Així doncs hi vaig anar.

Sa Majestat, el Rei, i les Quimeres

Benvolguda Majestat,

Em permeto adreçar-me a vós  d’aquesta manera tan barroera amb l’esperança dolça  que algun dia llegireu les meves pobres paraules i en la resposta trobaré assossec  a la meva ànima a hores d’ara totalment desconcertada i inquieta.

I és que després de llegir l’entrada que tan oportunament heu tingut a bé penjar en la vostra pàgina web per tal que pogués ser vista per la més àmplia majoria dels espanyols i de les espanyoles...

Jo, ja no sóc jo i em trobo transposada.

Rajoy ens ensenya com ha de ser el polític ideal

Dimecres 19, Pere Macias, portaveu adjunt del grup parlamentari CiU, li va manifestar al President Espanyol durant el Ple del Congrés, el malestar de molts catalans respecte el seu encaix dins d’Espanya.

És el meu parer que ho va fer d’una manera exquisida. Sense paraules exaltades, ni fora de to. Expressant-se amb tot el respecte i correcció que li mereix la Cambra i exposant breument una situació que és àmpliament compartida per molts. 

“Una mayoría de catalanes no esta de acuerdo con el trato político, económico y financiero que se da a Cataluña. Una mayoría no se siente cómoda ante un proyecto de estado ante el cual no parece caber Catalunya. Y Catalunya se lo dice sin ir contra nadie y con un respeto y con un civismo extraordinario. Con serenidad y firmeza y con grandes dosis de ilusión ante el proceso que se abre 

Señor Presidente,

          “Cada pueblo debe tener la libertad para elegir su futuro”

La frase no es mía. Ni tan siquiera de un catalán. Es de Vicente del Bosque. Eso es ni más ni menos lo que pedimos un millón y medio de catalanes”

I que va a respondre el President espanyol? 

Doncs ni més ni menys que, 

El dia després...de la Diada. Quinze comentaris per a la història

Sempre m’ha agradat molt llegir les opinions de diferents fonts “el dia després” de qualsevol esdeveniment important. I aquest 12 de setembre no ha estat una excepció .

Però abans de testimoniar algunes d’elles en aquesta entrada, m’agradaria constatar un fet sorprenent que passa en totes les manifestacions. La diferencia numèrica de participació segons la font de que raja la informació!

Segons la Guàrdia Urbana i els Mossos, la manifestació de la Diada va reunir a Barcelona,  1,5 milions de catalans i segons els organitzadors uns 2 milions. Però el fet més sorprenent és que tant el govern central com el diari Abc i la Cope han xifrat la participació en uns... 600.000!

Apa i Ole!

No m’estranya que el fracàs escolar a Espanya sigui tan espectacular. Comptant així no hi ha a qui li quadren el números.

I dit això passem als comentaris:

L’estelada groga o la blava?

A veure...Avui i per tal de guarnir el meu balcó com cal amb vista a la diada de demà, he anat a comprar una estelada. El primer problema ha estat que estaven exhaurides. Exhaurides? 

Però quanta gent anirà demà a la manifestació?

Al final he trobat un petit local a prop de la plaça on en tenien. I aquí ha vingut el segon problema. La groga a o la blava? Quina és la diferència?

Els castellers...Aquesta gent tan estranya!

Segons la Viquipèdia, els castells són les torres humanes que es construeixen tradicionalment, des de fa més de dos-cents anys i els castellers les persones que formen part d'una colla, on intervenen desenes o centenars de persones amb l'objectiu d'aixecar diferents construccions humanes de diversa complexitat i sense cap ajuda mecànica. El cert es que aquestes, han arribat a tenir fins a deu pisos d'alçada.

Cal esmentar també que des del 16 de novembre de 2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Dit això deixeu-me que us comenti que el meu interès per aquest tipus de construccions es va veure altament incrementat després de veure a tv3 el reportatge de “Quèquicom”, Castellers: pinya, força i manilles

És igual per quin motiu surtis aquest 11 de setembre. La qüestió és que surtis!

La primera llei promulgada pel reconstituït Parlament de Catalunya de l'any 1980 va declarar institucionalment la Diada de l'Onze de Setembre com a festa nacional de Catalunya, tot recordant l’ultima defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714

Pot semblar paradoxal que un poble celebri la diada nacional el mateix dia que es van perdre totes les llibertats del mateix. Però és que els catalans sempre hem estat una mica rarets. Tot i això s’entén més bé si afegim  que la Diada es celebra aquest dia no com una pèrdua sinó com una reivindicació i una resistència davant l’opressió soferta.

Per als catalans, recordar i celebrar aquest dia equival a recordar el que teníem, el que vam perdre i el que no volem perdre mai més.

El futur és... ser diputat!

Segons llegeixo avui a la Vanguardia, el diputat del PP per Ourense, Guillermo Collarte assegurava en una entrevista a “La voz de Galicia” que “tot i guanyar un sou mensual del Congres superior a 5000 euros, les passava bastant canutes”.

Canutes ell?

I aquí és on m’he tornat a atragantar amb el croissant de l’esmorzar.